Museu i necròpolis Paleocristiana

En el món romà es feien molts rituals relacionats amb el culte als difunts, ja que tan la vida com la mort els comportava un pas cap a allò desconegut i incert. La finalitat del culte funerari era honorar les ànimes dels difunts, de manera que es garantia el repòs etern dels esperits.

Tenien el costum d'enterrar els seus morts a les sortides de la ciutat ja fos per motius d'higiene com per motius de seguretat, perquè les pires funeràries podien ocasionar incendis.

D'enterraments n'hi va haver de dos tipus. Durant la República, el mètode d'enterrament per excel·lència va ser la incineració, on es garantia l'alliberament de l'ànima mitjançant el foc purificador. Més tard, pels voltants del segle I dC, es va adoptar el sistema de la inhumació amb la intenció de ressuscitar un cos que calia preservar.

El grup arqueològic de la Necròpoli Paleocristiana de Tàrraco constitueix el conjunt funerari d'època tardo-romana més important de la Mediterrània occidental. La seva troballa va tenir lloc l'any 1923 mentre es realitzaven les obres per a l'edificació de la Tabacalera, tot just al marge esquerre del riu Francolí.

Les pràctiques fúnebres que tenien lloc a Tarraco se situen en un ampli període cronològic des del segle III fins a molt avançada l'època visigòtica. Les troballes arqueològiques van al descobert 2.051 tombes de diferents tipus: des d'urnes de vidre o ceràmica o taüts de fusta fins a sarcòfags de pedra o marbre. A més, també s'han localitzat sepulcres i criptes funeràries.

L'activitat d'excavació la va dur a terme Mn. Joan Serra i Vilaró. Se sap, però, que els enterraments formaven part d'una àrea molt més extensa que arribava, com a mínim, fins al carrer Pere Martell.

L'element més important d'aquest conjunt arqueològic és una basílica de culte datada als voltants del segle V. Aquesta va confirmar el creixement de la necròpoli al voltant del temple dedicat als màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi, morts a l'arena de l'Amfiteatre al segle III dC.

La Necròpoli Paleocristiana de Tàrraco demostra el contrast que hi havia entre les classes més riques i les més pobres de la ciutat: al costat de magnífics sarcòfags folrats de marbre importat s'hi podien trobar senzills enterraments coberts amb materials de construcció ja en desús.

Actualment, el Museu de la Necròpolis Paleocristiana està tancat, però es pot visitar la seva exposició permanent: El Món de la Mort, amb una mostra de les peces més representatives, com la nina d'ivori, tan coneguda per tota la ciutat.