Amfiteatre romà
L' Amfiteatre de Tarragona és una edificació romana de l'antiga Tàrraco i forma part del conjunt declarat el 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Les excavacions arqueològiques permeten datar la seva construcció en l'època de la dinastia Flàvia (segona meitat del segle I dC). Presenta planta eŀliptica amb dos elements funcionals fonamentals: l' arena, en el centre, i on es desenvolupava l'espectacle, i la cavea, o graderia, on s'ubicava el públic. S'hi realitzaven dos tipus d'espectacles: lluita de gladiadors i amb feres.
[ llegir ↓ ]
- La grada
- El podi
- L'arena
- El fossae
- El sacellum de Nèmesi
- La porta
Si comencem parlant de la grada, observem que és una de les peculiaritats més destacades de l'edifici. És el lloc des d'on unes 14.000 persones assistien a l'espectacle. El costat Nord del seient de la grada, està excavat a la mateixa roca del pendent natural del terreny. A banda, va ser construït al costat del mar perquè era, a la platja, allà on s'hi descarregaven els animals que havien de participar a l'espectacle. La resta de graderia està construïda sobre voltes de ciment romà. Els seients de la graderia s'adjudicaven en funció de l'estatus social de cada persona.
Llavors, la graderia estava dividida en tres zones horitzontals: la primera estava composta per tres fileres de seients, la segona, per deu fileres i la tercera tenia onze fileres. D'aquesta manera, el consell de la ciutat i el consell de la província, s'asseien a la primera línia del podi. Les tres primeres fileres estaven reservades a membres de corporacions o a càrrecs locals de menor importància. En canvi, la resta de la grada quedava per la resta d'espectadors. La grada on seia el públic estava elevada respecte l'arena. Aquesta distància entre les dues parts s'anomenava pòdium. El pòdium era un mur que responia a 3.25 metres d'alçada. El principal objectiu de la construcció d'aquest mur era separar l'arena de la graderia, de manera que actués com a sistema de protecció en cas de produir-se algun accident.
El podi estava format per carreus de pedra rectangulars, col·locats de manera vertical. A més a més, el podi original estava pintat de color vermell, però quan es va reformar l'edifici, l'any 218, va ser revestit amb plaques de marbre i de calcària blanca. Darrere del mur del podi hi havia un corredor de circulació que donava la volta a l'arena. Aquest corredor servia de passadís intern de l'Amfiteatre i quedava ocult al públic.
Per una altra banda, l'arena era la superfície central on hi tenien lloc els espectacles. La seva planta era el·líptica i mesurava 61.5 metres de longitud i 38.5 d'amplada. Per sota de l'arena hi havia uns corredors coberts amb un sostre de fusta, anomenats fossae. Aquest sostre permetia que l'espectador només pogués tenir visió de l'arena i de res més. De fossae, n'hi havia dues: una longitudinal i l'altra transversal. Tant l'una com l'altra funcionaven com a passadissos de circulació per als animals i gladiadors que participaven als espectacles. A més, hi havia un sistema de trapes i muntacàrregues que permetien introduir el material decoratiu a la sorra de l'edifici. En un extrem de la fossa transversal, es va descobrir una capella i un fragment de pintura dedicada a la deessa Nèmesi. Aquesta deessa era la protectora dels gladiadors i caçadors. Sota la grada excavada a la roca, es pot veure la porta de la capella de Nèmesi.
L'Amfiteatre romà disposava de dues portes, una a cada extrem longitudinal de l'arena. Una era per als gladiadors que accedien a l'arena, en canvi, l'altra s'utilitzava com a sortida dels caiguts en el combat. En època dels cristians, es va construir una basílica sobre l'arena, just allà on havien executat el bisbe i els seus diaques. I més tard, durant el segle XII, es va edificar l'església romànica de Santa Maria del Miracle sobre la primitiva basílica paleocristiana.
[Pujar ↑]
Els vídeos
Entrevista amb Andreu Muñoz sobre la Passió de Sant Fructuós
Autor: TINETxarxa
Duració: 10:48
Anfiteatro de Tarragona
Autor: cyberlocom
Duració: 02:10
Fotogrametria - Image Master
Autor: EmiliAsens
Duració: 02:20
Àudios
Descàrregues
Et pot interessar
Els enllaços
Cercar
Resum
Època: Construït a la segona meitat del segle I d.C.
Usos: Destinat a espectacles de lluita entre gladiadors i combats amb feres.
Fets rellevants: Hi van tenir lloc les execucions públiques del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi. Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional