Columbari romà


Un exemple d'arquitectura funerària del segle I dC. És una construcció de planta rectangular amb una única sala amb coberta en volta de canó. La seva façana mostra decoració arquitectònica de pilastres i un sòcol o podi amb arcs. En el seu interior es conserven encara alguns petits nínxols en els quals es degueren dipositar les urnes funeràries que recollien les cendres.
[ llegir ↓ ]

Origen
La construcció del columbari està relacionada amb un ritu religiòs funerari, la incineració, que fou vigent al món romà fins al primer tercer del segle II d.C. Les despulles del difunt col.locades damunt una pira de llenya eren cremades i les seves cendres guardades en unes urnes de fang. Als voltants del segle V a.d.C. les urnes funeràries es van dipositar en uns edificis de planta circular o rectangular que comptaven en nínxols o fornícules adossades a les parets. Aquests llocs sagrats, degut a la semblança amb els colomers, es deien "columbària", mot d'on ve la denominació actual.

Ritus de la incineració
Tal com el practicaven els romans era el següent: damunt la pira de llenya era col.locat el cadàver amb ells ulls oberts i després d'una ofrena del pa i perfums per part dels amics del difunt, es procedia a l'acte de la cremació . La combustió era accelerada per mitjà de pega i altres matèries fàcilment inflamables. Les cendres resultants de l'acte eren recollides en urnes que es col·locaven dins les fornícules del columbari.

Descripció exterior
El columbari presenta en la part inferior l'estilobat fet en pedra de la zona i decorat amb arcuacions de set maons plans en cadascuna, que descansen al damunt d'unes rudimen-tàries columnes. És per aquesta ca -racterística que el columbari és únic món.
Damunt l' estilobat s'aixeca el cos de l'edifici que consta d'un repeu i una paret de carreu petit dividida en trams per columnes toscanes adossades al mateix edifici. Cada columna porta el seu capitell.
Per sobre dels capitells i separada per una filada de carreus va una cornissa que serviria de suport a la teulada.
La teulada que descansava sobre la volta de canó de la cel·la, era a dues aigües i estaria feta d' imbrex i tègula.

El sistema de construcció visible a l'exterior és l' anomenat soga i tió utilitzant carreus petits importats de les pedreres del Tarragonès. A la part de dins la paret està feta de pedra de Les Planes . Unint aquests dos elements hi ha morter i pedruscall.

Descripció interior
L'interior del columbari estava dividit en dues parts per mitjà d'una paret central que separava el pòrtic (pronaos) de la cel·la (naos). Ignorem com seria el pòrtic . La cel·la, que era el lloc sagrat, és de forma quadrada i té un absis semicircular al fons acabat en arc de mig punt, destinat a acollir la deïtat a la qual estava dedicat el columbari.
En les parets laterals hi ha els nínxols o fornícules, sis en total, destinades a acollir les urnes cineràries amb les cendres dels morts. Tancant el sostre anava una volta de canó.

Història recent
El columbari des de temps immemorial havia estat una masia de propietat particular, amb un corral adossat a la paret sud, un estable a la paret nord i una era a l'est. L'any 1.975 l'Ajuntament de Vila-rodona i el Museu de la Vila van fer les gestions de compra de l'edifici, que estava en situació molt precària. Seguidament la Real Societat Arqueològica de Tarragona va demanar la declaració de monument històric-artístic. Finalment l'any 1.984 es va poder fer la consolidació i protecció de l'estructura, tant exterior com interior. Actualment es treballa en la rehabilitacióde la part interna.

Font: C.E.I.P Bernardí Tolrà

[Pujar ↑]

Et pot interessar

  1. Celler cooperatiu de Vila-rodona Celler cooperatiu de Vila-rodona

Veure aquest punt a mapes.tinet.cat

Cercar

 

T'agrada?

Recomanaries la pàgina? La teva recomanació ha sigut desada!

Valoració actual: Recomanat (basat en 3 opinions)

Fes-ho córrer!

Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter Comparteix a Myspace Comparteix per correu electrònic