Catedral de Tarragona i la gigafoto del retaule

Descripció: La Catedral de Tarragona dedicada a Santa Maria, és la seu catedralícia de l'Arquebisbat de Tarragona. Està situada a la part més alta de Tarragona, al centre de la ciutat medieval, que havia ocupat el fòrum de la Tarraco romana, a la part superior on es trobava el recinte dedicat al culte amb el Temple, Així es pot comprovar que el claustre de la catedral aprofita algun dels murs romans.

Història
Quan Ramon Berenguer III l'any 1118 va reconquistar la ciutat als musulmans, la va cedir a l'arquebisbe Oleguer per a la seva repoblació, i el 1154 els primers canonges sota l'orde de Sant Agustí es van establir a la catedral en unes dependències situades en la part on avui es troba el claustre, aprofitant construccions romanes de l'antiga Tarraco, a la part més alta de la ciutat, i l'antiga mesquita àrab, cristianitzada sota l'advocació de santa Tecla.

Segons Puig i Cadafalch, el plànol de les catedrals de Lleida i Tarragona respon a un tipus força estès sobretot a la França septentrional (Normandia) i bàsicament lligada als monjos benedictins, amb característiques de grans absis i un creuer de grans dimensions. El cister va aportar a més a més les solucions tecnològiques per a la sustentació dels edificis com l'arc ogival o la volta de creueria, així aquestes dues catedrals presenten la combinació de l'arquitectura romànica amb elements gòtics.

Amb l'ànim d'engrandir-la, es comencen a rebre donacions per a la construcció d'una nova catedral cap als anys 1170. En aquest any el bisbe Hug de Cervelló va destinar part del seu testament per a l'obra. Va continuar beneficiant-se de més donacions per part de bisbes i reis com Alfons el Cast i Pere el Cerimoniós.

Sota el manament del bisbe Berenguer de Vilademuls el 1184 l'absis estava acabat. Amb el bisbe Aspàreg de la Barca (1215-1234) es va obrir al culte la part de la capçalera. Al 1250 Pere d'Albalat va encarregar la construcció del cimbori al mestre d'obres Bernat i l'any 1277, aproximadament un segle després del començament de l'obra, es va encarregar la realització de la porta principal al mestre Bartomeu de Girona. Tanmateix el timpà i la resta dels apòstols i profetes esculpits són deguts a Jaume Cascalls i el seu taller (Jordi de Déu) durant els anys 1375.

L'any 1305 el bisbe Roderic Tello es va fer el càrrec del pagament del penúltim tram de la nau central i l'arquebisbe Joan d'Aragó i d'Anjou fill de Jaume II, al juny de l'any 1331 va consagrar la nova catedral. Tanmateix, com era habitual a la construcció de les catedrals, les obres van continuar entre els segles XIV i XVIII amb construccions a l'interior i a les dependències del claustre de capelles en els estils gòtic, renaixentista i barroc.

La gigafoto

GIGAFOTO del Retaule de l'Altar Major de la Catedral. Fotografia: Salvat Fotògraf. (Feu clic a la imatge)

Edifici interior

És un temple de transició del romànic al gòtic. La nau central té una alçada de vint-i-sis metres més dotze del cimbori, per 16,50 metres d'amplada. Les naus laterals mesuren tretze metres d'alçada per 8,25 d'amplada. La longitud és d'uns cent metres des del frontispici fins la capçalera.

Consta de planta basilical de creu llatina amb tres naus i creuer ben definit que sobresurt de les naus però amb braços desiguals degut al claustre que s'hi és a la part septentrional així com l'absidiola d'aquest mateix costat també és desigual a la seva parella del costat oposat. La capçalera conté tres absis semicirculars escalonats amb presbiteris profunds, destacant el central. L'absis central té tres finestres a la seva part inferior i set en la superior de forma apuntada. Sobre el tram següent a l'absis del costat de l'Epístola es troba situada la torre del campanar.

Les naus estan cobertes amb voltes de creueria de nervis motllurats sostinguts per pilars cruciformes amb columnes adossades de dos amb dos i amb capitells decorats amb reminiscències de l'art hispà musulmà sobre els que reposen els arcs faixons de les voltes. Les finestres es presenten principalment de dos tipus les romàniques amb arquivoltes i les gòtiques amb vitralls de traceries calades. El cimbori és octogonal construït a la meitat del segle XIII amb volta de creueria i suport de trompes angulars, mainells i vitralls de colors.

El presbiteri i l'absis central tenen un notable paviment de l'època romànica, està format per plaques de pedra i marbre de diversos colors formant uns dibuixos geomètrics, en opus sectile on dominen els entrellaçats sobresortint els colors, taronja, groc, blanc i negre. És d'una fabricació seriada i no completament artesanal ja que no hi ha gran varietat de peces amb formes diferents. Paviments d'aquesta mateixa classe es realitzaven a l'Edat Mitjana com es demostra a la basílica de Montecassino a Itàlia, de Santa Maria d'Alaó de Sopeira o Saint-Benoît-sur-Loire a França.

Vitralls
Els vitralls de la catedral de Tarragona són un magnífic exemple de l'època gòtica. Prop del segle XIV es daten els de les capelles de les Onze Mil Verges i de Santa Maria dels Sastres, realitzats per Guillem de Letumgard. De la mateixa època són les rosasses de banda i banda del creuer. A l'absis central té tres finestrals a la part inferior i set a la superior.

La capella Santa Maria dels Sastres, té tres finestrals al costat esquerre, han estat remodelats en èpoques posteriors. Representen el tema de l'Anunciació, les parts originals de Guillem de Letumgard són les traceries superiors dels vitralls, és representen a cadascun d'ells dues petites figures d'àngels i al lòbul superior l'escut de la seu tarragonina. El que representa l'arcàngel Gabriel és una reforma posterior del darrers anys del segle XV, obra probable de Gil Fontanet. Els colors que dominen són el vermell, el blau i el groc de plata o d'argent, propi del segle XIV.

Les rosasses dels costats nord i sud del transsepte presenten importants diferències, degudes a les múltiples intervencions fins èpoques recents. Originalment són obres del Mestre de Sant Silvestre que també va treballar a la catedral de Barcelona. A la rosassa sud es representa la Mare de Déu amb el Nen entronitzats. A la rosassa nord es representa la Resurrecció de Crist a l'òcul central, a partir del qual es distribueixen setze plafons radials amb ornamentació geomètrica, motius florals i l'escut de la seu, a la part ampla de aquests plafons, tenen tots, un cap d'un personatge, segurament un apòstol.

La figura de santa Tecla és la representada al vitrall central de l'absis i documentat cap al final del segle XVII de la època barroca, també modificat posteriorment.

De la època renaixentista són els tres vitralls de la capella del Corpus Christi, en cadascuna dels quals es representa una figura d'apòstol.

Campanar
Situat sobre l'absidiola sud i iniciat sota el mandat del bisbe Roderic Tello (1289-1308) tot seguit va prendre l'estil gòtic, presenta una planta prismàtica acabada en un cos octogonal. El cos superior el componen dos pisos, al primer té uns pinacles adossats i amb finestrals i la part superior es troben les campanes. Aquest cos es va construir al segle XIV sota el bisbat de Joan d'Aragó i realitzat per Guillem Clergue, encara que sense canvis a la seva estructura inicial. Sobre aquest cos de les campanes hi ha un petit templet de l'any 1511 per les campanes del rellotge. La torre del campanar té una alçada total d'uns setanta metres.


Tòful Conesa, campaner de la catedral de Tarragona, repassa la recuperació de les campanes de la catedral, el futur de l'ofici i la seva relació personal i emocional amb aquest món.

Et pot interessar

  • Tòful Conesa - Les campanes de la catedral

    Tòful Conesa - Les campanes de la catedral

 Els vídeos

Tòful Conesa, campaner de la catedral de Tarragona
Autor: TINETxarxa
Duració: 13:54

PART 1/2. Les campanes de la catedral de Tarragona, explicades per Tòful Conesa, el campaner
Autor: TINETxarxa
Duració: 13:20

PART 2/2. Les campanes de la catedral de Tarragona, explicades per Tòful Conesa, el campaner
Autor: TINETxarxa
Duració: 10:36

Veure aquest punt a mapes.tinet.cat

Cercar

Obres Autors

 

Resum

Característiques: Dedicada a Santa Maria, és la seu catedralícia de l'Arquebisbat de Tarragona. Té planta de creu llatina, amb tres naus i creuer accentuat sobre el qual s'alça la cúpula octogonal.
Època: iniciada en estil romànic a l'últim quart del segle XII, es va finalitzar al segle XIV quan els plantejaments arquitectònics ja eren plenament gòtics.
Usos: Dedicat al culte, al seu interior també es troba el Museu Diocesà, on hi destaca una col·lecció de tapissos procedents dels tallers de Brussel.les, al costat d'un retaule realitzat per Jaume Huguet.
Fets rellevants:  A l'interior destaca el retaule major del segle XV, obra de Pere Joan.  Una intervenció arqueològica al 2010 determina que en el mateix lloc es va assentar un gran temple romà amb una façana de vuit columnes, que podria correspondre al temple d'August.

Gigafoto de l'Altar Major de la Catedral de Tarragona

Fes-ho córrer!

Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter Comparteix a Myspace Comparteix per correu electrònic

Altres fotos

Claustro Catedral de Tarragona - Per "Vikingo's Pub"Detalle de la portada en la catedral de Tarragona - Per "abetobravo"la catedral - Per "Seracat"Catedral de Tarragona - Per "J.M. Carballal"CATEDRAL 1 - Per "PacoJ08"Catedral de Tarragona - Per "Costa Dorada"