Circ romà
El circ de Tarraco és un dels millor conservats del mon romà. Són visibles encara avui en dia algunes escales, diversos sectors de la grada, parts del podi així com algunes voltes de fonamentació en diversos punts de la ciutat (voltes de Sant Ermenegild, plaça Sedassos, Carrer Ferrers, etc).
Fotos: Sònia Prieto
[ llegir ↓ ]
La façana del Circ estava formada per seixanta arcades de mig punt consecutives, separades per pilastres. Avui dia en podem observar tres d'elles a la zona de la capçalera del circ.
L'arcada central de la façana donava lloc a una escala que permetia pujar al capdamunt del circ i, des d'allà, accedir als seients de la grada. Actualment, es conserven els tres primers esglaons originals de l'edifici.
Als extrems del segon esglaó s'hi poden observar unes perforacions on s'hi encaixaven els borns d'una reixa per poder tancar l'edifici quan no hi havia espectacle.
Com a complement d'aquesta façana, trobem l'edifici del Pretori. Es tracta d'una torre romana que, a través de passadissos subterranis, comunicava amb el circ. Al segle XVI, el Pretori es va convertir en el palau dels reis de la corona catalanoaragonesa, més tard va fer funcions de presó, fins als anys 50 del passat segle. Actualment és Museu d'Història de la Ciutat.
Les voltes del circ van ser la part de l'estructura més important. Estaven construïdes amb morter i petites pedres disposades radialment. Les voltes, complien tres principals funcions:
En primer lloc, servien per aguantar la plataforma superior del CircAltres servien per sostenir la grada, que eren inclinades perquè el públic pogués contemplar l'espectacle. Finalment, n'hi havia unes altres que servien per facilitar els accessos a la grada per part del públic. La volta que aguantava la plataforma superior del circ, va ser anomenada Volta de Sant Hermenegild. Aquesta volta, limita per un costat amb la muralla del Passeig de Sant Antoni i, a l'altre costat, es poden veure tota una sèrie de voltes inclinades que sostenien la grada.
La graderia del circ tenia una capacitat de fins a 30.000 espectadors i, a més a més hi havia una terrassa reservada per l'organitzador del joc. En canvi, les autoritats del moment disposaven d'una localitat, anomenada Pulvinar (situada a la Baixada de la Misericòrdia, en una pizzeria que porta aquest nom).
L'arena era l'espai que s'utilitzava per a les curses dels carros. Les seves dimensions eren de 290 metres de longitud i uns 77 metres d'amplada, aproximadament. Aquí s'hi trobava l'espina, a la part central de l'edifici; de manera que els carros (bigues, quadrigues, segons els cavalls...) l'havien de rodejar set cops per finalitzar la cursa. L'accés a l'arena es feia a través d'una porta situada en l'eix longitudinal. Aquesta porta rebia el nom de Porta Triumphalis i era el lloc de sortida del vencedor.
Tant la graderia com l'arena eren separades per un podi construït amb carreus de pedra escairats. El podi feia uns 3 metres d'alçada i el seu principal objectiu era actuar com a mesura de protecció en cas que es produís algun accident durant l'espectacle. La presència del podi es feia a tot el perímetre de l'arena, tot i que no hi era al lloc de sortida dels carros.
Entre els diferents personatges que es podien trobar al circ, hi destacaven l'organitzador del joc, que donava el tret de sortida; els magistrats, que controlaven la cursa i l'ordre d'arribada; i els aurigues, els participants de les curses.
Amb els anys, el Circ romà ha sofert nombroses modificacions. En un primer nivell, a l'època medieval i, en un segon nivell, a l'època contemporània. Des de la Rambla Vella es contempla un fragment de la muralla medieval del segle XIV. D'aquest fragment en distingim la Muralleta i la Torre de les Monges. Aquesta construcció va suposar la conversió de la façana del Circ Romà en part de la muralla. Amb tot, a l'angle meridional de la Torre s'hi pot observar les restes d'un baluard del segle XVI, de Carles V. Des de la part superior del Circ es pot accedir a l'interior de la Torre de les Monges. D'aquí se'n destaca el sostre en cúpula (fet amb encanyissat) i les petites obertures, anomenades espitlleres.
A l'edat mitjana l'arena del Circ es va anomenar Corral i va esdevenir el lloc on es guardaven els animals i se celebraven les fires agrícoles. Va ser a partir del segle XIV que es van urbanitzar els carrers actuals ocupant la major part de l'arena i respectant una zona pública que, avui dia, és l'actual Plaça de la Font.[Pujar ↑]
Els vídeos
Circ Romà de Tarragona
Autor: tinetxarxa
Duració: 02:22
Tarraco
Autor: artehistoriacom
Duració: 02:44
Àudios
Els enllaços
Cercar
Resum
Època: Va ser construït a finals del segle I d.c. sota el mandat de l'emperador romà Domicià, per a celebrar-hi els ludi circenses (curses de cavalls).
Usos: Curses de quadriga (carros tirats amb quatre cavalls) i bigues (amb dos cavalls) conduïts pels aurigues, ludi circenses (Jocs del circ) i jocs teatrals. El circ es va mantenir en ús fins a mitjans del segle V, moment en què l'arena i les voltes perimetrals van ser transformades en nous espais residencials. L'any 1128 el recinte és conegut com El Corral i s'utilitza com a seu de fires i transaccions comercials. Durant les següents èpoques es va anar construint damunt de l'estructura original fins incrustar en el mateix centre urbà de Tarragona.
Fets rellevants: És considerat un dels circs més ben conservats de tot el món. Forma part del conjunt de Tàrraco declarat Patromini de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.