Monestir de Poblet

Poblet és el monestir més gran de la Ruta del Cister i dels dos masculins és l’únic que manté comunitat de monjos. És un referent obligat dins la història de la Corona d’Aragó. Fundat el 1150, la seva trajectòria es va veure estroncada el 1835 arran de la desamortització. Amb el retorn dels monjos a Poblet, el 1940 es posà en marxa un procés ambiciós de restauració i conservació que ha retornat al monestir la majestuositat que li correspon. A partir de la Porta Reial podeu iniciar una visita guiada a través de les diferents dependències que conformen l'antiga clausura. El monestir de Poblet és el conjunt cistercenc habitat més gran d’Europa. Fou declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat, a la reunió d’Argel, l’any 1991.

Si ens endinsem en el Monestir, un pati central i quatre ales porxades que l’envolten i comuniquen amb les principals estances conformen el claustre, amb el bonic templet del lavatori situat just davant de l’entrada al refetor. El claustre ofereix una vista generosa de l’espectacularitat del monestir, que ens permet observar clarament el traspàs de les formes arquitectòniques romàniques a les gòtiques.

La sala capitular esdevé el cor de la vida monàstica de Poblet. En aquest indret s’hi du a terme la majoria dels actes més importants de la comunitat, com l’elecció de l’abat i les professions. Rep aquest nom perquè és on es reuneix el capítol conventual.

No ens podem oblidar que Poblet fou declarat panteó oficial dels reis de la Corona d’Aragó en temps del rei Pere III el Cerimoniós (s. XIV). És per aquest motiu que acull la concentració més gran de tombes i sepulcres reials. Estan situats a l’església, a banda i banda del creuer, sota la presència del gran retaule renaixentista d’alabastre blanc, obra de Damià Forment. La majestuosistat i la bellesa escultòrica del conjunt ens sorprendrà.