Institut Pere Mata

L'Institut Pere Mata s'ha considerat com una de les joies del modernisme català. Es tracta d'un edifici en funció d'hospital psiquiàtric, obra de Lluís Domènech i Montaner entre el 1897 i el 1912. La tasca arquitectònica se li va adjudicar durant la redacció de les Bases de Manresa.

Els orígens de l'edifici es remunten al segle XIX quan el doctor Emili Briansó, juntament amb altres promotors, va decidir impulsar un nou hospital psiquiàtric per poder cobrir les necessitats de la població. El nom de l'Institut és en honor a un il·lustre científic reusenc.

Domènech i Montaner va voler tenir una especial cura amb el confort dels pacients de l'hospital; és per això que va dividir l'edifici en espais independents com si creés una mena de petita ciutat. De fet, l'estructura demostra l'aplicació de renovats conceptes d'urbanisme, planificació d'espais, ornamentació i materials.

Cadascuna de les dependències tenia el seu propi jardí, a més dels jardins comunitaris. Aquestes van ser separades per un passeig central. La distribució de les diferents zones es va fer tenint en compte les condicions de sexe, malaltia i categoria social.

La construcció de l'edifici es va dotar de diferents materials ja fos pedra, maó, ceràmica o bé mosaic. Les façanes de cada pavelló estan guarnides amb ceràmica creada amb dissenys de Josep Triadó i Lluís Brú.

A banda de l'arquitectura de l'Institut, Domènech i Montaner també va voler tenir cura del disseny interior. En totes les seccions de l'edifici es veu palesa l'obsessió per l'horror vacui, típic del corrent del modernisme. Aquesta por a l'espai buit va posar de manifest tots els elements decoratius, presents en parets i racons.

Arreu s'hi troben al·legories a la cura dels pacients amb formes vegetals i animals o bé amb símbols heràldics catalans medievals. Tant les reixes com les baranes o les escales utilitzen formes arrodonides per evitar accidents, a més d'intentar camuflar el règim de reclusió dels interns.

El pavelló més reconegut, sobretot per la seva riquesa ornamental, és el dels Distingits. Aquest espai ha estat considerat com el que ha posseït més valor artístic de tot l'Institut, tant a nivell exterior com interior. El pavelló dels Distingits està compost per una planta baixa amb tres espais destinats a l'oci i al lleure dels pacients: una sala de música destinada per a concerts (els caps de setmana), una sala de jocs i un menjador. A més a més, hi ha dues plantes d'habitacions. D'aquesta dependència ressalten els vitralls i els treballs de ferro forjat.

El conjunt ornamental d'aquesta secció va ser de tal categoria que el pressupost va superar els càlculs previstos. Un dels objectius principals d'aquest luxe modernista va ser alleugerir el desenfrenament dels alcohòlics, ninfòmans i altres pacients de classe alta.

D'aquest conjunt també destaca el pavelló de serveis generals, on es troben els serveis administratius de l'Institut. Aquest es troba al centre de l'hospital i està coronat per una gran torre de 30 metres d'alçada que es fa visible des de qualsevol lloc de la ciutat.

L'estil arquitectònic de l'Institut va ser el precedent del gran Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Actualment l'edifici segueix utilitzant-se com a centre psiquiàtric i com a consultori, i és obert a les visites. Els curiosos poden arribar al lloc per l'antiga Carretera d'Alcolea, que va de Reus a Falset. Prop de l'Institut Pere Mata s'hi troben les Parcel·les Pelai de Reus.