font: Becari Comunicació
publicat: 14-05-2007
Xavier Amorós
Tal dia farà un any. Obra completa, vol. II
Ajuntament de Reus 
El segon volum de les obres completes de Xavier Amorós aplega els reculls d'articles periodístics que l’autor va publicar des de l’any 1984 fins al 1996: Cafè París, Botigues de mar, De Reus estant i Tomb de ravals. Edició rigorosa, a cura de Rosa Cabré i amb una introducció on Josep Murgades n’analitza l’estil i assenyala que “la substancial aportació d’Amorós” és “redimensionar tot de menudes realitats enquadrables dins un espai concret i un temps precís, fins a convertir-les d’anècdotes puntuals, d’incidència en principi sovint només ciutadana o comarcal, en categories cíviques de molt més ampli abast, pel tractament literari que se’ls dóna i pel compromís vivencial que enclouen”.
Robert Benaiges Cervera
Els contes mesopotàmics i altres contalles que parlen de coses diferents
Arola Editors 
Els contes mesopotàmics són el fil conductor que ha creat Robert Benaiges a partir de petits contes, relats o històries descobertes durant les lectures de llibres referents a la Mesopotàmia. L’autor afegeix a aquests fragments un context i uns comentaris, els dóna un caràcter unificador, i d’aquesta manera en resulta una nova història. La segona part del llibre, El ritual dels dies, és un recull de contes breus, retalls de l’existència de l’autor. Amb les seves paraules: “No són alegres, ni didàctics ni tangents. Són jo mateix quan imagino qui no sóc.”
Artur Bladé i Desumvila
Obra completa. Volum 1
Cicle de la terra natal I. Benissanet. Gent de la Ribera d’Ebre
Cossetània Edicions
Aquest primer volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila acull els llibres Benissanet. Els treballs i els dies d’un poble de l’Ebre català i Gent de la Ribera d’Ebre. Artesans, pagesos, rodaires..., dues de les obres més singulars sobre allò que el mateix autor anomenava la terra natal, és a dir, el poble on va néixer, Benissanet, i la comarca de la qual forma part, la Ribera d’Ebre, una terra —aquest tram d’Ebre català— que va trobar en Bladé un magistral descriptor d’ambients, situacions, personatges i paisatges.
Artur Bladé i Desumvila
Obra completa. Volum 2
Cicle de l’Exili I. L’exiliada
Cossetània Edicions
Aquest segon volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila inclou el llibre L’exiliada. Dietari de l’exili, 1939-1940, una obra coral, que, a manera de gran retaule històric i humà, relata la tragèdia catalana del segle XX: el final de la Guerra Civil, el pas per la frontera dels Pirineus catalans dels republicans i els primers anys de l’exili al Rosselló o en terres occitanes. En conjunt, doncs, aquesta obra constitueix la crònica de la Catalunya políticament i espiritualment vençuda, o millor dit, derrotada. Amb L’exiliada, Bladé inicia el seu gran cicle memorialístic sobre l’expatriació —que després continuarà a Mèxic— i el cicle biogràfic, de resultes de les converses i notes que prengué a Montpeller dialogant amb Pompeu Fabra, Rovira i Virgili, Francesc Pujols, Rafael Moragas i el seu paisà de Móra d’Ebre, Antoni Terré.
Àngel-O. Brunet
El meu cadàver i jo
Cossetània Edicions 
El primer tret d’El meu cadàver i jo és fulminant, i no només perquè amb ell acabi la vida d’un home, sinó perquè provoca que l’autor d’aquest homicidi involuntari ensopegui amb una història sorprenent d’aventures i acció que el durà, des de la regió enigmàtica dels Motllats, al sud-est de Catalunya, “on tot és possible”, fins a l’interior d’un creuer interestel·lar on descobrirà el misteri de la “matèria exòtica”, ingredient indispensable per aconseguir desbloquejar la protecció cronològica de l’univers. Àngel-O. Brunet, escriptor de novel·la negra, històrica i ciència ficció, creador del detectiu Marc Macintosh, ha guanyat nombrosos premis literaris com el Pin i Soler, el Ribera d’Ebre, l’Ametlla de Mar, el Sebastià Juan Arbó, el Vila d’Ascó i molts altres.
Xavier Carreras
Sepultura de bandoler
Arola Editors
Carreras ressenya així la seva novel·la: “La derrota de 1714 a mans del primer Borbó espanyol, Felip d’Anjou, destrueix l’edifici polític de Catalunya, afecta la vida quotidiana i provoca a en Pere Joan Barceló i Anguera l’odi etern als Borbons, convençut que són el principal flagell de Catalunya. Alguns historiadors —i encara poetes com l’altíssim Verdaguer— s’han deixat enganyar pel calumniós qualificatiu de bandoler que fins i tot polítics molt nostrats han vessat damunt la figura del guerriller Carrasclet. Investit del grau de coronel de l’exèrcit austríac, s’enfronta als filipistes i al reial i botifler cos dels Mossos d’Esquadra, de recent creació, dins del marc d’una anticipada pàtria. Un quadre enigmàtic pot fer trontollar la successió a la corona espanyola i suscita un seguit d’interrogants que s’eternitzen. El simbolisme polític de cabdill irredemptista dignifica la persona d’un guerriller català a qui les circumstàncies polítiques han donat sepultura de bandoler.”
Aleix Cort
El lleó i el far
Arola Editors
Dumas Mbala és un vell revolucionari estimat per la població i respectat pels màxims dirigents del govern. Amb la mort del patriarca, la seva família caurà en desgràcia i Maco Mbala, el més petit dels fills del general, buscarà recer a la gola del llop com a bufó de cort. Des del Palau de la República presenciarà l’ascens al poder de Rivera i l’estellament del somni dels vells revolucionaris. La publicació d’un decret que prohibeix la “venda de llibres sense recepta” i l’aparició d’uns rebels que desafien Rivera amb una sèrie d’atemptats literaris faran que Maco consideri el poder de la rialla i de la literatura, i l’empenyeran a agafar el testimoni del seu pare. El lleó i el far és una declaració d’amor als llibres i a la literatura: la defensa del llibre com a mirall de realitats i forma de llibertat d’expressió, la crítica de qualsevol forma de totalitarisme i l’ús de l’humor com a arma pacífica per somoure consciències.
Diversos autors: Olga Xirinacs, Montse Palau, Jordi Cervera, Jordi Tiñena, Adam Manyé, Francesc Valls-Calçada, Magí Sunyer i Àngel-Octavi Brunet
En sintonia. La ràdio en vuit relats
Tarragona Ràdio i Arola Editors
Tarragona Ràdio ha celebrat el 2006 el vintè aniversari de la creació de l’emissora municipal. Al llarg de tot l’any es van organitzar diverses activitats commemoratives, entre les quals van destacar per la seva dimensió la mostra “20 anys de ràdio i de ciutat”, que es va poder veure a la Casa Canals. Aquest llibre de relats és una altra de les accions que s’han dut a terme amb motiu d’aquest aniversari. La idea volia reunir dos mons aparentment allunyats: la ràdio i la literatura. Els autors escollits, però, han esborrat fronteres i han elaborat, des d’estils diferents, vuit relats que tenen la ràdio com a protagonista o com a rerefons. Vuit escriptors del Camp de Tarragona que han constatat la vitalitat de la ràdio com a mitjà de comunicació. Els seus noms: Olga Xirinacs, Montse Palau, Jordi Cervera, Jordi Tiñena, Adam Manyé, Francesc Valls-Calçada, Magí Sunyer i Àngel-Octavi Brunet.
Diversos autors
Sopa instantània i altres contes
Cossetània Edicions
Aquest llibre recull el conte premiat en el 10è Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2006) i una selecció dels millors relats que s’hi van presentar, els autors dels quals són: Dora S. Farnós, Ramon Herrero, Jordi Boladeras, Júlia Costa, Diana Roig, Marta Mora, Imma Cisa, Montserrat Gil, Josefa Bellver, Francisco Rojas, Clara Prat, Gerard Elies, Maria Rosa Martí, Laia Pajuelo i Joan Adell. Diana Roig, Gerard Elies i Maria Rosa Martí passen a engrossir, amb el seu relat, la producció literària feta des de les nostres comarques.
Josep Gironès
El Catllar: vivències personals
Silva Editorial
Aquesta obra recull les històries de vida d’una cinquantena de persones que viuen o treballen en aquesta vila del Tarragonès —en realitat apareixen centenars de noms i sobrenoms, els quals conformen bona part del que ha sigut i és aquest poble. A manera d’exercici periodístic de proximitat, l’autor, Josep Gironès Descarrega, d’arrel fatarellenca, veí recent del Catllar, entrevista, fotografia i parla de les catllarenques i catllarencs amb un llenguatge literari, planer i amè, sabent treure la personalitat, la saviesa i el genius loci més ocult i atractiu. Història i pàgines viscudes, història i intrahistòria, sincronia i diacronia, sociabilitat i individualisme mediterranis, Onomasticon cataloniae i espanyol i universal, diversitat cultural, idioma dialectal i idiolecte, d’una terra “sense místics ni grans capitans”. Un paisatge a la mida de l’home i penetrat per una llum meravellosa i amable. Una obra amarada d’un principi ètic i un adagi que revifà un poeta i filòsof popular: “Ningú no és més que ningú.”
Roser Guasch
Cambrils. Espais per a la calma
Traducció a l’anglès d’Òscar Palazón
Ajuntament de Cambrils i Arola Editors
A ningú li sorprendria l’edició d’un llibre que tractés la gastronomia mediterrània o l’arquitectura modernista, per posar dos exemples que han esdevingut universals i que han despertat l’interès de milers d’éssers humans. Aquest llibre que teniu entre les mans, d’entrada, us pot sorprendre, ja que no hi trobareu res d’espectacular però sí de singular i subtil. La intenció no era editar un llibre per exaltar les excel·lències de Cambrils a la manera d’un opuscle publicitari o de promoció, sinó donar forma a un treball que vol fer palesa la realitat d’un Cambrils que ha sabut evolucionar transformant-se en la ciutat turística i moderna que és avui. De les imatges se n’ha encarregat Rafael López-Monné, que per sobre de tot sap fotografiar sensacions i que, amb la seva visió singular, ens fa descobrir les petites meravelles que ens envolten. El text, de Roser Guasch, ens descriu la màgia de tots els racons: Roser Guasch transforma la seva ploma de poeta en vareta màgica i ens endinsa amb la seva Carta de paisatge dins d’aquests espais per a la calma fascinants de Cambrils.
Miquel S. Jassans
Diari d’un artista
Cossetània Edicions
Uns fets que passen a l’any 2050, a Alcover, Barcelona i Sardenya, en els quals la intriga, la passió, l’amor i el crim hi són presents, ens introdueixen en un món on l’art encara no és mort i el vell mite del paradís perdut encara és vigent. La Núria descobreix el diari del pintor Bernat Brau i la seva lectura permetrà als protagonistes, la Carla i l’Ambròs, conèixer què pensava Bernat d’alguns artistes i quin era el seu concepte sobre l’art. Aquests coneixements els apassionaran i, alhora, la filosofia de Bernat canviarà les seves vides.
Arnau de Trevillac
El tudó i la pedra
Pragma Edicions
Recentment han sortit a la llum uns antics papirs que podrien demostrar que la relació que hi va haver entre Jesús i Judes Iscariot no va ser, en realitat, tal com els Evangelis canònics ens diuen que va ser. Quina relació hi havia entre els primitius cristians gnòstics —que van escriure aquells papirs— i els albigesos? Per què els templers no van actuar contra els càtars durant la croada que es va predicar contra ells? Per què Pere el Catòlic d’Aragó, defensant-los, va haver d’anar a morir a Muret? Per què va ser precisament l’orde del Temple qui va tenir cura de l’educació del seu fill, Jaume el Conqueridor, i per què el va recolzar després en el seu intent frustrat de convertir-se també en rei de Jerusalem? Quina relació hi havia entre els càtars o albigesos i els templers? I entre els frares-cavallers, defensors i dipositaris del Sant Greal, i els comtes-reis de l’antiga Corona d’Aragó, que no necessitaven ser ungits per Roma per tal de poder regnar? D’on provenia, doncs, la Sang Reial del Casal de Barcelona?
Olga Xirinacs
Trens
Omicron
“L’altaveu anuncia el tren. Amunt amb l’equipatge. Ens instal·lem. Si anem lluny, el nostre compartiment és domicili provisional, amb el racó dels llibres. Des del tren veiem la vida que es va fent distinta, com el paisatge. El tren és terra: podem distingir una au i un cap d’estació, un hort i un suburbi, l’estudiant i l’home de negocis. Ens entretenim al vagó restaurant. Anem al llit, amb el llum de capçalera sobre la novel·la agradable. Dormim sobre camps, travessant rius, somiant gronxats com en un bressol.” Trens ofereix observacions breus i variades. Des de rodalies fins a l’Orient Express. Des del Fletxa Roja de Sant Petersburg al Talgo passant pels rodalies de Dinamarca. Fugaces, com el pas del temps i el paisatge.
