El Parc Samà

La Casa i el Llac-Estany, pot dir-se que constituïxen els centres de gravetat del conjunt del Parc. Els segueixen en importància la Torre Angulo i la Cascada. Elements secundaris són les casetas de l'antic Zoo

El Parc el formen 14ha de jardins i arbres exòtics de més de 20m d’alçada procedents de diferents llocs del món, un llac d’1ha amb el seu canal i cascada, un conjunt de petites edificacions que albergaven un zoo privat i la mansió principal. Les flors i la vegetació van ser portades de diverses parts del món, igual que els animals de l’antic zoo. Encara actualment queden algunes espècies, com gall d’indis, lloros, ànecs, peixos i tortugues.

Principal punt d’interès, tot gira entorn del llac artificial i el palau colonial. Dintre del llac s’ubiquen tres illetes que es comuniquen amb ponts. La glorieta central és d’una peculiar belessa, ja que se sitúa just damunt d’una muntanya realitzada amb rocalla, que deixa al seu interior una gruta.

Les antiques cotxeres que acollien les carrosses i carruatges són ara la Sala de Banquets, que conserva, com la resta del Parc, el caràcter romàntic de l’època colonial.
El realitzador i promotor del Parc Samà va ser don Salvador Sama i Torrens, Marquès de Marianao (1.861-1933). El Parc conserva aquest sabor romàntic de les acaballes de l'època colonial, ja que el Marquès era successor d'una família establerta a Cuba, i va voler traslladar al Baix Camp, l'ambient exòtic de la perduda colònia. Per a això, va encarregar el projecte del jardí a l'insigne mestre d'obres José Fontseré i Mestres, el pare del qual, José Fontsere Domenech era natural de la veïna població de Vinyols i Arcs.

La plantació del Parc va començar l'any 1.881. Posteriorment, el Marquès de Marianao va fer construir diversos habitacles i gàbies per a albergar els diferents animals del seu Zoo privat, situats al voltant del recinte botànic i del mateix estil que la resta del conjunt arquitectònic, o sigui, fets a base de pedres calcàries (rocalla). El Zoo va desaparèixer durant la guerra civil, quedant només les edificacions. El traçat del «Parc Sama» obeeix a una composició per eixos, ordenats per camins, amb arbres aliniats als seus costats, o per espais oberts entre elements arquitectònics importants.