"L'esperit tinetaire és un sentiment de pertinença a una comunitat virtual molt pròxima"

L'Organisme Autònom per a la Societat de la Informació, OASI, va encarregar a la Cinta S. Bellmunt, fa un any i mig, el repte materialitzar en paper 10 anys d'existència d'una comunitat virtual pionera i única com és TINET. Era una empresa no exempta de dificultats perquè calia recòrrer, més a la memòria humana, que als arxius impresos; a les aportacions voluntàries dels primers tinetaires, més que als documents de les hemeroteques. La TINEThistòria publicada per Arola Editors, va presentar-se, públicament el passat 19 d'abril al Palau de la Diputació de Tarragona en un acte multitudinari i emotiu. De manera més relaxada ens proposem aprofundir en aquest treball en conversa amb la seva autora.

Vostè ha estat autora de diferents llibres amb personatges tangibles com a protagonistes: Lluís Llach, Eudald Carbonell..com es va plantejar el treball a l’hora d’escriure sobre TINET? un fenomen molt més difús i relacionat amb les noves tecnologies, que no sempre deixen molta documentació al darrere...

La ciència no ens ha d’espantar, el que passa és que no estem acostumats a que ens facilitin el seu coneixement. Per això és important que es publiquin llibres sobre temes que poden semblar només cosa de quatre. Com diu Eudald Carbonell, la tecnologia ens ha humanitzat, perquè la nostra història va lligada a la fabricació d’utensilis, per això vaig agafar unes paraules seves que diu al llibre que vam escriure conjuntament, Els somnis de l’evolució: "El més al·lucinant és que tot va començar en una sabana africana quan un primat va decidir-se a intervenir sobre els materials del seu entorn i va començar a modificar-los. En aquell moment ens estava transmetent informació codificada sobre suports de pedra. Per tant, contràriament al que passa sovint, la ciència no ens ha de ser estranya".


Al llibre hem trobat una gran quantitat de testimonis, de documents gràfics d’anècdotes. Dóna la impressió que ha fet vostè una extensíssim treball de camp. Com ha estat el procés?

A partir d’uns 15 fulls que em va facilitar OASI, que era una mena de collage de correus electrònics i de referències a fets històrics importants de TINET, amb algunes de les primeres pàgines incloses. Aquí sortien alguns noms de persones que van ser les primeres amb les quals vaig contactar i de la conversa que anava tenint amb elles sortien altres noms. Paral·lelament anava fent un recull de premsa sobre TINET, perquè sempre ha tingut molt bona acollida a la premsa local, amb la qual cosa anava fent una cronologia d’aquesta xarxa ciutadana. Alhora també cercava per Internet en revistes i butlletins electrònics especialitzats en noves tecnologies perquè era de suposar que el caràcter pioner de TINET li atorgava un lloc important en la història d’Internet.
Al mateix temps, vaig contactar amb experts en Internet com Vinton Cerf, pare d’aquesta tecnologia, i amb José Luis Pardos, ambaixador d’espanya pioner en Internet a aquest país, que m’aportaven interpretació sobre el valor científic i social de TINET, igual que Andreu Veà, que investiga a Stanford sobre la Xarxa. Aquest últim em va facilitar una cronologia d’Internet al món que em va anar molt bé per contextualitzar la importància de TINET en cada moment. Mentrestant la veu de que feia el llibre anava corrent i els tinetaires també s’engrescaven a trobar temps per localitzar antics correus electrònics, fotografies d’actes, fulletons... I entre tots donàvem cos a la història de TINET.

Com a tinetaire no li haurà resultat difícil entendre el fenomen de TINET, però ha tingut sorpreses o i ha hagut coses que li han cridat especialment l’atenció quan s’ha submergit en la seva història?

Sí, personalment penso que jo no era conscient de la importància que tenia TINET quan va sorgir, en el sentit de que veia que era una eina que anava molt bé, però no captava la singularitat d’aquesta xarxa ciutadana; no era massa conscient de que era una iniciativa insòlita a Espanya, pionera a Europa i que requeria tant d’esforç altruïsta per part dels qui la van impulsar.



L'autora en un moment de l'acte de
presentació del llibre

Vostè ha tingut l’oportunitat de contactar amb el que està considerat un dels pares d’Internet, Vinton Cerf, què destaca d’aquest personatge i de les reflexions que li ha fet?

A més d'un excel·lent científic és una persona que demostra una gran senzillesa i modèstia en el tracte humà, doncs quan li vaig enviar unes preguntes pel llibre de seguida em va contestar i va ser molt amable aclarint alguns dubtes. De les reflexions que fa admiro la facilitat amb que contextualitza la capacitat de Tarragona per adaptar-se a les diferents innovacions tecnològiques, recordant que ja a l’època de l’Imperi romà va sobresortir per les obres d’enginyeria i monumentals que es van construir a la ciutat. Jo aniria encara una mica més enllà i remarcaria que les comunitats prehistòriques que van reeixir, i a Tarragona també en van haver-hi; els individus que van fer-se un lloc important en l’evolució humana van ser els qui cooperaven entre ells en la socialització de la tecnologia i la transferència de coneixement.

TINET és un fenomen que només podia donar-se en aquestes comarques, o bé s’hauria pogut donar a qualsevol altre indret?. Per què creu que no ha passat?

Com amb tantes altres iniciatives que han deixat petjada en la humanitat, més que el lloc físic on sorgeixen, allò que és important és la capacitat d’emprenedoria i d’il·lusió que demostren els individus que estan al capdavant. La perseverança, la feina en equip, la convicció de que estàs fent una cosa amb sentit és el detonant perquè vagin bé els projectes. En ocasions l’entorn pot ajudar, però no seria el cas.

Què ha permès que una Xarxa ciutadana com TINET pugui celebrar 10 anys d’existència en un món tan trepidant i efímer com el d’Internet.

El fet que quan es va crear es va treballar molt perquè arribes ràpid a la població i després altres persones també han treballat perquè no s’estanqués, ampliés els seus serveis i la mantingués com una eina necessària i útil per treballar, per divertir-se, per fer amics, etc. Això ha provocat que els tinetaires sentin la xarxa molt seva.

TINET va tenir la virtut d’irrompre en un moment incipient de l’extensió de les noves tecnologies. Què creu que ha aportat a la societat tarragonina la presència de la Xarxa Ciutadana?

La societat tarragonina va ser una avançada en noves tecnologies perquè quan fa 10 anys l’accés a Internet era caríssim, i ni Telefònica donava aquest servei!!!, els ciutadans de Tarragona van poder tenir Internet de manera quasi gratuïta. Aquest fet ha convertit la ciutat en un referent clau en la història d’Internet, tal com s’evidencia a l’important projecte que desenvolupa l’equip de Vinton Cerf a la Universitat d’Stanford, Califòrnia, amb el seu projecte Qui és Qui a la Història d’Internet. I són molts els qui voldrien tenir una xarxa com TINET, i alguns ho han intentat i, sobretot als inicis, van venir a veure què era, com estava organitzada... Va haver-hi algun cas que es van decidir a fer alguna cosa semblant al seu municipi, però no va tirar endavant, perquè evidentment exigeix dedicació, insistència, cercar recursos, és a ir, molta energia i no tothom té la capacitat ni l’ànim per arribar fins al final.

Quin paper creu que ha de tenir o com creu que evolucionarà en el futur?

Al principi va ser donar accés a Internet d’una manera fàcil i gratuïta, ara ha de donar eines fàcils perquè tothom que vulgui pugui abocar a la xarxa la informació que desitgi i, en aquest sentit, ja hi ha els blocs, el webfàcil... però a mida que sorgeixin noves tecnologies immediatament s’han d’anar implementant perquè TINET, tal com ho va estar al principi, segueixi estan a l’avantguarda de les noves tecnologies.

Hi ha un esperit tinetaire? Què és?
És un sentiment de pertinença a un grup on tothom hi té el seu lloc i se sent aixoplugat per la resta de membres, que s’ajuden sempre i intercanvien molt de coneixement, cosa que ha facilitat al mateix temps un sentiment d’agraïment i de ser membre d’una comunitat virtual que sents molt a prop teu.

Per què creu que és important que la història de TINET es reculli en un llibre com el que vostè ha escrit?

Perquè quan passa el temps i una innovació tecnològica s’ha socialitzat i, per tant, és del domini de la societat en general, encara que per desgràcia sempre queda algun sector marginat o que costa més, no ens recordem del valor que en un moment determinat va tenir introduir aquella eina ni els esforços que va comportar. Al cap d’uns anys tothom té clars els beneficis, però als inicis allò que es desconegut moltes vegades fa por o és car i no hi ha qui es posi al davant per fer-ho assequible a la població. Experiències com TINET recollides en un llibre deixen constància d’una trajectòria que pot ser model a seguir en altres aspectes de la humanitat.