font: Redacció Tinet
publicat: 30-03-2007
‘Quan la tens als braços per primera vegada t'adones que, en realitat, és ella qui t'està adoptant a tu». Després de gairebé dos anys d'espera, aquesta és la sensació amb la que Anna Olivella resumeix el moment en què va recollir la seva filla a la Xina i va finalitzar així el procés per a l'adopció. Aquesta barcelonina, afincada des de fa anys a Reus, i Joan Estivill, són una de les moltes parelles de les comarques de Tarragona que cada any s'impliquen en processos d'adopció internacionals i els pateixen durant mesos (el promig està entre els 16 i els 17).
Com ells, la Judit Margalef i el seu company, l'Àlex Martínez: «Fins i tot abans de casar-nos ja dèiem que si no podíem tenir fills, n'adoptaríem». Esperen una nena de la Xina, a la que volen posar Laia: «No li conservarem el nom, volem que assumeixi la cultura catalana, sense oblidar la seva originària, que, evidentment, li explicarem».
Aquests dos joves vallencs representen l'última tanda d'expedients que se salven de la política restrictiva que la Xina està adoptant en l'acceptació d'adopcions internacionals i que es materialitzarà amb l'entrada en vigor, a partir del pròxim 1 de maig, d'una nova normativa. Aquesta altra legislació és molt més exigent i en alguns punts ratlla l'ètica del que s'hauria de poder exigir per a determinar l'aptitud dels pares en els casos d'adopcions. Així, xoca veure com una de les condicions és l'haver d'estar casat i portar dos anys de matrimoni, si és el primer, i cinc anys, si és el segon.
Queden fora, les parelles monoparentals i les homosexuals. Totes aquestes traves posen encara més difícil l'adopció en un país que, tot i tenir els orfanats plens de nenes, no n'acaba d'obrir les portes per posar solució al problema. «Potser ara veuen com, en un futur, no quedaran nenes i això els fa qüestionar-se què faran els homes. Tenen por a què es disparin els índexs de violacions... Un altre tema a tenir en compte: a la Xina no tenen Seguretat Social de manera que confien amb que l'home de la casa els porti els diners. Les nenes, en aquest sentit, no serveixen al sistema, ja que quan es casen marxen a viure amb els pares d'ell».
El món sencer es va solidaritzar amb la Xina arran de l'emissió del documental «Las habitaciones de la muerte» en què es mostraven imatges dels orfanats del país i de les condicions inhumanes amb les quals hi vivien centenars de nenes.
Aquesta situació és la conseqüència de l'aplicació de la política del fill únic que afavoreix els nens i que, sense tenir-ho en compte, ha portat a les famílies del país a abandonar les nenes. El que va començar com una alerta del Banc Mundial i de les Nacions Unides perquè la Xina disminuís la seva població, se li ha escapat de les mans a un sistema que ara desperta el Gegant Adormit i que per tant, haurà d'incidir, més que mai, en aquestes qüestions.
Les dues parelles que Tinet ha recollit com a exemples en aquest reportatge pertanyen a l'associació Adopchina, que a les comarques de Tarragona està en funcionament des de fa un any. La seva seu és al centre cívic Llevant de Reus, a la plaça Abat Oliva, 31. Hi englova també els pares adoptants de Lleida.
La Merche Fernàndez i el Ciscu Parra parlen de l'experiència des d'un altre punt de vista. Ells van passar per tot el procés de l'adopció fa tres anys: «Vam enxampar l'època més bona per adoptar a la Xina. Sis mesos clavats des de la data de registre», expliquen. La Zu-Pei, la nena que els ha fet ser pares, ve de la província de Guamgdong, a 150 quilòemtres de Hong Kong.
«Ens va sorprendre tot el que va envoltar l'anar a buscar la nostra filla. Quan ens la van donar, tot estava muntat com si es tractés d'un espectacle. De sobte, una dona va sortir d'una porta i com si fos un concurs de televisió en el que es presenten els convidats, va crida: “Zu-Pei”.
La susana Galve i el seu marit, el Carlos Grao ja tenen un fill, el Manuel, però des de sempre han volgut completar la famíliaadoptant un nen. Estan a punt de finalitzar el procés. Els queda poc per conèixer la seva filla. «Ella ens aportarà molt més del que nosaltres poguem donar-li mai», proclamen convençuts. També diuen que «adoptar és una altra manera de tenir un fill, de sentir-lo com a teu».
Aquestes quatre parelles són una exemple de la solidaritat que defineix Catalunya com a un dels països que lidera la demanda d'adopcions internacionals. A la Xina és líder, juntament amb França i els EUA. Segons dades del 2005, Catalunya va tramitar l'adopció de 1.532 menors. D'aquests, 121 eren nens nascuts aquí i 1.411 procedien de l'adopció internacional.
Amb tot, aquest 2006 ha posat el fre a aquesta allau de demandes ja que l'any ha registrat una disminució del 27% quan al número d'adopcions i s'ha trencat així la tendència del creixement frenètic dels últims anys.
En total, el passat exercici s'han formalitzat 1.030 adopcions davant de les 1.419 que es van registrar el 2005.
No obstant, el número de famílies que han decidit iniciar un procés d'adopció no ha deixat de créixer des del 1997.
D'altra banda, l'experiència viscuda aquest estiu al Congo per set famílies que van quedar atrapades en aquest país perquè se'ls va denegar el visat de sortida per problemes en la documentació adoptiva, ha fet replantejar a la Generalitat el sistema d'adopcions.
