Sant Pere de Sabella al despoblat de Sabella de l'Abadiat
A la part occidental del terme, als contraforts ponentins de la serra del Pla de Maria, vora el camí de Forès hi ha el despoblat de Sabella de l'Abadiat, actualment conegut pel titular de l'antiga parròquia, Sant Pere de Sabella. Situat al cim d'un pujolet que domina la vall del Fonoll, fou poblat des de molt antic -Ipsa Vetula, diuen els documents- i passà a Santes Creus el 1383 arran del canvi de la batllia de Sarral amb Forès, el Fonoll, Savella, Conesa, Torlanda i la quadra de Saladern, fet entre Pere el Cerimoniós i el monestir cistercenc.
[ llegir ↓ ]
En aquesta última data Sabella només tenia nou vassalls del monestir; al començament, però, del segle XV el lloc fou absolutament despoblat a conseqüència de la Pesta Negra, de manera que el 1441 Santes Creus obtingué per comís la propietat del lloc i féu posteriorment noves concessions de terres a nous pobladors. La mantingué fins a les lleis desamortitzadores del segle XIX. Al començament del segle XIX hi habitaven quatre famílies i en l’actualitat és deshabitat.
L’església parroquial, dedicada a Sant Pere, és romànica, i fou bastida al final del segle XII i principi del XIII. És d’una sola nau, amb volta lleugerament apuntada i absis semicircular; presenta diversos períodes constructius. En destaca la portada romànica, que presenta capitells amb motius zoomòrfics. S’hi conserva una imatge gòtica de pedra policromada de Sant Pere (s. XIV), de dimensions superiors a les naturals i de notable perfecció artística, que fou molt venerada pels fidels dels pobles veïns. S’hi celebrava festa major i romeria el dia del titular de l’església. Entre la fi del segle XI i el 1154 la parròquia depenia del bisbat de Vic. Vers el 1154 va passar a l’arxidiòcesi de Tarragona. El 1977 fou declarada monument historicoartístic.[Pujar ↑]
L’església parroquial, dedicada a Sant Pere, és romànica, i fou bastida al final del segle XII i principi del XIII. És d’una sola nau, amb volta lleugerament apuntada i absis semicircular; presenta diversos períodes constructius. En destaca la portada romànica, que presenta capitells amb motius zoomòrfics. S’hi conserva una imatge gòtica de pedra policromada de Sant Pere (s. XIV), de dimensions superiors a les naturals i de notable perfecció artística, que fou molt venerada pels fidels dels pobles veïns. S’hi celebrava festa major i romeria el dia del titular de l’església. Entre la fi del segle XI i el 1154 la parròquia depenia del bisbat de Vic. Vers el 1154 va passar a l’arxidiòcesi de Tarragona. El 1977 fou declarada monument historicoartístic.[Pujar ↑]
Els enllaços
Cercar
Resum
Característiques: nucli deshabitat pertanyent al terme municipal de Conesa. Hi destaca l'església parroquial dedicada a Sant Pere, d'estil romànic.
Època: L'església de Sant Pere de Sabella és de finals del segle XII a principis del XIII.
Usos: Església dedicada al culte, ara sense activitat des que el nucli de població es troba abandonat.
Fets rellevants: El 1977 fou l'església declarada monument historicoartístic.
Època: L'església de Sant Pere de Sabella és de finals del segle XII a principis del XIII.
Usos: Església dedicada al culte, ara sense activitat des que el nucli de població es troba abandonat.
Fets rellevants: El 1977 fou l'església declarada monument historicoartístic.
T'agrada?
Fes-ho córrer!
