Castell d'Ulldecona


El Castell Medieval d'Ulldecona, declarat Bé d'Interès Cultural, es troba situat dalt d'una petita elevació anomenada Puig del Castell que forma part de la Serra Grossa. Aquest conjunt es troba situat al marge esquerre del riu de la Sénia, actual límit político-administratiu entre Catalunya i el País Valencià. L'àmplia visibilitat i la gran fertilitat i riquesa del terreny han comportat que aquest lloc hagi estat al llarg del temps una zona estratègica del control del territori des de l'època ibèrica fins l'edat mitjana.
[ llegir ↓ ]
El Castell Medieval d'Ulldecona, declarat Bé d'Interès Cultural, es troba situat dalt d'una petita elevació anomenada Puig del Castell que forma part de la Serra Grossa. Aquest conjunt es troba situat al marge esquerre del riu de la Sénia, actual límit político-administratiu entre Catalunya i el País Valencià. L'àmplia visibilitat i la gran fertilitat i riquesa del terreny han comportat que aquest lloc hagi estat al llarg del temps una zona estratègica del control del territori des de l'època ibèrica fins l'edat mitjana.

A l'actualitat hom pot observar la fortificació hospitalera emmurallada; la impressionant torre de l'homenatge, la torre rodona, l’església de Santa Maria dels Àngels, les dependències domèstiques dels hospitalers... així com, les restes de l’antiga fortificació àrab, de l'assentament Iber...
Després d'un llarg període de romandre tancat degut a les obres de millora i condicionament de bona part del conjunt fortificat, el Castell Medieval d'Ulldecona torna a ser visitable.

Un recinte emmurallat amb una torre rodona, probablement àrab en origen, i la torre palau de l'ordre de l'Hospital. De forma quadrada, l'edifici destaca una finestra arcada de mitja punta. Amb la conquesta de les terres al sud de l'Ebre pels cristians el 1148, el castell passà a la família Montcada, de Tortosa. El 1173 el castell i els terrenys foren cedits a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. El 1178 Alfons I el torna a donar als hospitalaris.

Les construccions que conserva íntegrament el conjunt fortificat d'Ulldecona a l'interior són: una torre cilíndrica de dimensions reduïdes, una torre principal de base rectangular que domina tot el conjunt i l'església. També hi trobem dues línies de muralla d'origen àrab amb restes d'intervencions posteriors. La torre rodona de planta circular i forma cilíndrica consta de dues plantes i una coberta plana sobre la qual es disposen merlets de coronament apuntat. A la torre s'hi accedia a través d'una porta elevada situada al primer pis. Mentre que la bibliografia tradicional atribueix la construcció de la torre als àrabs actualment s'argumenta el seu origen cap a la segona meitat del segle XII.

La torre quadrada és un edifici de planta quadrangular de 16x15'5m aproximadament envoltat d'un basament atalussat. Comprèn tres plantes i un nivell de terrassa d'on en desconeixem el tipus de coronament. L'actual accés a l'interior és a través del talús. La planta baixa és dividida en dues estances rectangulars i asimètriques. La segona planta també es troba dividida en dues estances, on es poden apreciar espitlleres atrompetades que ens deixen palès el gruix de la paret. La tercera planta, anomenada Sala Noble, presenta quatre obertures que coincideixen amb els quatre punts cardinals. Dels finestrals destaca a la vessant est "la finestra Coronella", finestra geminada, dividida per una fina columna coronada per una decoració quadrilobulada. Al costat de la porta neix la única escala original que comunica en la terrassa. Referent a la datació de la Torre, l'ornamentació de l'estructura de la finestra de la façana est correspon amb un esquema típic del segle XIII. D'acord amb aquesta cronologia podem datar la construcció de la Torre a mitjans de la primera meitat del segle XIII.

L'Església de Santa Maria dels Àngels es compon d'una nau amb volta de canó de mig punt sobre arcs torals, i l'absis semicircular, està cobert amb una volta de quart d'esfera. La porta és de mig punt dovellada en guardapols i al seu damunt apareixia una rosassa.

En aquest conjunt fortificat del Castell també s'aprecien restes d'altres construccions: dos torres o bastions (d'origen àrab), un seguit d'estances en procés d'excavació i també la zona d'accés original en procés d'estudi. En un dels bastions es va trobar sorprenentment en una excavació recent una figura de bronze representant a Crist Rei. Aquesta peça és única en totes les Terres de l'Ebre i província de Tarragona i s'ha datat del segle XIII per comparació amb altres d'aquesta època.

Els antecedents més antics d'assentament al Castell són d'època Ibèrica (S.V-I). La romanització del territori a partir del segle II a.C va comportar la implantació de nous sistemes d'ocupació i explotació del territori, provocant l'abandonament del poblat ibèric del Puig del Castell. Després d'un llarg període d'abandonament, el puig del Castell és ocupat en època àrab (S. IX), construint damunt de les restes de l'antic poblat. La conquesta dels territoris més meridionals de Catalunya s'inicia l'any 1148 amb la presa de Tortosa per Ramon Berenguer IV, amb la donació de la major part dels territoris conquerits a les ordes militars que el van ajudar: els Templers i els Hospitalers. La fortalesa sarraïna d'Ulldecona fou concedida l'any 1180 als hospitalers amb l'obligació d'edificar un nou Castell Cristià. El Castell Cristià i el seu territori va formar part de la frontera catalana amb els sarraïns fins les campanyes de València de Jaume I, iniciades cap al 1230. Al 1222 Guillem Ramon de Montcada concedí la primera Carta Pobla permetent l'edificació de noves vivendes entre ambdues muralles. Fou al 1273 quan Fra Ramon Berenguer, mestre d'Amposta i hospitaler concedí la segona Carta Pobla donant llicència als habitants d'Ulldecona per passar a viure a la vall de la Foia, essent els orígens de l'actual vila d'Ulldecona. En la desamortització de Mendizábal, el 1836, el Castell passà a mans privades, i a l'any 1986 el van vendre a l'Ajuntament d'Ulldecona, el qual porta a terme la seva restauració i rehabilitació arquitectònica.
[Pujar ↑]

Àudios

Els enllaços

Veure aquest punt a mapes.tinet.cat

Cercar

 

Resum


T'agrada?

Recomanaries la pàgina? La teva recomanació ha sigut desada!

Aquesta pàgina encara no ha estat valorada. Participa i valora'l!

Fes-ho córrer!

Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter Comparteix a Myspace Comparteix per correu electrònic