Museu de la Terrissa


La Galera és una petita població situada al centre de la Plana de la Galera, entre els Ports i la serra de Godall. Es tracta d'un poble terrisser per excel.lència, malgrat que en l'actualitat només resta una terrisseria en actiu, hi va haver un moment en què trobàvem almenys sis obradors en ple auge. L'origen de la terrissa la Galera s'hauria de buscar als inicis del segle XVIII, en que trobem les primeres referències , fins al moment, d'aquest ofici. Pels anys 1714 i 1718, trobem als Cabanes, Aguilar i Sabater treballant a la Galera com a terrissers (canterers, per als del poble i les comarques de l'Ebre).
[ llegir ↓ ]
La tasca d'aquests terrissers, malauradament, no va perdurar. En el cas dels Cabanes, amb tota seguretat, perquè va morir sense descendència, en el cas dels Sabater i els Aguilar es desconeix el perquè, però a les darreries del segle XVIII, concretament cap a l'any 1792, deixen l'ofici, continuen vivint a la Galera, però ocupats en altres activitats. Malgrat els esforços de totes tres branques de terrissers de casar-se entre ells i els forts lligams que tenien, uns eren padrins dels altres quan batejaven els seus fills, eren testimonis uns dels altres en el moment de fer testament, no van aconseguir una continuïtat de l'ofici.
Paral·lelament a aquests terrissers, però, trobem dues branques de terrissers a la Galera que des de les darreries del segle XVIII, uns (provinents de Tortosa), fins a l'actualitat, han continuat amb aquest ofici, mentre que els altres el van mantenir fins als anys 60 del segle XX. Aquests darrers, són els Bort que van arribar a la Galera a mitjans del segle XVIII i van treballar fins als anys 40 a la Galera, d'aquesta mateixa família uns es van marxar a Santa Bàrbara i els altres a Godall, on van treballar fins als 60.

Els primers, els que han sabut mantenir l'ofici viu fins a l'actualitat són els Rodríguez, avui Cortiella, ja que una filla d'un Rodríguez terrisser es va casar amb un Cortiella i aquest va aprendre l'ofici, que ha perdurat fins els nostres dies. D'aquests Cortiella fins als anys 60 del segle XX en trobaven treballant una colla, als seus obradors, tots ells emparentats: Josep Cortiella Ferrer (1902-1962) pare i fill: Josep Cortiella Vilanova (1934), Daniel Tomas Salvador (1908-1978) (casat amb Teresa Cortiella, i que també apren l'ofici del seu sogre) i els seus dos fills Juan José Tomas Cortiella (1930) i Daniel Tomas Cortiella (1940). Joan Cortiella Rallo (1909-1972) i el seu fill Joan Cortiella Martí (1940). Per un altre costat trobem també a Santiago Rodríguez Muñoz (1902-1974), descendent dels primers Rodríguez i emparentat amb els Cortiella, que treballa fins als anys 60, deixant l'ofici perquè és ja gran i sense continuïtat ja que només va tenir una filla: Pilar Rodríguez Pons (1929) i aquesta no va aprendre a utilitzar el torn .

Degut a la situació de crisi que pateix el món de la terrissa cap als anys 60, fonamentalment, perquè entra en desús ja que es substitueix per materials més barats com el plàstic, canvien els gustos de la gent, milloren les condicions de vida a les cases: hi ha aigua corrent... tot plegat, fa que d'aquesta colla de terrissers, la majoria ho deixen només queden: Joan Cortiella Rallo (pare) i Joan Cortiella Martí (fill), Joan Cortiella Rallo mor a l'any 1972, llavors només queda el seu fill: Joan Cortiella Martí (1940), que ajudat per un cunyat (Josep Bort ) primer, i després pel seu fill, Joan Cortiella Garcia (1968), ha continuat amb l'ofici fins l'actualitat.

La visita a Terracota, Museu de la Terrissa, permet conèixer el procés que fa que un bocí de fang es transformi en un atuell, diferents tipus d'atuells, el seu ús (ara i abans), com es comercialitzava i comercialitza, diferents tipus d'argila i terrissa d'indrets propers a la Galera.
A la segona sala de Terracota (espai d'exposicions temporals) s’hi troba: fotografia, escultura, pintura, etc. segons el moment de l'any. Als baixos de l'Ajuntament del poble s'ha ubicat el Centre d'Interpretació de la Terrissa, on es pot descobrir, pas a pas i d'una forma clara i entenedora com es crea una peça de terrissa: des de que es va a buscar l'argila a l'argiler, com aquesta argila es transformada i treballada fins que es posa damunt del torn i la mà del terrisser com si fos una mena de demiürg transforma un bocí de fang en alguna cosa: un cànter, un cadup, un cossiet, un setrill... llavors la màgia del foc, mitjançant la cuita, permetrà que aquesta peça crua, sensible i poc útil, es converteixi en una obra durable i consistent. S'explica aquest procés com es feia abans i com es fa ara, encara que no han estat molt els canvis, aquests, però, s'han de constatar.

El Centre d'Interpretació de terrissa de la Galera, permet també conèixer els tipus de produccions que es feien i es fan i com ha canviat l'ús d'aquestes així com conèixer l'origen, la història i la forma de vida dels terrissers de la Galera.
[Pujar ↑]

Àudios

Veure aquest punt a mapes.tinet.cat

Cercar

 

T'agrada?

Recomanaries la pàgina? La teva recomanació ha sigut desada!

Aquesta pàgina encara no ha estat valorada. Participa i valora'l!

Fes-ho córrer!

Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter Comparteix a Myspace Comparteix per correu electrònic