Castell de Vila-seca


Entre els anys 1162 i 1168, Vila-seca va ésser donada en feu al cavaller Ramon d'Olzina. Va ser el primer senyor feudal. Quan es possessionà del domini adjudicat és molt probable que trobés restes d'edificacions passades. La torre de l'homenatge del castell és l'edificació més antiga de l'actual castell. Aquesta torre de planta quadrangular disposa d'un perímetre interior de 5,10 x 4,25 m. i els seus murs exteriors, construïts amb grans carreus, tenen un gruix de gairebé dos metres. Tant per les seves característiques com per la seva estructura, alguns historiadors atribueixen els seus orígens al període romà.
[ llegir ↓ ]
Entre els anys 1162 i 1168, Vila-seca va ésser donada en feu al cavaller Ramon d'Olzina. Va ser el primer senyor feudal. Quan es possessionà del domini adjudicat és molt probable que trobés restes d'edificacions passades. La torre de l'homenatge del castell és l'edificació més antiga de l'actual castell. Aquesta torre de planta quadrangular disposa d'un perímetre interior de 5,10 x 4,25 m. i els seus murs exteriors, construïts amb grans carreus, tenen un gruix de gairebé dos metres. Tant per les seves característiques com per la seva estructura, alguns historiadors atribueixen els seus orígens al període romà.

El 1397, a la mort de Joan d'Olzinelles, es va treure a subhasta el Castell de Vila-seca i la propietat va ser adjudicada a la Sra. Beatriu de Queralt que prengué possessió solemne del castell el 1398.
Es desconeix la data exacta en que va ésser transferit el castell amb tot el seu feu a favor de Bernat de Saportella si bé l'any 1525 va vendre el Castell i els seus territoris a l'arquebisbe Pere de Cardona, que llavors ja era el senyor de la veïna Vila-seca del Comú. Amb aquesta compra del Castell per l'arquebisbe, es va produir la unificació de les dues Vila-seques i, el conjunt dels dos territoris, adoptaren el nom de Vila-seca dels Olzina.

A finals del segle XVII el senyor Joan Kies Helmont, cónsol d'Holanda a Barcelona, adquirí el castell de Solcina i terres adjacents a la dignitat arquebisbal. En possessionar-se del castell va fer enderrocar l'antic edifici, dotat d'un pont llevadís, a excepció de la sòlida torre d'homenatge, i va fer construir un nou casal a l'estil de les cases de camp holandeses, amb doble escalinata exterior. Els successors de Joan Kies foren propietaris del castell fins el 31 de desembre de 1899. Aquest dia, el castell i les seves terres foren adquirides per la Sra. Josefa de Torrents Higuera, vídua del senyor Isidre de Sicart Soler, la qual disposà que el títol de propietat fos atorgat a favor del seu fill Isidre de Sicart Torrents, primer comte de Sicart, el qual transformà la casa sota el projecte i direcció de l'arquitecte Enric Fatjó i Torras.

El resultat de la seva intervenció al castell fou un edifici d'aspecte neomedieval amb àmplies finestres a la planta noble i terrat amb matacà i merlets, així com balcons sortints a la torre angular. La torre primitiva va quedar unida a la casa per mitjà d'un pas elevat. Revestit per la part exterior, el primer pis fou convertit en un saló amb un mirador neogòtic, mentre que la planta baixa es conservà intacta. L'acabament superior enlaira ostensiblement l'alçada original.
Aquesta meritòria restauració i reconstrucció ens permet actualment contemplar un conjunt arquitectònic que conserva els seus elements i trets més valuosos.
[Pujar ↑]

Àudios

Veure aquest punt a mapes.tinet.cat

Cercar

 

T'agrada?

Recomanaries la pàgina? La teva recomanació ha sigut desada!

Valoració actual: Recomanat (basat en 11 opinions)

Fes-ho córrer!

Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter Comparteix a Myspace Comparteix per correu electrònic