Josep Maria Jujol


Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949) fou un arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català. Es va dedicar a la docència tant a l'Escola d'Arquitectura com a l'Escola del Treball, a Barcelona. Fou arquitecte municipal de Sant Joan Despí, on hi ha bona part del habitatges que va construir. . Les col·laboracions més conegudes les va realitzar a les obres de Gaudí, les quals permetien recollir la llibertat en l'ús de les formes i els colors que Jujol imprimia a la seva creació. L'obra de Jujol és precursora i situada sempre al marge de posicions ortodoxes pel que fa a la modernitat.
[ llegir ↓ ]
Biografia

El seu pare, Andreu Jujol, era mestre i va néixer a la Selva del Camp i la seva mare, Teresa Gibert, era de Bonastre.

L'any 1885 va assistir a l'Escola Pública de Tarragona dirigida pel seu pare. Aquell mateix curs 1885 - 1886, la família Jujol es traslladà a viure a la Vila de Gràcia (llavors municipi independent), on estudià a l’escola del barri i rebé classes de dibuix, que ja era una de les seves aficions, i des de ben petit manifestà dues grans qualitats: l'agudesa d'enginy i una sensibilitat sorprenent pel color i per la forma. Al 1891 començà els estudis de batxillerat a l’Institut Provincial de Barcelona.

Josep Maria JujolEl 1896 començà els estudis de ciències a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i posteriorment a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona a partir del 1901, quan Domènech i Montaner n'era el director. Obtingué el títol d'arquitecte el 18 de maig de 1906 amb un projecte d'uns banys públics.

A l'Escola d'Arquitectura fou alumne de Francesc de Paula del Villar, Domènech i Montaner, Gallissà i August Font i Carreras. D'entre els companys d'estudis, va establir amistat amb Josep M. Pericas i amb Rafael Masó, coincidint també amb Domènech i Roura i Balcells.

Durant els seus estudis Jujol va rebre la influència del neogoticisme dominant de Viollet-le-Duc, l'emergència floral i vital de Domènech i la formulació estructural i volumètrica de Gaudí, especialment representada a la Sagrada Família. La influència que va suposar Gaudí ja és present als treballs universitaris de Jujol.

El 1927 es va casar amb la seva cosina Teresa Gibert, i s'instal·là a la rambla de Catalunya de Barcelona. Del matrimoni van néixer tres fills: Teresa, Thecla i Josep Maria qui va fer de biògraf del seu pare. El seu viatge de noces va ser l'única sortida de Jujol a l'estranger, concretament a Itàlia durant tres mesos. Però si que havia viatjat per la Península Ibèrica recollint innumerables apunts en dibuix.

Com molts arquitectes modernistes catalans, Jujol va viure un període d'exaltació dels valors catalanistes i d'allunyament polític, econòmic i cultural de Madrid. La defensa dels seus ideals va fer que patís penalitats durant la guerra civil afectant-li seriosament la salut i la seva capacitat d'acceptar projectes grans.

Va morir d'una perforació intestinal l'1 de maig de 1949 a Barcelona.

Activitat professional

Mentre Jujol estava estudiant, es movia dins del cercle format a l'entorn d'Antoni Maria Gallissà i Soqué, catedràtic d'Arquitectura, amb qui va col·laborar fent alguns petits projectes, com esgrafiats, disseny de baranes, portes, mobles… tot allò que era motiu decoratiu.  Jujol va quedar molt marcat per aquestes col·laboracions fins al punt de considerar a Gallissà com el seu autèntic mestre.

Però amb la prematura mort de Gallissà el 1903, entrà a treballar a l'estudi de l'arquitecte Josep Font i Gumà entre 1903 i 1906 amb qui col·laborà en les reformes del Palau Savassona, futura seu de l'Ateneu Barcelonès. Cap el 1905, encara abans d'acabar els estudis, participà en obres d'Antoni Gaudí amb qui va col·laborar a La Pedrera, la casa Batlló, el Parc Güell entre altres obres.

Després de fer de professor interí, el 1910 va guanyar unes oposicions de professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i posteriorment la plaça de catedràtic. A més de les seves activitats com arquitecte, també va desenvolupar una interessant activitat com dibuixant i com escultor en fang, activitat de la qual va estar professor a l'Escola del Treball de Barcelona el 1924. El 1926 és nomenat arquitecte municipal de Sant Joan Despí (Baix Llobregat), càrrec que va exercir fins el 1949.

Tot i la influència dels arquitectes amb qui va treballar, especialment de Gaudí, va ser creador d'una obra arquitectònica innovadora. Són característiques de la seva producció la gran sensibilitat per les formes de la natura, l'interès pel detall artesanal i la reutilització creativa de materials vells o de rebuig. La seva obra expressa el seu afecte pel paisatge rural del Camp de Tarragona i la seva profunda religiositat.

La seva forma de col·laborar amb Gallissà primer, i amb Gaudí més tard, formalitza una activitat complementària a l'obra de l'arquitecte, una labor de "completador" de les obres que ve a afegir-li alguna cosa. De forma similar actua quan reforma la casa Negre a Sant Joan Despí i la casa Bofarull en els Pallaresos, projectes de remodelació i reforma que aborda de forma particular, fent-los servir com a laboratoris on experimentar solucions i aplicacions diverses. És per aixó que hi dedica forces anys a aquestes edificacions i que compten amb una generosa llibertat creativa.

Jujol ha estat un personatge singular i la seva imaginació ha trespassat fronteres, fins al punt de ser un arquitecte amb càtedra dedicada a la Universitat de Tòquio o tenir entre els seus admiradors a l'actor nordamericà John Malkovich, que en diverses ocasions ha visitat les seves obres,i que el 20 de maig de 2010 va pronunciar una conferència sobre Jujol dins dels actes del centennari del teatre Metropol en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili.


Obra

Des que acabà la carrera (1906) treballà amb Gaudí, i col·laborà en les obres de la Pedrera, el parc Güell i la reforma de la catedral de Mallorca, cosa que féu que restés, fins a la mort de Gaudí, profundament influït pel seu mestratge. Aquests primers vint anys foren els més fecunds i els artísticament més importants de la seva producció: se'n destaquen la casa Heras al carrer de Tapioles de Barcelona (1907), la reforma de la botiga Mañac del carrer de Ferran de Barcelona (1911), la Torre dels Ous de Sant Joan Despí (1913), les reformes de la masia Bofarull dels Pallaresos (1914), la Masia Negre de Sant Joan Despí (1915), l'església de Vistabella (1918-23) i la casa Planelles del xamfrà de la Diagonal amb el carrer de Sicília, a Barcelona (1923). La segona etapa (del 1927 fins a la mort) té un interès més secundari i un valor desigual: se'n destaca per la seva dimensió urbanística la font monumental de la plaça d'Espanya de Barcelona (1929).

Font: Viquipèdia i Gran Enciclopèdia Catalana[Pujar ↑]

Veure aquest punt a mapes.tinet.cat

Cercar

 

Resum

Nom: Josep Maria Jujol i Gibert
Va nèixer: a Tarragona el 16 de setembre de 1879
Va morir: a Barcelona l'1 de maig de 1949. Tenia 69 anys
Obres destacades: Teatre Metropol, Casa Ximenis (Tarragona), Santuari de Montserrat (Monferri), ermita del Roser (Vallmoll), Casa Bofarull (Els Pallaresos), agulla del campanar de l'església de Sant Jaume (Creixell), església del Sagrat Cor de Vistabella (La Secuita), entre d'altres.

T'agrada?

Recomanaries la pàgina? La teva recomanació ha sigut desada!

Valoració actual: Imprescindible! (basat en 1 opinions)

Fes-ho córrer!

Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter Comparteix a Myspace Comparteix per correu electrònic