Xavier Gols

L'empremta d'una curta però intensa obra

Al llibre "Xavier Gols", de Josep Soler i Sardà i Raül Benavides i Oller, editat per Arola Editors - obra imprescindible per conèixer la vida i l'obra del compositor -, Benavides escriu en referència a Xavier Gols: "...un jove compositor caracteritzat per l'honradesa artística i la discreció, sense més pretensions que les imposades per la seva moderació.
Havent refinat ja el seu estil, donà una obra equilibrada, d'estètica intimista, que sempre restà vinculada a la sonoritat del seu instrument, el piano". I afegeix: "Xavier Gols va saber fornir les seves composicions amb una singular empremta personal, vigorosa, i inconfusible que distingeix la seva curta però intensa obra".

Els inicis a Tarragona

Els seus primers estudis de música van estar tutelats pel seu pare, Josep Gols, professor de cant i de música a l’Escola Normal de Tarragona, format com a músic al Seminari Pontifici de Tarragona. Entre 1906 i 1930 , Josep Gols havia assumit la direcció de l’Orfeó Tarragoní. De seguida va iniciar el seu fill en l’estudi de la música, amb l’estudi del violí i el piano.
 

 Compositor precoç
El jove Xavier Gols no va tardar a mostrar, també, la seva inclinació pel món de la composició i amb, només 20 anys, va arribar el seu primer reconeixement, en rebre un premi als Jocs Florals de Girona de 1922 per la seva primera obra per a veu i piano “Canticel”, sobre un poema de Josep Carner. Amb tot, la primera obra que va publicar va ser “Hebe un matí”, aquell mateix any. A aquestes cançons en van seguir d’altres com “Fred”, 1922, “Una cirera”, 1923, “Si gosés” 1924, sobre poemes de Josep Carner, Joan Maria Guasch i Manuel Romaní, respectivament.

També va continuar la seva producció per a piano amb “Preludi”, 1924 i “La Serenata”, 1925, que va dedicar a la seva alumna de piano, Mercè Rovira, amb la qual contrauria matrimoni cinc anys després.

En aquesta primera etapa com a compositor, també va compondre dues peces per a Cor: “A una Illa” amb lletra de Josep Carner, Glossa, amb text de Rossend Llates, destinades a ser cantades per l’Orfeó Tarragoní, que dirigia el seu pare.

Abans de traslladar-se a Barcelona per a continuar els seus estudis musicals, Xavier Gols també va fer una, i única, incursió en el món de la cobla amb la sardana “Mercè”, i va compondre altres cançons: “Si jo fos pescador”, i “La caseta al bosc”, totes dues de 1927 i amb lletres de Salvat-Papasseit i Rafael Nogueras, respectivament.
 

La seva formació a Barcelona i la Suite per a piano

L'any 1927, a l'edat de 25 anys, Xavier Gols va guanyar la primera beca de la Fundació Pau Casal de la Diputació de Tarragona. Aquest fet va donar un gir a la seva carrera. La beca li va permetre continuar la seva formació amb una reconeguda pianista, Blanche Selva, establerta a Barcelona, i Xavier Gols va decidir traslladar-se a la capital catalana. Coincidint amb la seva estada a Barcelona va conrear la seva faceta de crític musical, amb comentaris i reflexions a "La Nau", Diari del vespre, dirigit pel tarragoní Antoni Rovira i Virgili, on també col·laboraven de manera assídua noms tant reconeguts com: Carles Soldevila, Pere Coromines, Josep Pla, Marià Manent, i Domènec Guansé, entre d'altres.

Dos anys després, al novembre de 1929, Gols va tornar a Tarragona. Feia temps que havia començat a compondre la "Suite per a piano", però no va ser fins a principis de l'any 1930 que va finalitzar-la. L'estrena oficial de l'obra va tenir lloc el 25 de juny de 1930 a la Sala Mozart de Barcelona, en un recital a càrrec del propi compositor. La "Suite per a piano" va se aplaudida per la crítica.

Xavier Gols va casar-se el 28 d'agost de 1930 amb Mercè Rovira a l'església de Sant Francesc de Tarragona i va tenir tres filles. En aquell mateix any va assumir la direcció de l'Orfeó tarragoní. Va compaginar la seva tasca al capdavant de l'Orfeó amb la participació en concerts i recitals i com a professor de piano i solfeig i teoria al Conservatori de Tarragona. L'any 1932, Gols també va incorporar una altra tasca a la seva àmplia activitat professional: la recerca de cançons tradicionals per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
 

Reconeixements a la seva obra

Tot i que la seva producció com a compositor estava limitada a la seva diversa i àmplia activitat professional, Xavier Gols va aprofitar l'estiu de l'any 1934 per a compondre l'obra més ambiciosa de les escrites per ell fins el moment: el "Quintet en re menor per a quartet de corda i piano". Amb aquesta obra, Gols va obtenir un accèssit al Premi Felip Pedrell per a música de cambra, convocat l'any 1935 per la Generalitat de Catalunya. L'estrena oficiosa de l'obra va haver d'ajornar-se per l'esclat de la guerra i no va poder celebrar-se fins el 28 de març de 1937 a l'Ateneu de Tarragona. L'estrena oficial va fer-se a Barcelona, el 25 d'agost d'aquell mateix any en un concert ofert al Casal de la Cultura.
 

Darreres composicions
L'agost de 1935 Gols va compondre una peça per a piano titulada Nènia, a la qual afegiria l'estiu següent tres més, aplegades sota el títol, "De les terres altes. Quatre impressions per a piano". Entre les seves darreres composicions destaca "Tres preludis rurals".

La mort li va sobrevenir a Xavier Gols de manera inesperada i prematura el 7 de febrer de 1938 a causa d'una peritonitis diagnosticada massa tard i amb les dificultats de trobar-se en plena guerra, la qual cosa feia encara més precaris els mitjans mèdics de l'època.