Josep Icart


Josep Icart i Espallargas, Tarragona (1928 - 1985). Estem davant d'un artista polifacètic amb una obra en constant evolució que va reeixir amb la pintura abstracta, però també amb el realisme, i que també va dedicar part de la seva activitat artística a la restauració del patrimoni. El 1956 va obtenir la medalla de Bronze de pintura Nacional.
[ llegir ↓ ]

 L'autor i l'obra en un mateix viatge vital

Josep Icart

Tarragoní de soca-arrel, va néixer el 19 de juliol del 1928 a Tarragona, als baixos de la casa Balcells, al Pla de la seu. Des de petit mostrava una clara inclinació pel dibuix, fins al punt que les seves millors joguines eren el llapis i el paper, i passava les hores mortes a les escales de la Catedral fent ninot. No solament li agradava la pintura i el dibuix: mentre s'anava fent gran, descobria l'escultura, i el gravat mentre anava educant-se com a artista, a l’Escola d’Art de la Diputació durant la seva adolescència i joventut.El 1943, va aconseguir una beca d’estudis de la Diputació de Tarragona, el 1959 obtingué el segon premi de la XII Exposición de Arte de Sant Sebastián, al País Basc. El 1955, li fou atorgat el primer premi de l’Exposició d’Art Provincial de Tarragona. El 1956 va rebre la medalla de Bronze de pintura Nacional.
 

Durant aquesta època, més concretament a partir del 1953, comença a exercir com a decorador i restaurador, tot reparant obres d’art, plaus o esglésies, que havien resultat malmesos per la degradació del temps o de la guerra: Casa Castellarnau, Parròquia de Sant Joan, Ermita de la Salut i del Loreto, etc. Una greu crisi cardíaca atura la seva producció artística l’any 1959. Es retroba amb l’exposició de pintura l'any 1968 a Madrid, en dues exposicions col·lectives. A la dècada dels seixanta viatja a París i a Itàlia, i el setembre de 1969 pateix un infart a Roma que muda el curs de la seva vida i de la seva obra: retorna definitivament a la pintura amb una obra marcada per l'abstracció on la manca de color i la foscor ens parlen d'angoixa i de desesperació. És la seva època negra de la qual només en sortirà a mesura que es trobi millor.
 

L’any 1971 comença a treballar com a professor de Tècniques pictòriques a l’Escola d'Art de la Diputació de Tarragona. Després de malalties, crisis artístiques, inactivitat i revisió continuada, torna al món més íntim del seu art: el Color, i el 1974 obté el premi Medalla d'Or Tapiró, de la IV Biennal d'Art de la Diputació de Tarragona, amb l’obra Estructura verde.  Un bon pretext per fer servir el color són els seus paisatges inspirats en el Camp de Tarragona i també els de les seves estades a Prades, primer, i a Cornudella després. Gran admirador de la natura, estava enamorat del Montsant feréstec, del mar rebel i dels boscos verdosos, com queda reflectit a la seva obra.  Realitza exposicions arreu de la geografia catalana i de l'Estat espanyol i participà en exposicions col·lectives de caire humanístic: campanyes pels Drets Humans, Creu Roja, Desarmament – Silenci per la Pau – etc. Morí a causa d’un infart el 19 de novembre de 1985.

Text extret del catàleg editat per la Diputació de Tarragona en motiu de l’exposició d’homenatge realitzada el 1987

[Pujar ↑]

Els enllaços

Veure aquest punt a mapes.tinet.cat

Cercar

 

Resum

Nom: Josep Icart Espallargues
Va néixer: el 19 de juliol de 1928 a Tarragona
Va morir: el 19 de novembre de 1985 a Tarragona

T'agrada?

Recomanaries la pàgina? La teva recomanació ha sigut desada!

Valoració actual: Imprescindible! (basat en 2 opinions)

Fes-ho córrer!

Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter Comparteix a Myspace Comparteix per correu electrònic