Pau Casals i Defilló


Pau Casals va néixer al Vendrell el 29 de desembre de 1876 i va morir a San Juan de Puerto Rico el 22 d'octubre de 1973. Ha estat un dels millors violoncel·listes del segle XX, va innovar en la interpretació d'aquest instrument i va ser reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps. La seva interpretació d'El cant dels ocells ha esdevingut un símbol de pau i llibertat arreu del món, i de manera molt més significativa dins l'àmbit català. Compromès i solidari, va portar el seu missatge de pau arreu i va rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides, organisme per al qual va comprondre l'himne. Durant el lliurament d'aquest reconeixement, l'any 1971, va pronunciar el seu rememorat discurs que iniciava amb "I'm a catalan".
[ llegir ↓ ]
Pau Casals Pau Casals ha estat un dels millors violoncel·listes del segle XX i reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps. Com a intèrpret, va aportar canvis innovadors en l’execució del violoncel, i va introduir-hi noves possibilitats tècniques i expressives. Com a director, buscava igualment la profunditat expressiva, l’essència musical que ell assolia amb el violoncel. Pau Casals també va exercir com a professor i compositor, amb obres com l’oratori El Pessebre, que es va convertir en un veritable cant a la pau.
Pau Casals era fill del català Carles Casals i de la porto-riquenya Pilar Defilló. Des de la infantesa va mostrar una gran sensibilitat per la música. El seu pare, també músic, li va transmetre els primers coneixements musicals. Als cinc anys ja estudiava piano, flauta i violí.

Formació i primera etapa professional
El 1893 es graduà a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, i posteriorment va viatjar a Madrid amb la seva mare i els seus germans per a completar la seva formació. Amb Jesús de Monasterio com a professor de música de cambra inicià la seva segona etapa de formació musical començant les classes al Conservatorio de Música y Declamación a Madrid.

El 14 de febrer del 1895 va ser nomenat Caballero de la Real Orden de Isabel la Católica, i el mateix any va presentar-se a les proves d'accés del Conservatori de Música de Brussel·les. Un cop passades les proves decidí no entrar a formar part d'aquest conservatori, marxant a París el mateix any, però, retornant al cap de pocs mesos a Barcelona. El 1896 s'incorporà com a professor a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i va ser nomenat, uns mesos més tard, professor de violoncel del Conservatori del Liceu. Va començar a efectuar concerts en petites societats de Barcelona i va ser acceptat com a violoncel·lista a la Gran Orquestra del Teatre del Liceu.

L'any 1897 Camille Saint-Saëns va coincidir a Barcelona amb Pau Casals, i entrà a formar part del Quartet de corda Crickboom. Inicià una gira per Espanya amb Enric Granados i Mathieu Crickboom,

Gires i èxits a Europa i els Estats Units
El 1899 Casals va anar a París i s'instal·là a la casa de la cantant nord-americana Emma Nevada i Raymond Palmer, viatjant posteriorment a Londres amb Nevada i el pianista Léon Moreau. El 1899 debutà a Londres al Crystal Palace i a l'agost va actuar en un concert privat davant la reina Victòria I del Regne Unit. Amb només vint-i-tres anys va iniciar la trajectòria professional i va actuar com a intèrpret en els millors auditoris del món.
Entre 1900 i 1914 va fer tot un seguit de gires pels Estatus Units i Europa on el seu prestigi anava creixent. El  1914 tornà als Estats Units i el 4 d'abril del mateix any es va casar a Nova York amb la soprano Susan Metcalfe i iniciaren una gira junts pel seu país natal. Pau Casals va enregistrar més de 50 obres entre el 1915 i el 1924 amb la discogràfica Columbia. El 1916 efectuà un concert benèfic al Metropolitan Opera House per als fills d'Enric Granados.

Retorn a Barcelona
El 1919 va tornar a Barcelona amb la idea de la creació de l'Orquestra Pau Casals, amb l'ajut del seu germà Enric Casals com a primer violí i Enric Ainaud i Sánchez com a primer violí adjunt, i el 1920, amb altres músics prestigiosos, creà l'École Normale de Musique de París. El 13 d'octubre del mateix any es representà el primer concert de l'Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana, i el 1922 va fer la seva primera aparició com a director a Nova York.

El 1926 va crear l'Associació Obrera de Concerts amb l'objectiu de permetre a la classe obrera gaudir de la música. Amb motiu del centenari de la mort de Ludwig van Beethoven, el 1927 efectuà diversos concerts a Viena, un any en el qual fou nomenat "fill predilecte" pel seu poble natal, El Vendrell. El 1928 va fer un petit viatge als Estats Units per fer el seu últim concert com a solista en aquest país i el mateix any es va acabar la seva relació amb la seva esposa i se separaren definitivament.

Guerra, exili i el catalanisme
L'esclat de la a Guerra Civil Espanyola el va obligar a marxar a l’exili i a residir, primer, a Prada de Conflent (França) i, després, a San Juan de Puerto Rico.
Casals va patir circumstàncies difícils durant els anys d'exili a Prada, en part a causa de la seva voluntat de no abandonar els seus compatriotes exiliats internats als camps de concentració del sud-est de França durant la Segona Guerra Mundial i sota l'ocupació nazi. El 1945 va ser nomenat Ciutadà d'Honor de Perpinyà. Quan es va acabar la Segona Guerra Mundial Pau Casals va fer un concert a Londres, i durant la dictadura del General Franco va ajudar els espanyols exiliats. A Perpinyà presidí els Jocs florals de la Llengua Catalana de 1950, i va assistir, un any més tard, al primer festival de Prada al Palau dels Reis de Mallorca  de Perpinyà, en commemoració del 200 aniversari de la mort de Bach. A partir d'aquest moment acudí a quasi tots els festivals de Prada que s'organitzaren.

Puerto Rico, reconeixements i darrera etapa de la seva vida
El 1955 va fer un viatge per primer cop a Puerto Rico, país on nasqué la seva mare. Un any més tard s'instal·là a la localitat de San Juan, on l'any 1957 va patir un atac de cor durant un assaig. El 3 d'agost del 1957 Pau Casals es casà amb Marta Montañez.
El 1958 va fer un concert i el "missatge de pau" que Pau Casals havia gravat uns dies abans a Ginebra fou retransmès a més de 40 països. També aquell any fou proposat com a candidat pel Premi Nobel de la Pau.
El 1961 va ser convidat pel president John F. Kennedy a fer un concert a la Casa Blanca i, dos anys més tard, el mateix president dels Estats Units, li concedí la Medalla de la Llibertat.
El 1971 va compondre l'Himne a les Nacions Unides, que dirigí el 24 d'octubre d'aquell any en un concert a la mateixa seu de les Nacions Unides, i on el secretari General de les Nacions Unides U Thant li entregà la Medalla de la Pau. Fou en aquesta ocasió que va pronunciar la frase What is more, I am a Catalan.
El 1973 va patir un atac de cor irreversible, a Puerto Rico. Va morir a San Juan de Puerto Rico el 22 d'octubre de 1973 a l'edat de noranta-sis. L'any 1979 es van traslladar les seves despulles al cementiri del Vendrell, moment en el qual li fou concedida, a títol pòstum, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

El seu llegat i la seva obra
A més de la seva extraordinària carrera com a músic, Pau Casals va mantenir sempre una dedicació incansable a la defensa de la pau i de la llibertat. Els nombrosos concerts benèfics, la implicació en accions humanitàries i les diverses intervencions a les Nacions Unides el van caracteritzar com un home de pau.
Pau Casals va recompondre, interpretar i enregistrar les Suites per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach. Va fer de professor i compositor, amb obres que han esdevingut un cant de pau, com l'oratori anomenat El Pessebre (1960), instrumentat pel seu germà Enric. A més de l'Himne de les Nacions Unides (1971), ha compost peces vocals O vos ommes o la Sardana Sant Martí del Canigó per a violoncels (1926). Però sense dubte, si una melodia va associada a l'interpret més internacional de la música que ha donat Catalunya, aquesta és "El cant dels ocells", la cançó tradicional catalana que ell va popularitzar arreu del món. Una melodia que com el propi Casals deia, naixia de l'ànima del seu poble, Catalunya i que tocava com un cant de pau. L'any 1989 li fou otorgat, de manera pòstuma, un Premi Grammy per tota la seva carrera.[Pujar ↑]

 Els vídeos

Discurs d'en Pau Casals a les Nacions Unides
Autor: dimonigirona
Duració: 01:52

El cant dels ocells - Pau Casals
Autor: calmosca
Duració: 02:35

Et pot interessar

  1. Auditori Pau Casals del Vendrell Auditori Pau Casals del Vendrell
  2. La Vil.la Casals, Museu Pau Casals La Vil.la Casals, Museu Pau Casals

Els enllaços

Veure aquest punt a mapes.tinet.cat

Cercar

 

Resum

Nom Pau Casals
Va nèixer al Vendrell el 29 de desembre de 1876.
Va morir a San Juan de Puerto Rico el 22 d'octubre de 1973.
Obra destacada El Pessebre (1960), instrumentat pel seu germà Enric. L'Himne de les Nacions Unides (1971). Diverses peces vocals O vos ommes o la Sardana Sant Martí del Canigó per a violoncels (1926).

T'agrada?

Recomanaries la pàgina? La teva recomanació ha sigut desada!

Valoració actual: Imprescindible! (basat en 3 opinions)

Fes-ho córrer!

Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter Comparteix a Myspace Comparteix per correu electrònic