Andreu Nin


Andreu Nin i Pérez  (El Vendrell, 4 de febrer de 1892  - Madrid/Alcalà d'Henares?, finals de juny  de 1937) fou un destacat polític marxista i traductor català. Va ser estret col·laborador de Leon Trotski, secretari general de la Internacional Sindical Roja, fundador del POUM i repressaliat i finalment assassinat per agents de la policia soviètica estalinista. Deixà una àmplia obra intel·lectual sobre qüestions relacionades amb el sindicalisme, l'anarquisme, les revolucions socials, i els moviments d'emancipació nacional, enmig dels enfrontaments oberts entre els partits de l'esquerra que intentaven mantenir el govern de la República durant la Guerra Civil i organitzacions anarquistes i el mateix POUM. La seva mort se situa cap a finals de juny de 1937 a la presó d'Alcalà d'Henares a on va arribar després de ser detingut a Barcelona.
[ llegir ↓ ]
Andreu NinAndreu Nin i Pérez va néixer al Vendrell, la capital del Baix Penedès, el 4 de febrer de 1892, en el sí d'una família modesta. El seu pare era sabater i la seva mare es dedicava a feines del camp. Va estudiar el Magisteri elemental al institut de Tarragona i va completar  els estudis superiors a la Normal de Barcelona on va obtenir el títol de mestre el 1911. Durant tres anys, va exercir de mestre a l’escola Horaciana de Barcelona i a l’Ateneu Obrer de la Barceloneta. El 1914 va abandonar l’ensenyament per a dedicar-se al periodisme i va col·laborar en publicacions com el Poble Català i a la Revista Pedagògica de l'Institut de Estudis Catalans.

Primeres militàncies
En aquest període va  afiliar-se a la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), i va ser membre actiu de les seves joventuts. Posteriorment, al 1913, es va distanciar del republicanisme federal i va evolucionar cap a postures netament socialistes, passant a militar a la Federació del Partit Socialista Obrer Espanyol a Catalunya, amb interrupcions, degudes a la polèmica que les seves opinions catalanistes generaven entre l'organ de direcció de la Federació.

Entre finals de l'any 1914 i 1917 va treballar com a representant de comerç als Països Àrabs. L'any 1917 va ser clau per a la seva vida. Esdeveniments que van tenir lloc aquell any com la vaga general de l'agost, la Revolució Russa o les lluites entre la patronal barcelonina i els sindicats, sobretot la CNT, del qual va formar part, el van marcar profundament. Aquell any va tornar a Barcelona i va reingressar al Partit Socialista Obrer Espanyol, alhora que es va afiliar a la CNT.

Com a delegat al segon congrés de la CNT va lluitar per l'ingrés de la Confederació a la Tercera Internacional, cosa que va aconseguir. No obstant com a secretari del comitè nacional de la CNT i, tot i el suport de Joaquim Maurín i d'altres, va veure com la CNT s'allunyava progressivament del "tercerisme" vers a posicions anarquistes.
 
Berlin i Moscou
Membre del Comitè Executiu de Internacional Sindical Roja (ISR)  es va encarregar de l'organització de l'oficina per l'Europa Central (1921-22), tasca que va ser interrompuda per la demanda d'extradició de les autoritats espanyoles i la conseqüent expulsió de part dels alemanys. Tornat a Moscou va continuar treballant al si de la ISR, i va ser l'amfitrió de Francesc Macià en la seva visita a la Unió Soviètica. Nin va arribar a ser un dels personatges claus de la Internacional comunista i la Internacional Sindical Roja i visqué des del 1921 a Moscou, on va conèixer i col·laborar amb personatges com Lenin o Trotski.

El 1926 fou secretari general de la ISR, càrrec que combinà amb la participació a la plataforma de Trostki, Oposició Comunista. Quan aquest caigué l'estiu de 1928 Andreu Nin va ser progressivament arraconat fins que el 1930 va haver de marxar a causa de la repressió de Stalin.
 
Retornat a Barcelona, va dur a terme una important tasca en la difusió de les idees comunistes, remarcant la importància de la lluita sindical i del dret a l'autodeterminació dels pobles. A més davant l'ascens del feixisme va ser un dels primers en veure'l com una amenaça que anava més enllà del reaccionarisme dels règims militars. Aquesta divulgació la fa en part mitjançant les seves obres: “Les dictadures dels nostres dies” (1930), “El proletariado español ante la revolución” (1931), “Els moviments d'emancipació nacional”.

Nin va col·laborar amb el Bloc Obrer i Camperol (BOC), tot i mantenint la seva militància en la Oposición Comunista Española, que a partir de 1932 va adoptar el nom d'Esquerra Comunista. Allunyat progressivament de Trostki, va trencar-hi definitivament el 1934 després dels Fets d'Octubre del 1934.

Fundació del POUM i la guerra
Al llarg de l'any 1935, participà en les converses per bastir un partit socialista unificat al Principat, que culminaren a la fi d'any, amb la fundació del Partit Obrer d'Unificació Marxista POUM, d'inspiració comunista no-estalinista, fruit de la fusió entre Esquerra Comunista i el Bloc Obrer i Camperol (BOC), que tingué lloc el 29 de setembre de 1935, i del que, al començament de la Guerra Civil Espanyola, n'esdevingué secretari polític.

Convertit en secretari general, també fou responsable de la Federació Obrera d'Unitat Sindical i de la revista “La Nueva Era”.

L'esclat de la Guerra Civil al 1936, provocà la formació d'un govern d'unitat al Principat. Nin fou membre del Consell d'Economia i Conseller de Justícia i Dret (9-12-1936). Des d'aquest càrrec impulsà la creació dels Tribunals Populars de Justícia.

Políticament el POUM es trobava enfrontat al partit comunista oficial (PCE-PSUC) i, de retruc, als òrgans governamental (en mans de socialistes i republicans). Així cercà un acostament a la CNT-FAI, que tampoc es va poder plasmar degut a l'actitud dels anarquistes.

Després dels Fets de maig del 1937, en què s'enfrontaren violentament membres de la CNT-FAI i el POUM per una banda i dels partits del govern de la Generalitat (UGT, PSUC i ERC) per l'altra, s'inicià una persecució del POUM que portà a la detenció de gran nombre de membres del partit i a la seva il·legalització. Dins d'aquest context, Andreu Nin va ser detingut el dia 16 de juny de 1937 davant de la seu del partit a la Rambla de Barcelona. La seva detenció, no obstant, no fou pública fins el 22 de juny. ]Nin va desaparèixer durant el seu trasllat a València i va ser conduït a la presó d'Alcalà d'Henares. Allí, sense registrar-ne la seva entrada, va ser torturat i assassinat per agents de la policia soviètica, a les ordres del Cònsol General de la URSS a Barcelona i enllaç del NKVD amb el Ministeri de l'Interior, el General Alexander Orlov, en l'operació Nikolai. Les circumstàncies exactes de la seva mort no han estat mai aclarides.

Les seves obres
Més enllà de la seva trajectòria política, se li reconeix el fet d'haver estat un excel·lent traductor directe al català de les grans obres de la literatura russa (Fiódor Dostoievski, Lev Nikolàievitx Tolstoi...). A més va traduir al castellà diverses obres polítiques i va escriure les següent obres:

     “Les anarchistes et le mouvement syndical” (1924): Analitza el pes de l'anarquisme en el sindicalisme europeu (que es feia especialment viu en el cas de les terres catalanes).
     “Les dictadures dels nostres dies” (1930)
     “El proletariado español ante la revolución” (1931)
     “Els moviments d'emancipació nacional” (1935) : Promou el dret a l'autodeterminació dels pobles.[Pujar ↑]

Veure aquest punt a mapes.tinet.cat

Cercar

 

Resum

Nom Andreu Nin i Pérez
Va néixer el 4 de febrer de 1892 al Vendrell (Baix Penedès)
Va morir a finals del mes de juny a la presó d'Alcalà d'Henares
Obra destacada traduccions dels clàssics russos al català,  Les dictadures dels nostres dies (1930), El proletariado español ante la revolución (1931), Els moviments d'emancipació nacional (1935) .

T'agrada?

Recomanaries la pàgina? La teva recomanació ha sigut desada!

Valoració actual: Molt recomanat (basat en 1 opinions)

Fes-ho córrer!

Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter Comparteix a Myspace Comparteix per correu electrònic