Pere Anguera
Pere Anguera i Nolla (Reus, 18 de novembre de 1953 - 4 de gener de 2010) Escriptor i historiador, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, des del 1992, fou un dels especialistes més reputats a Catalunya i l'Estat espanyol en la història del segle XIX, en particular del carlisme i dels orígens del catalanisme polític.
[ llegir ↓ ]
Erudit, bibliòman, editor, articulista, gran conversador, referent del Centre de Lectura de Reus i gran renovador de la historiografia local i nacional, Anguera deixà una vasta obra entre llibres i articles, que l'han situat al capdavant de la historiografia catalana del segle XX. Apassionat per l'escriptura, la seva ploma va tocar també la poesia, el teatre i la narració. La seva mort va commoure ahir els àmbits acadèmic i cultural.Casat amb Mercè Costafreda i Felip, també historiadora que el definbí en el seu comiat anb aquestes paraules: «Pere Anguera. Un reusenc que va escriure, va estimar i va viure».
L'Ajuntament de Reus decidí, el 4 de desembre de 2009, atorgar el seu nom a la segona biblioteca pública de la ciutat, que està en procés de construcció. El consistori va instal·lar al saló de plens la capella ardent de l'historiador i els funerals tingueren lloc a l'església prioral de Sant Pere. La seva tasca de recuperació històrica havia fet que el 2007 fos distingit amb la medalla d'or de la ciutat de Reus.
Llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona l'any 1977, Pere Anguera no va trigar a destacar en l'àmbit de la historiografia local. Ell mateix, i joves historiadors que van sorgir sota el seu mestratge, van protagonitzar el que l'estudiós i escriptor Ramon Amigó, company d'Anguera al capdavant de l'Associació d'Estudis Reusencs, va qualificar de «revolució anguerista» en la historiografia reusenca, és a dir, la recuperació rigorosa dels estudis històrics després de la dictadura franquista tot seguint l'empremta que deixaven en la interpretació de la Catalunya moderna historiadors com Josep Fontana o Pierre Vilar. Però l'ambició científica esmerçada en la seva feina aviat li va fer traspassar les fronteres locals.
Anguera ha mort deixant una quarantena de llibres i monografies i centenars d'articles publicats que avalen la seva trajectòria. Per destacar-ne alguns, Menjacapellans, conservadors i revolucionaris (1991), Déu, rei i fam (1995), El català al segle XIX. De llengua de poble a llengua nacional (1997), Literatura pàtria i societat. Els intel·lectuals i la nació (1999), El carlisme a Catalunya, 1827-1936 (1999), Els precedents del catalanisme. Catalanitat i anticentralisme, 1808-1868 (2000), Vers una Catalunya nacional (2004) o Cataluña en la España contemporánea (2006). També era membre del consell assessor de la revista L'Avenç, on havia dirigit el suplement Plecs d'història local entre el 1997 i el 2000.
En la vida reusenca, Anguera va ser un referent de l'agitació política i cultural dels anys setanta i vuitanta. El seu nom va adquirir un gran renom ciutadà l'any 1981, en què va ser detingut (amb 21 persones més dels Països Catalans, dos de les quals, també de Reus) en l'operació policial més important que l'Estat espanyol havia dut a terme fins llavors contra l'independentisme. Les detencions van mobilitzar la societat reusenca i poc després Anguera va ser posat en llibertat sense càrrecs. El Centre de Lectura de Reus, entitat indestriable de la biografia de Pere Anguera (en va ser president de 2001 a 2007), va liderar aquella mobilització, una de les més importants que es recorden a la capital del Baix Camp. L'ateneu cultural el va declarar soci d'honor el juny de 2009 en la que va ser una de les últimes aparicions públiques de l'historiador.
Entre els treballs que havia publicat destaquen La burgesia reformista. Reus en els fets de 1868 (1980), Economia i societat al Baix Camp a mitjan del segle XIX (1982), Menjacapellans, conservadors i revolucionaris (1991), Els malcontents del corregiment de Tarragona (1993), Déu, rei i fam. El primer carlisme a Catalunya (1995), La premsa a la província de Tarragona (1996), El català al segle XIX. De llengua del poble a llengua nacional (1997), El carlisme a Catalunya, 1827-1936 (1999) i El General Prim: biografia d’un conspirador (2003), entre d'altres. Ha estat director del volum 7è de l'obra Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans, titulat La consolidació del món burgès, 1860-1900 (1996) i ha col·laborat en diverses obres col·lectives.[Pujar ↑]
L'Ajuntament de Reus decidí, el 4 de desembre de 2009, atorgar el seu nom a la segona biblioteca pública de la ciutat, que està en procés de construcció. El consistori va instal·lar al saló de plens la capella ardent de l'historiador i els funerals tingueren lloc a l'església prioral de Sant Pere. La seva tasca de recuperació històrica havia fet que el 2007 fos distingit amb la medalla d'or de la ciutat de Reus.Llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona l'any 1977, Pere Anguera no va trigar a destacar en l'àmbit de la historiografia local. Ell mateix, i joves historiadors que van sorgir sota el seu mestratge, van protagonitzar el que l'estudiós i escriptor Ramon Amigó, company d'Anguera al capdavant de l'Associació d'Estudis Reusencs, va qualificar de «revolució anguerista» en la historiografia reusenca, és a dir, la recuperació rigorosa dels estudis històrics després de la dictadura franquista tot seguint l'empremta que deixaven en la interpretació de la Catalunya moderna historiadors com Josep Fontana o Pierre Vilar. Però l'ambició científica esmerçada en la seva feina aviat li va fer traspassar les fronteres locals.
Anguera ha mort deixant una quarantena de llibres i monografies i centenars d'articles publicats que avalen la seva trajectòria. Per destacar-ne alguns, Menjacapellans, conservadors i revolucionaris (1991), Déu, rei i fam (1995), El català al segle XIX. De llengua de poble a llengua nacional (1997), Literatura pàtria i societat. Els intel·lectuals i la nació (1999), El carlisme a Catalunya, 1827-1936 (1999), Els precedents del catalanisme. Catalanitat i anticentralisme, 1808-1868 (2000), Vers una Catalunya nacional (2004) o Cataluña en la España contemporánea (2006). També era membre del consell assessor de la revista L'Avenç, on havia dirigit el suplement Plecs d'història local entre el 1997 i el 2000.
En la vida reusenca, Anguera va ser un referent de l'agitació política i cultural dels anys setanta i vuitanta. El seu nom va adquirir un gran renom ciutadà l'any 1981, en què va ser detingut (amb 21 persones més dels Països Catalans, dos de les quals, també de Reus) en l'operació policial més important que l'Estat espanyol havia dut a terme fins llavors contra l'independentisme. Les detencions van mobilitzar la societat reusenca i poc després Anguera va ser posat en llibertat sense càrrecs. El Centre de Lectura de Reus, entitat indestriable de la biografia de Pere Anguera (en va ser president de 2001 a 2007), va liderar aquella mobilització, una de les més importants que es recorden a la capital del Baix Camp. L'ateneu cultural el va declarar soci d'honor el juny de 2009 en la que va ser una de les últimes aparicions públiques de l'historiador.
Entre els treballs que havia publicat destaquen La burgesia reformista. Reus en els fets de 1868 (1980), Economia i societat al Baix Camp a mitjan del segle XIX (1982), Menjacapellans, conservadors i revolucionaris (1991), Els malcontents del corregiment de Tarragona (1993), Déu, rei i fam. El primer carlisme a Catalunya (1995), La premsa a la província de Tarragona (1996), El català al segle XIX. De llengua del poble a llengua nacional (1997), El carlisme a Catalunya, 1827-1936 (1999) i El General Prim: biografia d’un conspirador (2003), entre d'altres. Ha estat director del volum 7è de l'obra Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans, titulat La consolidació del món burgès, 1860-1900 (1996) i ha col·laborat en diverses obres col·lectives.[Pujar ↑]
Cercar
Resum
Nom Pere Anguera i Nolla
Va néixer el 18 de novembre de 1953 a Reus
Va morir 4 de gener de 2010 a Reus
Obra destacada
Reus en els fets de 1868 (1980), Economia i societat al Baix Camp a mitjan del segle XIX (1982), Menjacapellans, conservadors i revolucionaris (1991), Els malcontents del corregiment de Tarragona (1993), Déu, rei i fam. El primer carlisme a Catalunya (1995), La premsa a la província de Tarragona (1996), El català al segle XIX. De llengua del poble a llengua nacional (1997), El carlisme a Catalunya, 1827-1936 (1999) i El General Prim: biografia d’un conspirador (2003), entre d'altres. Ha estat director del volum 7è de l'obra Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans, titulat La consolidació del món burgès, 1860-1900 (1996).
Va néixer el 18 de novembre de 1953 a Reus
Va morir 4 de gener de 2010 a Reus
Obra destacada
Reus en els fets de 1868 (1980), Economia i societat al Baix Camp a mitjan del segle XIX (1982), Menjacapellans, conservadors i revolucionaris (1991), Els malcontents del corregiment de Tarragona (1993), Déu, rei i fam. El primer carlisme a Catalunya (1995), La premsa a la província de Tarragona (1996), El català al segle XIX. De llengua del poble a llengua nacional (1997), El carlisme a Catalunya, 1827-1936 (1999) i El General Prim: biografia d’un conspirador (2003), entre d'altres. Ha estat director del volum 7è de l'obra Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans, titulat La consolidació del món burgès, 1860-1900 (1996).
T'agrada?
Fes-ho córrer!
