Narcís Oller


Narcís Oller i Moragas (Valls, 10 d'agost del 1846 – Barcelona, 26 de juliol del 1930). Va ser un advocat i escriptor que va cultivar el realisme i el naturalisme, per a acabar adaptant-se al modernisme de l'època  Primer gran novel·lista català de la Renaixença, és considerat el creador de la novel·la catalana moderna. Ocupa un lloc destacat en el marc global de la novel·la realista gràcies a obres com La papallona (1882), L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d'or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906). De formació romàntica, es va anar decantant cap a l'opció estètica naturalista propera a Émile Zola. Va aconseguir, no obstant, un estil propi, que el mateix Zola en una carta-pròleg a la traducció francesa de La papallona va especificar. Narcís Oller va incorporar temes i una visió del món inèdits en la literatura catalana vuitcentista.
[ llegir ↓ ]
Narcís Oller Orfe de pare des dels dos anys, aleshores anà a viure juntament amb la seva mare a la casa pairal de la seva família materna, els Moragas, una de les més importants de Valls, on s'educà en un ambient benestant «il·lustrat» i molt liberal. Seguí les ensenyances del seu oncle, l'advocat Josep de Moragas. Més tard, estudià dret a Barcelona, acabant la carrera el 1871. Treballà de primer com a funcionari de la Diputació de Barcelona i, més tard, s'instal·là com a procurador dels Tribunals. Es dedicà a aquesta darrera professió gairebé fins a la seva mort.

A la seva vida hi ha pocs esdeveniments remarcables -ell mateix deia que vivia com un senzill buròcrata-, com poc remarcable és la incidència de fets biogràfics en la seva producció literària. Oller fou un home moderat i liberal, políticament adscrit al catalanisme conservador i perfectament emmotllat dins la classe social, la burgesia, el món de la qual retratà amb detall a les seves narracions.

Oller començà a escriure a la seva jovenesa; la producció d'aquests anys, escrita en castellà, és gairebé tota perduda o inèdita. Cap el 1877 es decidí a canviar de llengua: Vaig veure finalment clar -ens diu ell mateix a les seves Memòries literàries rememorant aquesta època que entre l'escriptor i la seva llengua nadiua hi ha un nexe tan estret que no té substitució possible.

En aquest determini van influir diversos factors, entre els quals sembla que s'han de destacar l'impacte que li va fer els Jocs Florals d'aquest any (s'hi premià L'Atlantida de mossèn Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà fou nomenat mestre de Gai Saber) i la seva entrada en contacte amb les tertúlies literàries, en especial amb el grup de la revista La Renaixença.

De formació romàntica, es va decantant cap a l'opció estètica que va d'Honoré de Balzac a Émile Zola. Narcís Oller  adopta el model realista i intenta oferir una reproducció objectiva de la societat del seu temps. Tot i la falta de recursos i models narratius, troba l'estil personal i incorpora una temàtica i una visió del món inèdites a la literatura catalana vuitcentista. Supera els obstacles i les deficiències de la llengua de l'època. Malgrat produir per al sector més selecte de la població, arriba a capes prou àmplies i es converteix en un autor popular.

Obra
L'any 1879 publicà el recull de narracions Croquis del natural, que fou rebut per la crítica com un tombant dins la narrativa catalana del moment; aquest mateix any guanyà un premi de narrativa als Jocs Florals amb Sor Sanxa, premi que tornà a rebre l'any següent amb Isabel de Galceran.
La càrrega de Ramon Casas, reflecteix les grans vagues obreres de la darreria del segle XIX són presents a les obres de Narcís Oller

Aquesta primera etapa, d'aprenentatge i formació, es caracteritza per la permanència de l'autor dins d'unes coordenades romàntiques i costumistes, si bé si comença a detectar la influència del realisme, especialment en La papallona (1882), la seva primera novel·la i la que clou aquesta primera fase de la seva producció. Obra de transició, es troba molt lligada encara als esquemes romàntics. Així, l'argument -fulletonesc- es basa en la història d'una noia, la Toneta, òrfena, pobra, ingènua, analfabeta i malaltissa, que és seduïda i abandonada per un papallona, el Lluís, de classe social més alta. L'acció es desenvolupa en vint capítols i se situa a Barcelona, una Barcelona menestral en la qual es comencen a manifestar els primers símptomes dels canvis profunds que hi portarà la industrialització. La vida de la ciutat, però, resta encara molt lligada a esquemes costumistes.

La presència d'elements truculents, de la casualitat i d'un final moralista i inversemblant (a les portes de la mort, la Toneta aconsegueix d'unir-se en matrimoni amb el seductor) són elements que evidencien el llast romàntic de la novel·la. Amb tot, hi apareixen aspectes que pertanyen a la línia realista, i que van des de l'exactitud dels diàlegs i les descripcions fins l'explicació dels antecedents biològics i psicològics de la protagonista.

La novel·la obtingué un gran èxit de crítica i públic i fou ben aviat traduïda a diversos idiomes (al francès, al rus, al castellà...).

La papallona (1882) li suposa un gran èxit. Significa l'entrada de Narcís Oller al naturalisme. L'argument, pròxim a la novel·la fulletonesca, planteja la història d'una noia òrfena, ingènua i malaltissa que és seduïda i abandonada per un xicot que actua com si fos una papallona.

Gràcies al ressò de La papallona, Narcís Oller té prou confiança com per escriure la que seria la seva producció més important: La bufetada (1884), L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), De tots colors (1888), La febre d'or (1890-1892, La bogeria (1899) i Pilar Prim (1906).

L'Escanyapobres és una novel.la que contraposa dues visions econòmiques davant de l'avarícia dels seus protagonistes. A Vilaniu planteja l'enamorament entre la dona d'un cacic i un jove, cosa que desencadena tot un seguit de desgràcies. A La febre d'or narra l'ascensió econòmica i social de Gil Foix, un home enriquit per la borsa i que acabarà perdent la seva fortuna. La bogeria és una obra basada en un fet real, on també descriu el procés d'embogiment del protagonista. Segurament aquesta és la novel·la més naturalista d'Oller.

Pilar Prim, la seva darrera novel·la, planteja el conflicte de la protagonista, víctima de la clausura testamentària del marit, que priva de l'usdefruit dels béns a la vídua si torna a casar-se. Els personatges femenins d'Oller semblen més humans que els masculins i amb una personalitat molt més marcada, amb una psicologia que evoluciona constantment. El tema que més atrau Narcís Oller és el del fenomen d'ascensió social de la burgesia del segle XIX, però al mateix temps ignora la situació d'injustícia social que vivien les capes populars.

Més tard, després d'aquestes obres, Oller entra en una etapa de silenci com a novel·lista. En els anys immediatament posteriors a la seva darrera novel·la -Pilar Prim- entre el 1905 i el 1913, tradueix obres de teatre, sobretot per motius econòmics. Incorpora a la literatura catalana una bona nòmina de dramaturgs estrangers. De fet, ja el 1894, sota el pseudònim de Metjaustinch, havia fet una paròdia de La intrusa de Maeterlinck, amb el títol de La brusa i, el 1900, publica Teatre d'aficionats, un volum de traduccions de comèdies sentimentals tretes del Théâtre de campagne. El 1926 publica Renyines d'enamorats. Narcís Oller manté com a traductor uns interessos teatrals bàsicament vuitcentistes, en harmonia amb el seu ideari dramatúrgic.

En la darrera etapa vital es retira de l'escena pública i centra els esforços en la redacció de les Memòries literàries (1913-1918, amb afegitons de 1919 a 1922) on referma les pròpies conviccions, tant literàries com ètiques. L'edició en dotze volums de les seves Obres completes, entre 1928 i 1930, revisades i amb ortografia normalitzada, representen el reajusta.

Narcís Oller té avui un interès que no és merament historicista, un interès que va més enllà del seu caràcter de fundador de la novel·la catalana moderna. Avui (1998)les seves millors creacions (L'Escanyapobres, La bogeria, Pilar Prim  i, fins i tot, els contes) es reediten amb una freqüència inusual en el nostre mercat literari. I és que Oller, quan gairebé han passat vuitanta anys de la publicació de la seva darrera novel·la, encara connecta, com tots els bons narradors, amb el públic.[Pujar ↑]

 Els vídeos

Les Barcelones de Narcís Oller
Autor: efadege
Duració: 09:27

Les Barcelones de Narcís Oller (2na part)
Autor: efadege
Duració: 05:23

Veure aquest punt a mapes.tinet.cat

Cercar

 

Resum

Nom Narcís Oller i Moragas
Va néixer  el 10 d'agost del 1846 a Valls
Va morir  el 26 de juliol del 1930 a Barcelona
Obra destacada La papallona (1882),  La bufetada (1884), L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), De tots colors (1888), La febre d'or (1890-1892, La bogeria (1899) i Pilar Prim (1906).

T'agrada?

Recomanaries la pàgina? La teva recomanació ha sigut desada!

Valoració actual: Imprescindible! (basat en 5 opinions)

Fes-ho córrer!

Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter Comparteix a Myspace Comparteix per correu electrònic