Cèsar Martinell

valls art modernisme arts(escultura pintura arquitectura...) personatges tinet tinet

Martinell provenia, per part de pare, d'una família de tintorers, i per part de mare, de mestres d'obra fet que, segons ell, seria determinant de la seva vocació envers l'arquitectura. El 1906 va arribar a Barcelona per iniciar-hi els estudis universitaris. A l'Escola d'Arquitectura va rebre les lliçons de Lluís Domènech i Montaner i d'August Font i Carreras, entre d'altres, i a l'Escola d'Art de Francesc d'A. Galí va aprendre a dibuixar al costat de Joan Miró, Manuel Humbert i Jaume Mercadé.
Quan ja estava a punt de llicenciar-se, Martinell va entrar a treballar al despatx de Joan Rubió i, alhora, a formar part del cercle d'arquitectes que envoltaven Gaudí, que tot just iniciava el retir a la Sagrada Família. De la relació amb el mestre naixeria, d'una banda, una manera especial d'entendre i projectar l'arquitectura i, de l'altra, una de les vies d'investigació que va conrear amb profunditat, el gaudinisme.

 El 13 de març de 1916 obtingué la seva graduació d'arquitectura a Barcelona, i poc després fou nomenat arquitecte municipal de Valls, càrrec que exercí fins el 1919. Un dels objectius més importants assolit durant aquest període, juntament amb Eugeni d'Ors, fou la instal·lació d'una Biblioteca Popular a Valls, i és nomenat Secretari del primer patronat d'aquesta biblioteca. El 1919 instal·la el seu estudi i despatx a la Rambla Catalunya(núm.57) de Barcelona. Dimiteix, llavors, dels seu càrrec d'arquitecte municipal de Valls. El 1923 va ser designat degà del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona i Professor i Secretari de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona l'any 1929. Va contraure matrimoni el 14 d'octubre del 1926 amb l'aranyenca Maria Taxonera. Aquest mateix any viatja a Itàlia i França.

Home de dretes, fou membre del Institut Agrícola Català de Sant Isidre, una organització agrària conservadora que durant la Primera República Espanyola va intentar allunyar-se de la direcció de la Lliga Regionalista per tal d'adherir-se a les posicions de la CEDA. Acabada la Guerra Civil Espanyola va dissenyar un monumento a los caidos per la ciutat d'Arenys de Mar i es va reincorporar al IACSI un cop aquest es va integrar a la Confederación Nacional Católico Agraria, el sindicat vertical.

Va ser un dels fundadors l'any 1952 del Centre d'Estudis Gaudinistes i de l'Institut d'Estudis Vallencs l'any 1960. D'altra banda, fou un estudiós de l'art i de l'arquitectura i restaurà esglésies i campanars amb criteris científics. També projectà edificis d'ús públic i residències privades.

Martinell va construir a principis de la seva carrera  una quarantena de cooperatives vinícoles, sobretot  a les  comarques tarragonines, en les quals va emprar els pràctics i econòmics arcs equilibrats d'obra vista, o arcs de catenària, seguint el consell del seu mestre Antoni Gaudí, i amb la col·laboració de Xavier Nogués en els plafons ceràmics. A aquestes construccions deu la seva fama.

Set cellers cooperatius, la majoria dels quals van ser construïts entre els anys 1918 i 1922, han estat declarats l'any 2002 béns culturals d'interès nacional en la qualitat de monument històric. Són els de Cornudella de Montsant, Falset, Nulles, Barberà de la Conca, Rocafort de Queralt, Gandesa i Pinell de Brai. També va ser qualificada monument històric la Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera.

Els cellers van ser edificats amb les novetats tècniques incorporades per Martinell, com són: la construcció de l'estructura de les naus basada en arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades i la composició de les textures de les façanes. Martinell no només projectava els edificis, sinó que també organitzava els espais per desenvolupar-hi la producció, els magatzems i la distribució de la maquinària. Així, organitzava l'espai per al procés de producció, es preocupava per la forma i la ubicació dels dipòsits, pels sistemes d'aïllament i circulació dels líquids, per la ventilació, per les condicions de fermentació, per la distribució de la maquinària, tot amb la finalitat de facilitar el treball.[Pujar ↑]