Marcel.lí Domingo i Sanjuán


Marcel·lí Domingo i Sanjuán (Tarragona 1884 - Tolosa de Llenguadoc 1939) va ser un polític i escriptor amb una fructífera carrera en temps de la República, quan va ocupar els càrrecs de ministre d'Educació, d'Agricultura i d'Indústria i Comerç. Va introduir canvis fonamentals en el terreny de l'educació, promovent la construcció d'escoles i decretant l'educació conjunta d'ambdós sexes: la coeducació. Com a ministre d'Agricultura va impulsar la reforma agrària. Abans havia exercit  de mestre. Com a periodista polític va defensar  en els seus textos, articles i escrits el republicanisme federalista i la justícia social.
[ llegir ↓ ]
Marcel.lí DomingoMarcel·lí Domingo Sanjuán va néixer el dia 25 d'abril de 1884 en el domicili dels seus avis materns, en un edifici situat al número 5 de la Plaça de la Font, a Tarragona. El seu pare, Pedro Domingo Vila, era un oficial de la Guàrdia Civil nascut a Granada i la seva mare Dolors Sanjuán Bassedas era filla d'uns comerciants acomodats de Cambrils.

Fins als quatre anys va viure amb la seva família a Tarragona. Posteriorment, a causa de la professió paterna, van haver de traslladar-se a Llucmajor (Mallorca) i dos anys després a Barcelona. Va ser a l'Institut de Batxillerat de Tarragona on, de la mà del jove Rovira i Virgili, va entrar en contacte amb les primeres manifestacions republicanes i federalistes. El 1903 aconsegueix el seu titulació definitiva de mestre i es trasllada a Tortosa on exercirà la docència i començarà la seva activitat periodística i política.

El 1911 passà a formar part del consell general de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), i el 1914 fou elegit diputat a les corts espanyoles. El 1915, amb Francesc Layret, promogué la creació del Bloc Republicà Autonomista (BRA). També va crear el diari "La Lucha" (1916-1919), des d'on va publicar dures campanyes de crítica al govern per la guerra del Marroc. El 1917 fou un dels dirigents del Partit Republicà Català sorgit de la fusió del BRA i la Joventut Republicana de Lleida, amb Francesc Layret, Gabriel Alomar i Alfred Perenya.

Marcel·lí Domingo va participar activament i va tenir  un paper destacat a l'Assemblea de Parlamentaris de 1917. Va impulsar i implicar-se de ple en els preparatius de la vaga revolucionària de l'agost, raó per la qual fou, fou detingut i confinat al vaixell "Reina Regente". També va participar activament en la campanya a favor de l'autonomia de Catalunya l'octubre del 1918 i va presentr una proposta de llei a Madrid i a l'assemblea de la Mancomunitat de Catalunya per tal que aquesta fos transformada en assemblea constituent amb l'objectiu de redactar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

L'any 1929 va participar en la fundació del Partit Republicà Radical Socialist (PRRS) al costat de José Díaz Fernández, Victoria Kent, José Salmerón i altres eminents republicans. Segons declararia.  Marcel·lí Domingo, al capdavant ja del radicalsocialismo espanyol, impulsarà la unitat d'acció del republicanisme hispànic. Així, la coordinació entre l'Aliança Republicana i el PRRS era ja una realitat el 14 de maig de 1930. Aquest acord preveia a més la incorporació de la resta de forces republicanes per provocar el canvi de règim amb la consegüent instauració de la República. La seva participació en el Pacte de Sant Sebastià va resultar fonamental a l'hora d'integrar les principals forces del catalanisme polític menys conservador.
Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera va formar part de diversos intents per enderrocar-la i proclamar la República, però va ser detingut i processat el 1930. Var marxar a l'exili i va ser un dels inspiradors del pacte de Sant Sebastià i, després de l'alçament de Jaca, s'establí a Portugal, i després a França.

Des del Partido Radical Socialista Español, va continuar defensant l'òptica federal. Un cop proclamada la República Espanyola va ser nomenat ministre dInstrucció pública del govern provisional (abril-desembre del 1931). Com a responsable d'aquesta cartera va programar la construcció d'un gran nombre d'escoles i va impulsar projecetes destacats com la coeducació: l'educació conjunta d'ambdós sexes. També va ocupar el ministeri d'agricultura, indústria i comerç i va impulsar la reforma agrària.  El 1933 va participar en la fundació del partit Izquierda Republicana, que a Catalunya va rebre el nom de Partit Català d'Esquerra; del juny al setembre va ser ministre d'Agricultura i va dedicar els esforços al programa de reforma agrària. Al febrer del 1936, en guanyar les eleccions el Front Popular, va ser novametn escollit diputat per Tortosa i es va incorporar al govern, on es va fer càrrec del Ministeri d'Instrucció Pública. Va Presidir el partit d'Izquierda Republicana. Un cop acabada la guerra, va anar a l'exili, a França. Va morir el 2 de març de 1939 a Tolosa de Llenguadoc.[Pujar ↑]

Veure aquest punt a mapes.tinet.cat

Cercar

 

Resum

Nom: Marcel·lí Domingo Sanjuan
Va néixer: 25 d'abril de 1884 al número 6 de la Plaça de la Font de Tarragona
Va morir: 3 de març de 1939 a Tolosa de Llenguadoc
Obra destacada: Va promoure la construcció d'escoles i va implantar l'educació conjunta d'ambdós sexes als centres. Va impulsar la reforma agrària. És autor de llibres de temàtica política, entre els quals destaquen: Temas, El burgo podrido (1924), En esta hora única, Viajando por América, La isla encadenada (1923), En la calle y en la cárcel (1921), On va Catalunya? (1927), Libertad y autoridad (1928), ¿Qué es España?, La política, Una dictadura en la Europa del siglo XX (1929), ¿A dónde va España? (1930), ¿Qué espera el rey? (1930), La escuela en la República (1932), La experiencia del poder (1934), La Revolución de Octubre (1935).

T'agrada?

Recomanaries la pàgina? La teva recomanació ha sigut desada!

Valoració actual: Imprescindible! (basat en 2 opinions)

Fes-ho córrer!

Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter Comparteix a Myspace Comparteix per correu electrònic