Sebastià Juan Arbó

amposta literatura santcarlesdelarapita personatges

Va néixer en una família de pagesos sense terra, als vuit anys es trasllada a viure a Amposta amb els seus pares, als 12 anys treballa en una oficina. El 1927 marxa a Barcelona, i allí comença una carrera com a periodista a La Vanguardia i l'ABC i també va treballar en diverses editorials.
El 1931 publica la seva primera novel·la L'inútil combat, protagonitzada per un noi humil que es veu marginat per la seva condició social i que acabarà fugint. L' obra suposa un esdeveniment dins la literatura catalana i fins i tot l'europea, avançant-se al corrent de la literatura existencialista que tindrà, posteriorment, exponents com Camus i Sartre.

El 1932 publica Terres de l'Ebre, la seva obra més coneguda, una novel·la en la qual descriu la situació dels camperols del delta de l'Ebre, oblidats i humils que treballen en una terra poc agraïda i dura, reclamats a la fatalitats i la solitud que conduïx a la destrucció, i en la qual transforma les seves experiències personals i comunitàries en ficció.

El 1933 publica Notes d'un estudiant que va morir boig i el 1935 Camins de nit, totes dues localitzades al paisatge de l'Ebre. En la segona, els seus dos protagonistes, Mercè i Marçal, han de lluitar amb gent del seu entorn i amb un passat que posa entrebancs al seu amor.
Després de la Guerra Civil espanyola deixa de publicar fins que el 1947 publica Tino Costa, amb versions publicades gairebé simultàniament en català i castellà. El 1946 publica una biografia en castellà, Cervantes. I al 1951 una biografia sobre Jacint Verdaguer.

A partir de 1948 escriu en castellà obres com Sobre las piedras grises (1948) amb el qual guanya el Premi Nadal de novel·la, i sobretot Martín Caretas (1959). Ens els seus últims anys torna a escriure en català obres com Narracions d'el Delta (1965), L'espera (1948), La masia (1975). Publica, també, el llibre de memòries Los hombres de la tierra y el mar (1965), obra que permet descobrir sobretot la infantesa de l'autor i les terres que l'envoltaven i que el van influir, i que té continuació amb Los hombres de la ciudad (1982).

Sebastià Juan Arbó va col·laborar de manera assídua amb diferents diaris i publicacions barcelonins. Hi destaquen el seus articles publicats publicats a La Vanguardia i ABC.
Va morir a Barcelona el 1984. L'editorial Columna publica pòstumament (1992-1993) l'obra catalana completa de l'autor, a cura d'Emili Rosales.[Pujar ↑]