Joan Baptista Manyà Alcoverro

Joan Baptista Manyà i Alcoverro va estudiar Teologia a la Universitat Gregoriana de Roma. Va ser un teòleg escolàstic d’un cristianisme obert i molt humà, que li va permetre tenir seguidors en disciplines no estrictament filosòfiques o teològiques. La coneixença del bisbe Torras i Bages durant la seva estada a Itàlia va influir abastament en el seu ideari. L’històric religiós i intel·lectual va impregnar-lo de catalanitat i va encomanar-li la tasca d’unir els conceptes de fe i pàtria en la seva futura tasca pastoral. L’any 1909 va ser nomenat professor de Teologia del Seminari Diocesà de Tortosa, i va endegar la seva tasca catalanitzadora en un centre controlat pel sector conservador aliè totalment a la catalanitat.

Al 1919 va fundar la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta, que suposava un pas endavant amb la seva ferma tasca de catalanització de l’organisme eclesiàstic. L’any 1932 va impulsar una altra empresa cristiana amb la mateixa línia catalanista que la Lliga Espiritual que va haver d'abandonar. expulsat per les seves desavinences amb la cúria de la diòcesi.  Novament va topar amb la incomprensió visceral del responsables diocesans, en mans ara d’un bisbe totalment anticatalà, Fèlix Bilbao, que havia promès que mentre ell estigués al capdavant de la Diòcesi de Tortosa la llengua catalana mai no avançaria ni un pas.

El 1935 va rebutjar formar part d’una candidatura de la Lliga Regionalista que li havia ofert el seu president Francesc Cambó. Al setembre de 1936 va ser detingut per les forces revolucionàries republicanes en esclatar la revolució. El fet de ser considerat popularment com el bisbe de les esquerres i el seu prestigi intel·lectual va salvar-lo d’una mort segura.

Acabada la guerra, el 1940 va incorporar-se a l’ensenyament públic com a professor de religió de l’Institut d’ensenyament secundari de Tortosa, lloc que va ocupar fins la seva retirada el 1961 en què va rebre un homenatge. Aquest mateix any el bisbe de Castelló Josep Pont i Gol li va demanar de fer classes al Seminari de la ciutat de la Plana on va exercir durant un sol curs. El 19 d’abril de 1974 l’Institut d’Estudis Catalans va acordar nomenar-lo membre corresponent en reconeixement de la seva transcendent tasca científica.

Va morir el 22 de desembre de 1976 a Tortosa. Mn. Manyà va militar en la defensa de la cultura catalana. Va defensar els drets de la llengua catalana a la Diòcesi tot i que va trobar l'hostilitat de tres bisbes que el varen tenir a l'ostracisme més absolut.

L’obra
Teòleg escolàstic obert, de vegades polèmic, publicà en llatí els manuals en cinc volums de Teologumena (1946-57), a més d'El pensament i la imatge (1935), El talent (1936, 1948), Meditaciones marianas en las ergástulas del SIM (1942), L'agonia de Jesús (1949), Per la pietat mariana (1954), La vida que passa (1955), Més enllà de la mort (1957), La teologia d'Unamuno (1960), Notes d'història de Gandesa (1962), Apologètica cristiana (1962), Les meves confessions (1965), Per una nova teologia? (1966), La crisi teològica (1971), Notes de teologia eucarística (1974) i El santuari de la Fontcalda (1974).