Catedral de Tortosa

tortosa turisme catedral patrimoni tinet

A causa de la seva localització al centre de Tortosa, la contemplació de l’edifici es veu dificultada. Un bon punt per veure-la és des del Castell de la Suda. El claustre, obra del segle XIII, és de planta trapezoïdal amb galeries formades per arcs d’ogiva, fusts de secció quadri-lobulada i capitells llisos excepte els situats en la porta d’accés al centre del claustre. Les seves naus contenen un important lapidari, s’hi obren les portes del refectori o antic menjador dels canonges, les restes de la porta de l’aula capitular així com l’entrada al temple actual a la nau de tramuntana.

Temple d'estil gòtic català
A l’aixopluc de les seves galeries es reunia el Consell de la Ciutat durant l’Edat Mitjana. Sembla que el lloc de l’aplegament era l’entorn de la làpida que es troba en la nau de migdia i on s’hi representen els diferents estaments mitjançant la figura de la Verge, l’escut de la ciutat i la destral. L’edifici de planta basilical, de tres naus i capelles entre les contraforts, presenta la unitat espacial que l’acosta, com a la resta del gòtic català, a l’estil constructiu que es va desenvolupar a la França meridional. La coberta és de volta de creueria en tot l’edifici, excepte el darrer tram que, de cronologia més recent, es cobreix amb volta de canó. En l’espai destaquen el Retaule de Sant Josep, on predomina l’element pictòric i el Retaule del Roser que com l’anterior és d’estil barroc.

De la segona meitat del segle XV i també amb influència flamenca, la Catedral té les trones amb la representació dels Sants Pares i dels Evangelistes així com el monumental sepulcre de Joan de Girona que es troba a l’actual capella de la Verge del Roser. Aquestes obres el conjunt escultòric conegut com a Crist del Palau. El fet que la Seu no fos acabada, manquen els pinacles sobre els contraforts a la capçalera que potencia la sensació d’horitzontalitat i solidesa. La façana principal, que resta inacabada, va ser construïda dins l’estil barroc i dissenyada pel mestre Martí d´Abaria.

Fons documental i tresors de la catedral
Ja al segle XVIII (1710-1718) es va obrir la porta de l´Olivera com a nou accés monumental a la Seu. La Verge de la Cinta presideix la portada flanquejada per Sant Pere i Sant Pau. Al costat de les columnes helicoidals se situen les màrtirs Càndida i Còrdula, les antigues patrones de la ciutat. També és conegut l’important fons documental de l’Arxiu Capitular situat a la mateixa Seu. Destaca el Missal de Sant Ruf, de suposada procedència francesa, i segons tradició, arribat a Tortosa a mans del bisbe Gaufred qui, procedent d’Avinyó, va ocupar la mitra després de la restauració de la Diòcesi. L’esmalt de les tapes del Missal mostra una gran força expressiva i riquesa cromàtica. L’orfebreria ofereix interessants exemples de reliquiaris bordons, creu i d’altres peces que ens parlen de la riquesa del tresor de la Seu.[Pujar ↑]