Església de Santa Maria de Montblanc

montblanc patrimoni panoramiquesesferiques tinet

L'església va quedar petita ja a principis de segle XIII. A causa de l'augment demogràfic es va projectar construir una gran església gòtica amb més capacitat. Com la durada de les obres es preveia llarga, es va decidir construir una altra església on poder celebrar el culte cristià. D'aquesta manera es van iniciar les obres de l'església de Sant Miquel de Montblanc. Una vegada es van acabar els treballs en 1288 ja està documentada, es va procedir a l'ensulsiada de la centenària església romànica i es va iniciar la construcció de la catedral gòtica de Santa Maria.

A mitjans segle XIV va arribar a Europa la Pesta negra, llavors, les obres es van detenir i es va decidir acabar l'església provisionalment amb una paret recta sense ornamentació.
Al segle XV semblava que la vida tornava a la normalitat quan la Guerra Civil Catalana va esclatar i la vila de Montblanc va rebre un cop molt dur. Poc després, i veient que les arques municipals ja no estaven per a grans projectes, es va decidir donar les obres per finalitzades. El 1479 l'església va acollir les restes del rei Juan II d'Aragó en el seu camí cap al Monestir de Poblet per ser enterrat allí. En 1505 es va acabar la construcció del presbiteri. Finalment, l'església va ser consagrada en 1548 i a la fi de segle es va encarregar la realització d'una façana renaixentista en un dels laterals de l'edifici.

Aquesta nova façana principal duraria prop de seixanta anys, durant «La General Crema» de la Guerra dels Segadors (1651) les tropes castellanes dirigides pel General Juan de Pallaviccino i Ramírez d'Haro van derrocar la façana de l'església, i diverses torres i alguns trams de la muralla de Montblanc. Poc després d'acabar la guerra, es va reconstruir la façana mentre el culte es va traslladar a l'església de San Miguel entre els anys 1651 i 1685. El segle XVIII es van produir canvis a l'interior de l'església I es va substituir bona part de la decoració interior de diverses zones, sobresortint un excel·lent altar major que va ser estrenat en 1776. Des de l'any 1793, l'església comptava amb la trucada «Seny Gros», la campana més gran de tota l'Arxidiòcesi de Tarragona.

El 9 de setembre de 1906, l'Arquebisbe de Tarragona Dr. Tomás Costa presidia l'ofici solemne de la coronació canònica de la Verge de la Serra amb l'església plena a vessar.
A principis de segle XX va haver de suportar diversos atacs anticlericals fins que l'inici de la Guerra civil espanyola, milicians republicans van cremar o van destruir diverses imatges, altars, l'aixovar sagrat, llibres, mobiliari i campanes (entre elles la campana «Seny Gros»). Les parets del temple van quedar nues i fins a passat el conflicte bèl•lic no va ser possible la recuperació de l'església.[Pujar ↑]