La Part Alta de Tarragona

tarragona nuclihistoric turisme tinet

El barri queda envoltat per la muralla en tres dels seus quatre costats, i també per la Rambla Vella, construïda aprofitant l'espai que va deixar la destrucció de la muralla medieval. Aquest sector, que ocupa aproximadament 20 ha, conté la major part dels elements arqueològics de la ciutat i també els serveis culturals de la vila. Tot i aquesta gran riquesa monumental, el barri antic no ha escapat del procés general de degradació. Des de la meitat de la dècada de 1980 hi ha un pla de reforma interior que pretén detenir aquest procés i pal·liar-ne els efectes mitjançant l'obertura de petits espais lliures i la rehabilitació dels habitatges.

La part alta ha mantingut la seva estructura al llarg dels segles i va ser declarat Patrimoni de la Humanitat l’any 2000. És avui en dia una de les zones més visitades tant per turistes com per autòctons gràcies a l'oferta gastronòmica i d'oci que aquest barri ofereix. És encisador conèixer els indrets, racons, detalls, carrerons i capelletes de la nostra ciutat. Els de la Part Alta tenen un traçat tan singular que els fa, quant menys, força atractius com per exemple la Plaça de les Cols, les escales de la Catedral, el Pla de la Seu i els Portals de Sant Antoni i del Roser entre d’altres.

La Plaça de les Cols
És una plaça que connecta el carrer Major, el carrer Merceria i el carrer de la Civaderia.
Ja des de l’època romana, era una plaça molt concorreguda per la seva privilegiada situació, sota el capitoli, l’actual catedral.
A principis del segle XV, l’any 1409, se cita com plaça de la Verdura per raó del mercat allí existent de fruïts del camp, i per aquesta mateixa raó es anomenada també en els registres de l’any 1497 amb el nom de plaça de les Cols. La plaça era abans més petita i s’ha anat engrandint en diferents ocasions al llarg del temps. El fet de trobar-se prop l’escalinata de la Seu –anomenada també grades o grasses, va passar a anomenar-se plaça de les grasses de la Seu. Aquest nom, però, no es va mantenir fins el segle XX, perquè en el segle passat es troben alguns registres que la designen novament com a plaça de les Verdures.
El 27 de setembre de 1931, per acord de l’Ajuntament de la Ciutat, es va posar una placa de marbre treballada que donava a la plaça el nom de Santiago Russiñol, en referència al reconegut literat i pintor.
La plaça de les Cols ha figurat com lloc destacat en els itineraris de gairebé totes les processons, recepcions i esdeveniments lúdics o polítics de tot temps. És també coneguda arreu com una plaça important dins del món casteller.

Escales de la catedral
Les escales de la Catedral connecten el carrer Major i la plaça de les Cols amb el pla de la Seu. En l’època romana, és per on passaven els vencedors després dels jocs al Circ fins arribar al Temple. Amb els anys s’han restaurat algunes parts de les escales, ja que són un punt d’interès.
Actualment tenen una paper protagonista en les festes Santa Tecla. En la tradicional baixada dels pilars, és costum de pujar i baixar les escales de la catedral amb pilar de quatre i intentar de portar-lo, carrer Major avall, fins l’Ajuntament.

Pla e la Seu
El Pla de la Seu es caracteritza per la presència de la Catedral, que sempre ha eclipsat els altres edificis notables que l'envolten. Per exemple, el Palau de la Cambreria (més tard dels Marquesos de Tamarit), on van viure els cambrers del Capítol Pere Roger de Bellfort i Pedro Martínez de Luna, futurs papes amb el nom de Gregori X i Benet XIII. És un dels espais on es conserva millor l'ambient medieval de la ciutat. Hi ha una sèrie de cases gòtiques, on també destaca l'antiga rectoria i la Casa Balcells, bastant ben conservada.
Consta d'un gran pati central amb harmoniosos arcs i bigues que conserven parcialment la policromia original. Una escala de tres trams porta fins a la galeria porticada del pis principal, en què destaca la gran sala de recepció.
Al llarg del temps ha rebut diversos noms com Plaça de la Reina, Pla de la Catedral o Plaça de la Constitució.

Call jueu
El Call jueu és el barri on residia la població jueva de la ciutat. Es troba al costat del castell del rei ja que els jueus estaven, durant l'època de la Corona d’Aragó sota la protecció reial. Era un barri separat del cristià que tenia accés per diverses portes situades als quatre punts cardinals. Un d'aquests accessos donava fora muralles mitjançant una antiga portella romana, coneguda en aquest moment com a portella dels Jueus. Des d'aquest punt era possible arribar al cementiri jueu, situat al camí dels Fortins.
El Call de Tarragona fou el més important del Camp i depenia del de Barcelona. A través d’alguns documents de l'època es coneix la presència d'uns banys, d'una sinagoga i d’un forn. Actualment es conserva de l'època l’entramat de carrers així com diversos arcs apuntats datats al segle XIV.

Plaça del Rei
La Plaça del Rei ha tingut diversos noms com són Plaça del Castell, Plaça comuna, Plaça Nova i Plaza Augusto. El nom actual es manté des del segle XV. En aquesta plaça s'apleguen els "misteris" que participen en la processó del Sant Enterrament per les festes de la Setmana Santa tarragonina. Hi trobem el Museu Arqueològic i les restes de l'antic Pretori que va acollir l'emperador August i la major part de reis de la Corona de Catalunya i Aragó. La Plaça del Rei està envoltada per dues esglésies, a l’esquerra la de la Santíssima Trinitat i a la dreta la de La Sang. Actualment és una plaça on autòctons i turistes s’aturen per prendre un vermut, gelat o a sopar.

Portal del Roser i Sant Antoni
Els portals de Sant Antoni i del Roser són les dues entrades de la muralla que permeten l’accés al casc antic.
El portal del Roser és una de les obertures a la muralla romana en època medieval, del segle XIII al XV, per donar accés a la ciutat des de l'oest. Té volta de canó i arcs de mig punt adovellats als dos extrems. Està flanquejat per l'entrada al Passeig Arqueològic i per una de les sis portes ciclops practicades en el sòcol megalític de la muralla romana. El Portal de Sant Antoni dóna al passeig amb el mateix nom, tot i estar situada en una muralla romana, no és de la mateixa època, ja que es va construir l'any 1737 en estil barroc. El material és pedra de la Savinosa amb aplicacions de marbre. A sobre de l'arc de mig punt, hi ha l'escut de Felip V, flanquejat per lleons. A la clau de l'arc, hi ha l'escut de Tarragona. Als costats de la porta hi ha dues pilastres amb trofeus militars a l'estil romà.[Pujar ↑]