Els Reials Col.legis de Tortosa

tortosa patrimoni panoramiquesesferiques turisme tinet

Posteriorment el 1564 es van iniciar les obres del col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties amb la voluntat d'educar els joves musulmans conversos. S’atribueix l'autoria a Francisco de Montehermoso. Amb l'expulsió dels moriscos del 1610 va passar a ser utilitzat per a l'educació dels joves sense recursos de la ciutat. L'any 1824 fou convertit en Seminari Conciliar, fins que al 1877 va ser traslladat al carrer Montcada, i se seguí utilitzant com a col·legi. Entre els anys 1972 i el 1983 el col·legi de Sant Jaume fou la primera seu de la UNED, la Universitat Nacional d’Educació a Distància, a Tortosa i des del 1997 alberga l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre. El 1974 es declarar oficialment monument historic-artístic d'interès nacional.

Concretament, el Col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties es coneixia amb el nom de Col·legi de Sant Lluís Gonzaga, una escola confessional creada el curs 1877-1878.
És un gran edifici de dos pisos organitzats entorn d'un pati central. Aquest pati és el primer i únic pati del Renaixement a Catalunya i segurament, la millor obra del renaixement català. Al pati, destaca l'escultura que presenta un programa iconogràfic que fusiona elements religiosos amb altres profano-científics amb la idea de monarquia. A la primera planta es poden veure els símbols dels evangelistes més setze caps esculpits en relleu sobre els capitells de les columnes, que representen els alumnes de la institució. S'hi representen en fornícules en forma de venera, alternat amb escuts, bustos de 19 parelles reials de la monarquia catalanoaragonesa i dels Austres, des del comte Ramon Berenguer IV, Peronella fins a Felip III i Margarida d'Àustria.

El segon pis està presidit per l'escut imperial de Carles V amb l'àguila bicèfala i dues esfinx, els signes de saviesa. Al cos superior hi han dues imatges dels patrons de la institució, Sant Mateu i Sant Jaume, en dues fornícules i per sobre d'aquestes la imatge de l'àngel custodi, patró de Tortosa. Als carcanyols dels arcs del segon pis, es disposen medallons amb representacions de personatges sagrats, apòstols i profetes; i als angles hi han els símbols dels quatre vents. Tot el conjunt, la iconografia de l'escultura i l'estructura, està influenciat per les corrents que venen d'Itàlia. La portalada amb data cap al 1570 es concep com un arc triomfal que intenta harmonitzar la idea de raó i espiritualitat amb la idea imperial.

El Convent de Sant Jordi i de Sant Domènec amb data de 1578 té el seu en el seu origen en un convent dominicà. Arrasat pels bombardejos franquistes (1937-1939) només es conserva la senzilla portalada renaixentista de dos cossos. Sota l'escut imperial de Felip II es pot llegir la inscripció DOMUS SAPIENTIAE, és a dir, casa de la saviesa, doncs va ser l'antiga universitat. Des del 2001 és propietat de la Generalitat i des del maig de 2003 es va convertir en la seu dels serveis territorials del Departament d'Educació i al 2004 el de l'Escola Oficial d'Idiomes.

Església de Sant Domènec va ser construïda al segle XVI utilitzant l'estil gòtic amb una sola nau i capelles laterals. En l'actualitat, presideix la nau central un armari-arxiu. Destaca la seva gran portalada de tres cossos: el primer amb un arc de mig punt emmarcat en dues parelles de columnes jòniques a cada costat; el segon l'ocupa un fris amb fornícules per a cinc figures i es remata amb un frontó corb trencat. L'escut del bisbe Izquierdo presideix la portalada actualment en restauració. L'església va ser un dels béns desamortitzats el segle XIX convertint-se en instal·lació militar. El 1906 va ser cedida a l'Ajuntament i entre el 1910 i el 1997 va acollir l'antic Museu-Arxiu Municipal. Des del 2007 està destinada al saló noble de la ciutat, acollint alhora, des d'octubre del 2008, el Centre d'Interpretació del Renaixement.[Pujar ↑]