Hort d'Iglésies


El mas d’Iglésies de la Selva del Camp el va fer construir Josep Iglésias Ramon, suposadament entre 1802 i 1805. Existeix un altre mas de característiques semblants a Reus que es coneix com a Mas Iglésias o Vil·la Biosca, a causa de la procedència que la família Iglesas té a Biosca (la Segarra). La família Iglesias havia fet fortuna amb el comerç d’aiguardent a Amèrica, i a Reus tenien residència al carrer de Jesús, al costat de la casa Navàs.
[ llegir ↓ ]
El 1886, els descendents van vendre el mas i les finques a Antònia Lloberas Mirall, esposa de Bonaventura Punyed Bofarull, notari de Reus.  Els nous propietaris van modificar l’estructura afegint magatzems amb terrasses, el pòrtic i la torratxa, i un jardí anglès. Utilitzaven el mas com a residència estival i també com a magatzem de cultius, mentre que els mitgers feien vida tot l’any a la planta baixa de l’edifici.

El 1993 la finca va ser adquirida per la promotora Residencial Mas Iglésies. Aquesta societat, formada per les famílies Rifaterra, Espallargas i Massip, va cedir la masia i els jardins al municipi. Es va crear una escola taller amb mòduls de construcció, electricitat, fusteria i jardineria que, durant tres anys, es va dedicar a restaurar l’edifici i els jardins que posteriorment serien destinats a serveis municipals.

Les quatre estances interiors del mas que es conserven actualment estaven decorades amb pintures i la resta estaven empaperades. Presentaven un estat de conservació molt diferent: les quatre estances recuperades només estaven malmeses per rascades produïdes pel mobiliari o les escomeses elèctriques, però la de la bòveda, es trobava en un estat deplorable per les humitats. Totes les pintures interiors de l’edifici són al tremp. Per tradició oral se sap que l’autor, o autors, eren artistes italians.

En el rebedor trobem al·lusions a la mitologia clàssica. En canvi, en el saló vuitcentista, la peça principal de la casa senyorial, es presenten quadres de déus i herois. En aquest saló s'hi troben figures paganes, els mites clàssics, el paisatge exuberant, però també s’hi introdueixen temes catòlics com les Virtuts presidides per la Fe cristiana. Tot i la temàtica de les escenes mitològiques, en les figures, no presenten cap atreviment eròtic. En el sostre trobem busts de personatges històrics.

A l’alcova destaquen els motius pintats, on s'exposen les figures de Josep, Maria i Jesús, cada una en una paret, i també una al·legoria a Eros a la paret del llit matrimonial. En aquesta cambra predominen els tons vermellosos i blaus que donen unitat al conjunt.

En una altra de les estances nobles, hi ha estampades imatges de sant Pere, sant Magí i santa Eulàlia, d’una tonalitat marró. Ressalta l'austeritat davant la policromia de les pintures de la mitologia pagana absents en aquesta peça.

El mas d’Iglésies es va restaurar aconseguint un efecte unitari de tot el conjunt. Es va seguir una línia molt purista, amb les mínimes intervencions, i utilitzant materials afins als originals com la pintura a la cola vegetal sobre guix. L'exterior de l’edifici i les pintures d'ordre gegant van ser, restaurats per Joan Subirats.[Pujar ↑]

Àudios

Veure aquest punt a mapes.tinet.cat

Cercar

 

Resum

Característiques: Mas i jardins d'inspiració colonial.
Època: Construïda entre els anys 1802 i 1805
Usos: Concebuda com a residencia familiar, la seva recent titularitat pública ha portat a donar-li usos diferents i actualment acull diferents serveis i dependències municipals, entre els quals hi ha la biblioteca.
Fets rellevants: Destaquen les pintures murals que hi ha a l'interior, moltes al·legòriques a la mitologia clàssica, segurament fetes per pintors italians, tot i que se'n desconeix l'autoria.

T'agrada?

Recomanaries la pàgina? La teva recomanació ha sigut desada!

Valoració actual: Imprescindible! (basat en 1 opinions)

Fes-ho córrer!

Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter Comparteix a Myspace Comparteix per correu electrònic