Pretori romà
L'antiga torre del Pretori, construcció romana del segle I dC, en origen, va ser una gran torre lateral amb escales que tenia com a missió connectar els diferents nivells del conjunt monumental format pel circ, la plaça de la representació i el recinte de culte. La llegenda explica que va venir a refugiar-se a la Torre, un tarragoní anomenat Pons Pilat, penedit per haver abandonat a la seva sort a Jesús de Natzaret.
[ llegir ↓ ]
Segles més tard, amb la restauració de la ciutat el 1129, la torre es va adequar com a residència d'un dels senyors de la ciutat: el normand Robert Bordet, que va ser príncep de Tarragona. Al Castell de Rei o Torre del Pretori, s'hi van allotjar durant curtes estades de temps alguns membres de la reialesa, com Blanca d'Anjou, la dona de Jaume II, o el propi rei que va reformar l'edifici.Pere III, el Cerimoniós, anys més tard, va modificar el palau amb la construcció d'un nou pis, la sala gòtica. La situació privilegiada va convertir-lo en un punt clau de vigilància contra la pirateria.
El 1399 l'edifici va convertir-se en presó, paper que tornaria a desenvolupar segles més tard. Les reformes d'aquesta època de l'edifici es fan evidents en la façana medieval, les diverses finestres coronelles, en alguns murs emmerletats de l'interior i, a la sala gòtica del pis superior amb arcs diafragmàtics que subjecten una coberta plana.El castell va deixar de ser residència reial al segle XV.
Al 1413 es va convertir en l'oficina del procurador reial i, va anar adquirint funcions clarament militars, com a dipòsit de material bèl·lic. Anys més tard, a la torre s'hi va aquarterar un regiment d'espingarders francesos fins al 1462.
Al segle XVII, l'edifici es va denominar Quarter del rei, i al segle XVIII, la de Quarter de Pilats.Durant la Guerra del Francès, la ciutat va ser ocupada per tropes napoleòniques que van destruir l'edifici parcialment durant la seva fugida l'any 1813. Des de mitjans del segle XIX es va utilitzar com a Presó provincial, funció que va mantenir fins el 1953.A partir d'aquest moment va començar un procés d'adequació museogràfica, convertint-se, l'any 1971, en un annex al Museu Arqueològic. A partir del 1986 la torre va passar a dependre del Museu d'Història de Tarragona.
Presó de Pilats
La Torre del Pretori, formava part del Fòrum provincial romà construït el segle I d. C. durant l’època de l’emperador Vespasià. Més enllà de l’època romana i visigòtica, amb el nom de Castell del Rei, fou utilitzat com a centre de reclusió a mitjan del segle XVII i posteriorment, des de mitjan del segle XIX, esdevindrà la presó provincial de Tarragona.
Les cel·les de la presó de Pilats tenien capacitat per a acollir una població reclusa d’entre 70 i 100 interns. L’any 1926, l’Estat declara el pretori d’August o castell de Pilats com a monument nacional i el posa sota la seva inspecció i vigilància. Tanmateix, la seva funció de presó provincial es mantindrà fins a l’any 1953.
El dia 15 de gener de 1939, l’entrada de les tropes franquistes a Tarragona marcarà l’acabament de la guerra i l’inici d’una nova onada repressiva, ferotge i sistemàtica. Des de 1939 fins a 1945, més de 650 condemnats a pena de mort sortiran de la presó de Pilats per a ser afusellats en el turó de l’Oliva.
Durant l’any 1939, a la presó s’hi arribaran a encabir 1.361 presoners. La saturació era indescriptible i el col·lapse del centre també. Els interns havien de dormir per les escales, gairebé un damunt de l’altre. La higiene era molt deficient i la roba no es rentava. Si no era per l’ajut dels familiars, el pres es podia estar anys amb la mateixa roba sense rentar. L’escassa ventilació, l’amuntegament dels reclusos i la falta d’higiene provocaren l’aparició de la sarna, els polls i les xinxes, amb la consegüent propagació de malalties infeccioses. L’alimentació, era del tot insuficient: dues menjades al dia a base de cigrons. Aquestes condicions de vida infrahumana en les quals malvivien els reclusos serà la causa de la defunció de més de 70 interns. (Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona. La Presó de Pilats)[Pujar ↑]
El 1399 l'edifici va convertir-se en presó, paper que tornaria a desenvolupar segles més tard. Les reformes d'aquesta època de l'edifici es fan evidents en la façana medieval, les diverses finestres coronelles, en alguns murs emmerletats de l'interior i, a la sala gòtica del pis superior amb arcs diafragmàtics que subjecten una coberta plana.El castell va deixar de ser residència reial al segle XV.
Al 1413 es va convertir en l'oficina del procurador reial i, va anar adquirint funcions clarament militars, com a dipòsit de material bèl·lic. Anys més tard, a la torre s'hi va aquarterar un regiment d'espingarders francesos fins al 1462.
Al segle XVII, l'edifici es va denominar Quarter del rei, i al segle XVIII, la de Quarter de Pilats.Durant la Guerra del Francès, la ciutat va ser ocupada per tropes napoleòniques que van destruir l'edifici parcialment durant la seva fugida l'any 1813. Des de mitjans del segle XIX es va utilitzar com a Presó provincial, funció que va mantenir fins el 1953.A partir d'aquest moment va començar un procés d'adequació museogràfica, convertint-se, l'any 1971, en un annex al Museu Arqueològic. A partir del 1986 la torre va passar a dependre del Museu d'Història de Tarragona.
Presó de Pilats
La Torre del Pretori, formava part del Fòrum provincial romà construït el segle I d. C. durant l’època de l’emperador Vespasià. Més enllà de l’època romana i visigòtica, amb el nom de Castell del Rei, fou utilitzat com a centre de reclusió a mitjan del segle XVII i posteriorment, des de mitjan del segle XIX, esdevindrà la presó provincial de Tarragona.
Les cel·les de la presó de Pilats tenien capacitat per a acollir una població reclusa d’entre 70 i 100 interns. L’any 1926, l’Estat declara el pretori d’August o castell de Pilats com a monument nacional i el posa sota la seva inspecció i vigilància. Tanmateix, la seva funció de presó provincial es mantindrà fins a l’any 1953.
El dia 15 de gener de 1939, l’entrada de les tropes franquistes a Tarragona marcarà l’acabament de la guerra i l’inici d’una nova onada repressiva, ferotge i sistemàtica. Des de 1939 fins a 1945, més de 650 condemnats a pena de mort sortiran de la presó de Pilats per a ser afusellats en el turó de l’Oliva.
Durant l’any 1939, a la presó s’hi arribaran a encabir 1.361 presoners. La saturació era indescriptible i el col·lapse del centre també. Els interns havien de dormir per les escales, gairebé un damunt de l’altre. La higiene era molt deficient i la roba no es rentava. Si no era per l’ajut dels familiars, el pres es podia estar anys amb la mateixa roba sense rentar. L’escassa ventilació, l’amuntegament dels reclusos i la falta d’higiene provocaren l’aparició de la sarna, els polls i les xinxes, amb la consegüent propagació de malalties infeccioses. L’alimentació, era del tot insuficient: dues menjades al dia a base de cigrons. Aquestes condicions de vida infrahumana en les quals malvivien els reclusos serà la causa de la defunció de més de 70 interns. (Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona. La Presó de Pilats)[Pujar ↑]
Els vídeos
Tarraco viva 2007: torre del pretorio
Autor: SergiFranqueza
Duració: 10:01
Tarraco
Autor: artehistoriacom
Duració: 01:37
Àudios
Descàrregues
Cercar
Resum
Característiques: La Torre del Pretori, formava part del Fòrum provincial romà construït el segle I d. C. durant l’època de l’emperador Vespasià.
Època: El monument data del segle I d.C. ·l 1129, la torre es va adequar com a residència d'un dels senyors de la ciutat:
Usos: Més enllà de l’època romana i visigòtica, amb el nom de Castell del Rei, fou utilitzat com a centre de reclusió a mitjan del segle XVII i posteriorment, des de mitjan del segle XIX, esdevindrà la presó provincial de Tarragona. La funció de presó provincial es va mantenir fins l'any 1953.
Fets rellevants: Des de 1939 fins a 1945, més de 650 condemnats a pena de mort sortiran de la presó de Pilats per a ser afusellats en el turó de l’Oliva, víctimes de la repressió franquista, ferotge i sistemàtica.
Època: El monument data del segle I d.C. ·l 1129, la torre es va adequar com a residència d'un dels senyors de la ciutat:
Usos: Més enllà de l’època romana i visigòtica, amb el nom de Castell del Rei, fou utilitzat com a centre de reclusió a mitjan del segle XVII i posteriorment, des de mitjan del segle XIX, esdevindrà la presó provincial de Tarragona. La funció de presó provincial es va mantenir fins l'any 1953.
Fets rellevants: Des de 1939 fins a 1945, més de 650 condemnats a pena de mort sortiran de la presó de Pilats per a ser afusellats en el turó de l’Oliva, víctimes de la repressió franquista, ferotge i sistemàtica.
T'agrada?
Fes-ho córrer!
Altres fotos
