Rambla Nova

tarragona equipament

Presenta un ampli passeig central amb arbres i calçades laterals per als automòbils. Va de la plaça de la Imperial Tàrraco (a l'oest) al Balcó del Mediterrani (a l'est), un mirador sobre el mar on els tarragonins van "a tocar ferro". Rebé el nom per analogia amb la Rambla de Barcelona, ja que no és cap antiga riera: el punt més proper al mar, el balcó del Mediterrani, és el més alt del passeig (42 m sobre el nivell del mar), mentre que la plaça de la Imperial Tàrraco està a 24 m sobre el nivell del mar.

La Rambla Nova es començà a construir el 18 d'agost de 1854. Al principi es coneixia com l'"Esplanada", però més tard rebé el nom de Rambla de Sant Joan en record de l'antic tram de muralla que hi transcorria. L'enderroc de les antigues muralles i la construcció d'aquest eix van significar l'expansió futura de la ciutat entorn d'aquest carrer. L'any 1899, any de la mort d'Emilio Castelar, es va posar el nom de Rambla de Castelar al tram entre el carrer de Sant Agustí i el Balcó. Més tard s'anomenà Rambla Nova, i el 1931, amb l'adveniment de la Segona República, rebé el nom de Rambla 14 d'abril. Després de la Guerra Civil s'anomenà Rambla del Generalísimo Franco. El tram entre la plaça de la Imperial Tàrraco i la font del Centenari va rebre el nom d'Avenida Conde de Vallellano, en honor a un ministre d'Obres Públiques de Franco. Finalment, a la dècada dels 70 es va recuperar el nom actual de Rambla Nova per a tot el passeig des de la plaça de la Imperial Tàrraco fins al Balcó.

Casa Salas, modernista (1907).
Casa de la Punxa o Casa Escorsa, neoclassicista.
Col·legi de les Teresines, noucentista català (1922).
L'edifici de l'Enher, eclèctic neoclàssic (1927).
Banc d'Espanya, eclèctic (1928)
Edifici de la Caixa, post-racionalista (1951-1953).
Edifici del Banc Atlàntic, el més alt de Tarragona.

El monument a Roger de Llúria, al costat del Balcó del Mediterrani. La Diputació de Tarragona va adquirir l'estàtua, obra de Feliu Ferrer i Galzeran, el 9 d'abril de 1886. El pedestal el va dissenyar l'arquitecte Ramon Salas i Ricomà. El dia de Santa Tecla de 1889 es va inaugurar oficialment el monument, amb la polèmica sobre si l'almirall havia de mirar al mar (i donar, per tant, l'esquena a la ciutat) o bé s'havia de col·locar encarat cap a la Rambla. Finalment es va optar per aquesta darrera opció.
   
El monument a la sardana (1973), una escultura de marbre de Josep Maria Brull, que recorda que en aquell any Tarragona fou Ciutat Pubilla de la Sardana.
L'avi Virgili (1995), una escultura de bronze de l'artista montblanquí Josep Agustí que representa l'impressor tarragoni Josep-Pau Virgili i Sanromà (1895-1993), assegut en un dels bancs del passeig.
El monument als herois de 1811, obra de l'escultor Julio Antonio, i coneguda popularment com "els despullats". Aquest monument fou encarregat per commemorar el primer centenari del setge i saqueig de la ciutat per les tropes de Napoleó durant la Guerra del Francès. Representa la matrona Tàrraco agafant amb els seus braços els herois de guerra. El fet que les escultures representessin persones nues va causar molta polèmica entre la societat de l'època, i l'escultura es va desar en un magatzem municipal durant molts anys. L'any 1931 es va instal·lar definitivament al seu emplaçament actual.
 La font del Centenari, instal·lada per commemorar el centenari de la Rambla Nova. Obra de Josep Viladomat, representa els quatre punts cardinals i es va inaugurar el 15 d'agost de 1954 allí on llavors acabava la Rambla.
 El monument als castellers (1999), de Francesc Anglès, representa un 4 de 8 format per 250 figures.
 L'estàtua a Lluís Companys (2005), una obra de bronze de Bruno Gallart, representa el qui fou president de la Generalitat, afusellat el 1940.
 La Torre dels Vents (2006), dissenyada per Antoni Mas Castelltort, a la plaça de les Corts Catalanes.[Pujar ↑]