Tags relacionats...

Història

font: Oasi Comunicació

publicat: 02-03-2011

L'ermita de Paret Delgada de la Selva del Camp: incendi de l'any 1765

Publicat: 11-06-2014 Imatge notícia Des de la fundació del Santuari, a finals del segle XII, fins a les primeries del segle XVI, els selvatans veneraren la Mare de Déu de les Neus. Tanmateix, de les darreries del segle XVI fins als nostres dies, s’hi venera la imatge de la Verge de la Pietat, actual patrona de l’ermita.

En el transcurs del temps, però, d’imatges de la Pietat, a Paret Delgada, se n’han succeït tres.


[...]

Correspondència entre Josep M. Poblet i Guarro i Anton Andreu Abelló (1967)

Publicat: 22-05-2014 Imatge notícia "Els epistolaris són una bona eina de coneixement biogràfic, esdeveniments i mentalitat d’una època, atenent la gran quantitat de personatges il·lustres que té Montblanc la publicació de cartes és molt útil i aporta moltes notícies, en aquesta ocasió presentem quatre missives de l’any 1967 entre dos montblanquins: l’escriptor i polític Josep M. Poblet (1897-1980) i el també polític Anton Andreu Abelló (1905-1982)."

[...]

La família Piles a la Selva del Camp: 300 anys d'història

Publicat: 22-05-2014 Imatge notícia "El cognom Piles fou present a la vila de la Selva del segle XVII (1630-1640) fins al XX (1934), Jaume Piles era un fuster i torner que visqué a l’Espluga Calba amb la seva muller Àngela a inicis del segle XVII." [...]

El testament de l'apotecari F. Pallarès i la seva sepultura al convent de St. Francesc de...

Publicat: 22-05-2014 Imatge notícia El testament de l'apotecari Francesc Pallarès i la seva sepultura al convent de Sant Francesc de Montblanc (1649)

"El fons de la parròquia de Santa Maria de Montblanc conserva un extensa col·lecció de testaments i codicils compresos entre els segles XVI i XIX.  Fa unes dècades sota  la direcció de Francesc Bonastre, s’inicià la catalogació dels mateixos mitjançant una fitxa mecanografiada en cartolina, però no ha estat fins fa pocs mesos que hem aconseguit fer-ne un inventari complet, arribant a ordenar i descriure, més de nou-cents documents. També hem creat una base de dades i un índex informatitzat que permet consultar-lo còmodament per a recerques històriques i genealògiques. L’estat de conservació dels documents, és en general bo. Una petita part presenta marques del fabricant, també alguns són incomplets o deteriorats pels rosegadors o el foc. Com a curiositat comentar que una part dels testaments  restaven encara tancats i segellats, per la qual cosa ha estat necessària una manipulació delicada per a minimitzar danys en la seva obertura dificultada pels engomats que s’utilitzaven a l’època.

El testament que ens ocupa va ser redactat a Montblanc el 13 d’octubre de 1649, presenta l’estructura formal d’aquesta tipologia documental, amb l’elecció d’uns marmessors que garantien el compliment de les darreres voluntats del testador i una relació de deixes testamentàries. L’apotecari montblanquí Francesc Pallarès demana sepultura al convent de Sant Francesc de Montblanc, en el vas funerari de la seva família i demana ser enterrat sota una llosa esculpida, al centre una mà sostenint tres espigues de blat  amb un escut en senyal d’armes, a més de posar-hi la data exacta de la seva defunció. Aquesta petició no era gaire habitual i per això la destaquem. Entre altres deixes trobem misses als altars de Sant Bru i Sant Crist del monestir d’Escaladei (El Priorat), també —sis dobbles que tinc ab un bolsonet i una tassa de plata i unes anelletes—. Fa hereu universal al seu fill Josep Pallarès i usufructuària a la seva esposa Teresa. El vicari Bernat Peiró de Montblanc, fa les funcions de notari i custòdia el testament fins el moment de la seva obertura, disset dies després."

[...]

L'actuació dels pintors Hortoneda de Montblanc a les Garrigues (segle XVII)

Publicat: 20-03-2014 Imatge notícia L'existència de la família Hortoneda de Montblanc és prou coneguda, a cavall dels segles XVI i XVII, com també ho és el seu ofici de pintors d'obra religiosa.

La Conca i les Garrigues durant la Guerra de Successió a través de l'Hospital de Reus 1705-1714

Publicat: 20-03-2014 Imatge notícia La Conca de Barberà i les Garrigues durant la Guerra de Successió a través de l'Hospital de pobres de Reus (1705-1714)

A l'època moderna l’assistència pública era un recurs de supervivència pels pobres, així ingressaven als hospitals tant per malaltia com simplement per aconseguir aliments o un llit per dormir, un cop empenyorats els béns, sols restava la mendicitat i l’estratègia dels desvalguts era la mobilitat geogràfica, durant les guerres molts abandonaven els pobles i vagaven pel territori.

[...]

Minyones i altres domèstics a Valls. Primera meitat del segle XIX

Publicat: 05-03-2014 Imatge notícia Estudi de les persones que treballaven en el servei  domèstic a Valls segons el padró municipal d’habitants de 1844, en especial les minyones i criats. La majoria eren  joves i solteres, procedents sobretot de l’Alt Camp i la  Conca de Barberà, a canvi del seu treball rebien habitació,  manutenció i un petit salari, per part de les famílies que  les contractaven, les quals formaven part de les classes  benestants locals (hisendats i professionals).

I de sobte, s'esvaí la son. Atemptat a Enpetrol el 12 de juny del 1987

Publicat: 10-02-2014 Imatge notícia I de sobte, s'esvaí la son endinsa el lector a la Tarragona del juny de 1987, posant-lo en la pell de les persones que van viure l'atemptat d'Enpetrol la mitjanit del 12.

Un treball que es centra en el context històric del moment i que, a partir d'un recull de premsa i d'un seguit d'entrevistes, relata els fets més trascendents d'aquella caòtica nit, combinats amb experiències personals però no menys importants.

En definitva, ajudarà a entendre una mica més la ciutat on vivim i el perquè de la seva estructura. El lector podrà reflexionar sobre la nostra societat actual i saber que, potser es van cometre errades, però que dels errors se n'ha d’aprendre.

Noves recerques sobre la construcció de l'antic orgue de la Selva

Publicat: 08-01-2014 Imatge notícia Ara fa 10 anys, amb motiu de la inauguració de l’actual orgue parroquial, vaig escriure un article  sobre el procés de la construcció de l’orgue antic de la parròquia; em basava en el rigorós i detallat estudi que en féu el Sr. Antoni Catà i també en les dades que aporta Mossèn Pié, extretes de les actes del Consell Municipal. La consulta, a l’arxiu municipal, del lligall de correspondència dels darrers anys del segle XVII m’ha proporcionat nova informació referent a la construcció d’aquest primer orgue.

[...]

Emigració de les Muntanyes de Prades i la Conca de Barberà a les viles d'Alcover i la Selva

Publicat: 03-12-2013 Imatge notícia Emigració de les Muntanyes de Prades i la Conca de Barberà a les viles d'Alcover i la Selva del Camp. Un estudi comparatiu a partir dels padrons del primer quart del s. XIX

Segons els censos aplegats per Josep Iglésies Fort, l’any 1845 els tretze nuclis de les Muntanyes de Prades aplegaven a 3.797 habitants, en relació al cens de Floridablanca de 1787, que en comptava 4.613, el conjunt pradenc havia perdut un 17,7% del seu contingent demogràfic. Els quatre municipis més poblats el 1845, eren Prades (819 hab.), la Riba (706 hab.), l’Albiol (386 hab.) i Mont-ral  amb Farena (287 hab.). La localitat que més creix entre 1787 i 1845 és la Riba, l’única especialitzada en una economia manufacturera (elaboració de paper) en un entorn agrari, tot aprofitant el curs del riu Brugent. Un cens posterior de 1857, atorga a l’altiplà un total de 7.713 persones, xifra màxima de la seva història, a partir d’aquí, la davallada serà continua i imparable1, aquesta elevada diferència entre 1845 i 1857 també es podria explicar per una ocultació del primer recompte. Els intercanvis humans entre les Muntanyes de Prades a favor del Camp de Tarragona, haurien començat anys abans. Per a constatar el volum d'èxode ens hem centrat en dues viles, Alcover i la Selva del Camp, al peu del massís i llocs de mercat per la compra-venda de mercaderies, a més de petits centres de serveis. La nostra font d’informació ha estat els padrons d’habitants, per Alcover el de l’any 1830, amb rectificacions de 1832, i per la Selva, el de 1841, el més proper cronològicament conservat; també aportem dades de Valls de 1844. Com a complement, hem afegit el resultat del buidatge de l’emigració de la Conca de Barberà, tractem  doncs, de migracions interiors de curta distància, una mobilitat rural. D’igual forma que en treballs anteriors, detallem en els apèndixs, els noms i cognoms, per si altres investigadors els volen aprofitar per a realitzar estudis amb diferents enfocaments, siguin antropològics, geogràfics, econòmics o simplement genealògics, per la qual cosa caldria utilitzar fonts documentals complementàries, com són els llibres sacramentals, cadastres i recanes, manuals notarials, etc.

Aquests emigrants podrien esdevenir uns elements de suport i ajuda per altres generacions posteriors de convilatans, que també abandonarien la muntanya a la recerca de treball i millors condicions de vida, aquest moviment dels primer terç del segle XIX l’hem d’entendre com  a precedent del de la segona meitat de la mateixa centúria, i següents.
[...]