Castell de Querol
El poble de Querol està dominat per les ruïnes del castell (documentat des del segle X), que encara imposen i donen una característica silueta a la població, l'any 1985 va ésser declarat Bé d'Interès Nacional. Encara que es desconeix la data de construcció se sap que a través d'una carta del rei Lotari es fa referència a l'any 988. També se sap que ho va ocupar Ansulf de Gurb a mitjan segle X.
[ llegir ↓ ]
En l'any 996 Sendred, fill de Ansulf, ho venien juntament amb els de Pinyana i Montagut a Hug de Cervelló, amb el qual dóna inici a la saga dels Cervelló, senyors de Querol. En 1194 Ramón Alemany rep del seu pare Gueray Alemany IV el castell per via testamentaria. Formà part de la baronia de la Llacuna i a l'any 1271 pertanyia al senyor de Montagut.
L'any 1400 tant la població com el castell va sofrir saqueig i incendi. Aquesta saga manté el castell fins a 1528 que passa als Barberá i en 1597 als Saiol, fins a finals del segle XIX. Situat en el centre de la població en un petit turó conserva importants ruïnes doncs en 1835 va ser volat per un grup de liberals que lluitaven contra els defensors carlistes. L'any 1985 va ser declarat Bé d'Interès Nacional. A la part alta de la població i prop de la carretera.
Els murs del recinte jussà encara mantenen prou alçada com per interpretar la seva planta, que té forma poligonal. La porta d'accés es troba en el sector més meridional, formada per un arc de mig punt adovellat. Del recinte sobirà es conserven dues grans torres. La torre més occidental té planta quadrada. Té tres pisos, arribant als 10 metres d'alçada, amb obertures en tots els murs. Està coronada amb merlets.
Torre quadrada L'altra torre va perdre la façana nord. La seva planta és rectangular i encara es pot veure un fragment de la volta apuntada amb que es cobria el darrer pis. Com l'altra torre, també està coronada amb merlets.[Pujar ↑]
L'any 1400 tant la població com el castell va sofrir saqueig i incendi. Aquesta saga manté el castell fins a 1528 que passa als Barberá i en 1597 als Saiol, fins a finals del segle XIX. Situat en el centre de la població en un petit turó conserva importants ruïnes doncs en 1835 va ser volat per un grup de liberals que lluitaven contra els defensors carlistes. L'any 1985 va ser declarat Bé d'Interès Nacional. A la part alta de la població i prop de la carretera.
Els murs del recinte jussà encara mantenen prou alçada com per interpretar la seva planta, que té forma poligonal. La porta d'accés es troba en el sector més meridional, formada per un arc de mig punt adovellat. Del recinte sobirà es conserven dues grans torres. La torre més occidental té planta quadrada. Té tres pisos, arribant als 10 metres d'alçada, amb obertures en tots els murs. Està coronada amb merlets.
Torre quadrada L'altra torre va perdre la façana nord. La seva planta és rectangular i encara es pot veure un fragment de la volta apuntada amb que es cobria el darrer pis. Com l'altra torre, també està coronada amb merlets.[Pujar ↑]
Cercar
Resum
Característiques: En queden restes que permeten saber que el recinte tenia planta poligonal i porta d'accés al sector més meridional, formada per un arc de mig punt adovellat. Se'n conserven dues torres.
Època: El castell està documentat des del segle X.
Usos: Residència nobiliaria i fortalesa.
Fets rellevants: Declarat Bé d'Interès Nacional l'any 1985
Època: El castell està documentat des del segle X.
Usos: Residència nobiliaria i fortalesa.
Fets rellevants: Declarat Bé d'Interès Nacional l'any 1985
T'agrada?
Fes-ho córrer!
Altres fotos
