Querol
El poble de Querol es troba aturonat a 565 m. d'altitud, dominant la vora esquerra del Gaià, al sector occidental del terme, presidit per les ruïnes del castell de Querol, imposants encara i que donen una característica silueta a la població, malgrat ésser cobertes en una bona part de vegetació. La caseria s'enfila als vessants del turó i a la part alta s'aixeca l'església parroquial de Santa Maria, petit edifici construït en èpoques diverses, d'una nau, volta seguida d'arc apuntat i campanar quadrat amb finestres de punt rodó, acabat en una coberta piramidal.
[ llegir ↓ ]
Comprèn, a més del poble de Querol, cap del municipi, el poble d'Esblada, els despoblats de Bonany i Montagut, l'antiga quadra i església de Valldossera, el veïnat d'Albereda, els antics castells de Saburella i Pinyana. Limita amb els municipis de Pont d'Armentera (W) i Aiguamúrcia (S), dins la comarca de l'Alt Camp, Pontons (E) i Santa Maria de Miralles (NE) dins Anoia, Santa Perpètua de Gaià (N), dins la Conca de Barberà. El poble de Querol es comunica amb la pròpia comarca per una carretera local que ve des del Pont d'Armentera i que continua fins Esblada, al nord, on es bifurca en una que porta a Santa Perpètua i a la Conca i un altra que va vers Santa Maria de Miralles i Igualada.
Esblada
El poble d'Esblada, situat a l'extrem N. del terme, a la capçalera del torrent d'Esblada, que aflueix al Gaià per l'esquerra, és avui un petit agrupament de cases (20 hab. el 1970) presidit per l'església de Sant Jaume d'Esblada, petit edifici d'origen romànic (volta de canó a la façana de migdia) d'una nau i absis sobrealçat amb petit campanar de planta quadrada (posterior), adossat a la façana de migdia i porta adovellada. Depèn de l'església de Querol i el poble seguí així mateix els avatars senyorials de Querol. A mitjan del segle XIX tenia 9 cases i produïa blat, sègol i ordi. A l'extrem del nord-est de la seva demarcació, al Clot de la Vall, hi ha Cal Valldecerves, amb la petita església de Sant Jaume de Valldecerves, romànica (l'absis conserva arcuacions llombardes) d'una nau i porta rectangular a la façana de migdia. Prop seu hi ha el mas de les Esplugues amb una capella moderna dedicada a sant Joan Baptista. Al nord-est, a la dreta de la carretera que va vers Igualada, hi ha la gran masia de la Rovira Seca.
Montagut
A l'extrem meridional del terme s'aixeca, amb una característica silueta cònica, la muntanya de Montagut (962 m), on hi hagué, (no se'n sap l'emplaçament exacte perquè no hi ha restes) l'antic castell de Montagut, esmentat a la fi dels segle X. Als vessants del nord de la muntanya hi ha, en estat ruïnós: l'antiga església de Sant Jaume de Montagut, interessant edifici amb absis poligonal de volta de creueria, portal de tres arcs de mig punt en degradació i volta de murs, que centrava el terme, de població esparsa. El castell era dels Cervelló i el 1340 Pere el Cerimoniós vengué a Ramon Alemany de Cervelló el mer imperi i altres drets reials per 15.000 sous. Montagur tenia 3 focs el 1365, 29 de laics, 2 de capellans i 1 de militar el 1553, 151 i un terme de dues hores de tomb el 1708 i 493 el 1842, abans d'integrar-se a Querol.
El 1365 la senyoria de Montagut s'havia separat dels Cervelló de Querol i cap el 1516 el castell és baronia de Montagut foren comprats als Cervelló per Joan d'Armengol, baró de Rocafort de Queralt. El 1734, després d'un plet, l'abat de Santes Creus renuncià la jurisdicció criminal del lloc a favor del baró de Rocafort i de Montagut. A mitjan el segle XIX Montagut formava municipi amb Querol. El terme el componien sis cases esparses. Produïa blat, vi i llegums i tenia un molí fariner.
Valldossera
A l'extrem sud-oriental del terme s'alça l'església de la Mare de Déu de Valldossera, petit edifici bastit probablement al segle XVIII, de portal adovellat i campanar d'espadanya, on es venera una marededéu trobada, que centra un agrupament de masies tradicionalment dependents de Montagut; l'ermita, que depenia de Montagut, fou elevada a parròquia el 1869. Valldossera és esmentat ja el 992. El 999 Sendred i la seva muller Metressinda hi vene una torre amb les seves cases a Hug de Cervelló, que el 1000 compraria a altres membres de la família de Sendred els seus drets damunt el terme. El 1902 Berenguer Ramon II donà la torre i església de Santa Maria de Valldossera a Bertran Odó, donació ratificada el 1100 per Berenguer Ramon III. El 1168 Bernat de Riu de Foix confirmà a Santes Creus les vendes que anteriorment li havia fet a Valldossera. El 1184 Guerau de Cervelló cedí a Santes Creus la dominicatura damunt diverses terres de Valldossera, mentre que el 1246 els templers adquirien el castell a Gueraula i els seus fills Guillem i Huguet de Cervelló. Al segle XIV l'abat de Santes Creus hi exercia el mer imperi i en percebia els delmes i les primícies; el 1475 adquirí a Guerau Alemany de Cervelló els drets que encara hi tenia i el 1597 Climent
Bonany
Al sud de Valldossera, hi ha l'antiga caseria de Bonany, que depenia de la parròquia de Valldossera i tenia 15 hab. el 1960. Es conserven les ruïnes del castell de Bonany, i prop seu hi ha la masia fortificada del Garrofet, esmentada des del segle XV.
Pinyana
Al sud de Querol, al sector proper al Gaià, a la dreta de la carretera que ve des del Pont d'Armentera, hi ha les restes del castell de Pinyana, del qual resten murs, una torre circular conservada en part a les ruïnes de la capella romànica de Santa Maria de Pinyana, de planta rectangular, volta de canó amb un ample arc de mig punt. El castell surt esmentat per primera vegada el 986; al seu entorn no existí mai cap caseria i les reste són avui designades popularment el Castellot.
El 1023 figura entre els béns empenyorats per Ermessenda de Carcassona a favor del seu fill Ramon Berenguer I i el 1062 era ja infeudat a Guerau Alemany de Cervelló, que retia homenatge al comte de Barcelona per la possessions del castell. El 1269 el frare de Santes Creus, Hug de Cervelló en comprà tots els drets i possessions i les cedí l'usdefruit del castell a Santes Creus i l'in féu donació el 1284 en el seu estament. Una sentència arbitral de 1286 n'establí els límits. Pere III prometé a Santes Creus de no alinear les jurisdiccions reials del terme. El 1480 els Alemany, que encara en percebien els delmes, els cediren al monestir. Pinyana era del Pont d'Armentera el 1565.
Vallespinosa
A la dreta del Gaià, a 675 m. damunt el torrent de Vallespinosa i sota el puig de les Agulles, s'alcen les restes—dues torres rodones i part del cercle de muralles—de l'antic castell] de Saburella, esmentat per primera vegada el 1229 al testament de Ramon Alemany, de qui passà als Cervelló, senyors de Querol. El monestir de Santes Creus tingué també interessos al castell. Tenia una capella dedicada a Sant Miquel.[Pujar ↑]
Esblada
El poble d'Esblada, situat a l'extrem N. del terme, a la capçalera del torrent d'Esblada, que aflueix al Gaià per l'esquerra, és avui un petit agrupament de cases (20 hab. el 1970) presidit per l'església de Sant Jaume d'Esblada, petit edifici d'origen romànic (volta de canó a la façana de migdia) d'una nau i absis sobrealçat amb petit campanar de planta quadrada (posterior), adossat a la façana de migdia i porta adovellada. Depèn de l'església de Querol i el poble seguí així mateix els avatars senyorials de Querol. A mitjan del segle XIX tenia 9 cases i produïa blat, sègol i ordi. A l'extrem del nord-est de la seva demarcació, al Clot de la Vall, hi ha Cal Valldecerves, amb la petita església de Sant Jaume de Valldecerves, romànica (l'absis conserva arcuacions llombardes) d'una nau i porta rectangular a la façana de migdia. Prop seu hi ha el mas de les Esplugues amb una capella moderna dedicada a sant Joan Baptista. Al nord-est, a la dreta de la carretera que va vers Igualada, hi ha la gran masia de la Rovira Seca.
Montagut
A l'extrem meridional del terme s'aixeca, amb una característica silueta cònica, la muntanya de Montagut (962 m), on hi hagué, (no se'n sap l'emplaçament exacte perquè no hi ha restes) l'antic castell de Montagut, esmentat a la fi dels segle X. Als vessants del nord de la muntanya hi ha, en estat ruïnós: l'antiga església de Sant Jaume de Montagut, interessant edifici amb absis poligonal de volta de creueria, portal de tres arcs de mig punt en degradació i volta de murs, que centrava el terme, de població esparsa. El castell era dels Cervelló i el 1340 Pere el Cerimoniós vengué a Ramon Alemany de Cervelló el mer imperi i altres drets reials per 15.000 sous. Montagur tenia 3 focs el 1365, 29 de laics, 2 de capellans i 1 de militar el 1553, 151 i un terme de dues hores de tomb el 1708 i 493 el 1842, abans d'integrar-se a Querol.
El 1365 la senyoria de Montagut s'havia separat dels Cervelló de Querol i cap el 1516 el castell és baronia de Montagut foren comprats als Cervelló per Joan d'Armengol, baró de Rocafort de Queralt. El 1734, després d'un plet, l'abat de Santes Creus renuncià la jurisdicció criminal del lloc a favor del baró de Rocafort i de Montagut. A mitjan el segle XIX Montagut formava municipi amb Querol. El terme el componien sis cases esparses. Produïa blat, vi i llegums i tenia un molí fariner.
Valldossera
A l'extrem sud-oriental del terme s'alça l'església de la Mare de Déu de Valldossera, petit edifici bastit probablement al segle XVIII, de portal adovellat i campanar d'espadanya, on es venera una marededéu trobada, que centra un agrupament de masies tradicionalment dependents de Montagut; l'ermita, que depenia de Montagut, fou elevada a parròquia el 1869. Valldossera és esmentat ja el 992. El 999 Sendred i la seva muller Metressinda hi vene una torre amb les seves cases a Hug de Cervelló, que el 1000 compraria a altres membres de la família de Sendred els seus drets damunt el terme. El 1902 Berenguer Ramon II donà la torre i església de Santa Maria de Valldossera a Bertran Odó, donació ratificada el 1100 per Berenguer Ramon III. El 1168 Bernat de Riu de Foix confirmà a Santes Creus les vendes que anteriorment li havia fet a Valldossera. El 1184 Guerau de Cervelló cedí a Santes Creus la dominicatura damunt diverses terres de Valldossera, mentre que el 1246 els templers adquirien el castell a Gueraula i els seus fills Guillem i Huguet de Cervelló. Al segle XIV l'abat de Santes Creus hi exercia el mer imperi i en percebia els delmes i les primícies; el 1475 adquirí a Guerau Alemany de Cervelló els drets que encara hi tenia i el 1597 Climent
Bonany
Al sud de Valldossera, hi ha l'antiga caseria de Bonany, que depenia de la parròquia de Valldossera i tenia 15 hab. el 1960. Es conserven les ruïnes del castell de Bonany, i prop seu hi ha la masia fortificada del Garrofet, esmentada des del segle XV.
Pinyana
Al sud de Querol, al sector proper al Gaià, a la dreta de la carretera que ve des del Pont d'Armentera, hi ha les restes del castell de Pinyana, del qual resten murs, una torre circular conservada en part a les ruïnes de la capella romànica de Santa Maria de Pinyana, de planta rectangular, volta de canó amb un ample arc de mig punt. El castell surt esmentat per primera vegada el 986; al seu entorn no existí mai cap caseria i les reste són avui designades popularment el Castellot.
El 1023 figura entre els béns empenyorats per Ermessenda de Carcassona a favor del seu fill Ramon Berenguer I i el 1062 era ja infeudat a Guerau Alemany de Cervelló, que retia homenatge al comte de Barcelona per la possessions del castell. El 1269 el frare de Santes Creus, Hug de Cervelló en comprà tots els drets i possessions i les cedí l'usdefruit del castell a Santes Creus i l'in féu donació el 1284 en el seu estament. Una sentència arbitral de 1286 n'establí els límits. Pere III prometé a Santes Creus de no alinear les jurisdiccions reials del terme. El 1480 els Alemany, que encara en percebien els delmes, els cediren al monestir. Pinyana era del Pont d'Armentera el 1565.
Vallespinosa
A la dreta del Gaià, a 675 m. damunt el torrent de Vallespinosa i sota el puig de les Agulles, s'alcen les restes—dues torres rodones i part del cercle de muralles—de l'antic castell] de Saburella, esmentat per primera vegada el 1229 al testament de Ramon Alemany, de qui passà als Cervelló, senyors de Querol. El monestir de Santes Creus tingué també interessos al castell. Tenia una capella dedicada a Sant Miquel.[Pujar ↑]
