Les Muntanyes de Prades i el Bosc de Poblet

Autor/s: Grau i Pujol, Josep M.T. Puig Tàrrech, Roser

Data de publicació: 05-12-2011
Classificació: Ciències socials

Descripció: "En la convocatòria de les Primeres Jornades sobre el Bosc de Poblet, se’ns encarregà la preparació de la ponència del medi social; l’acceptàrem gustosament, agraïts per la confiança i amistat, però amb el respecte que es mereix la responsabilitat de tractar les relacions que al llarg de la història han tingut els homes amb la naturalesa que els envolta, amb les limitacions i condicionaments que aquesta imposa, i amb el fet que els seus habitants hagin intentat adaptar-se i aprofitar al màxim els seus recursos. Des d’un bon començament el nostre objectiu fou abordar el conjunt, les Muntanyes de Prades, ja que la part del bosc pobletà la tractàrem en profunditat l’any 1990 en el llibre: L’aprofitament del bosc a l’època moderna (La Conca de Barberà, s. XVIII). Aquesta orientació ens dugué a la recerca de tota mena de documentació en multiplicitat d’arxius, dels responsables dels quals rebérem una atenció excel·lent. No ha estat la nostra intenció tancar temes, sinó obrir-los, oferir-los en safata per animar altres persones a continuar investigant i posar al descobert aspectes que encara no s’han aprofundit. És per això que el primer capítol el dediquem als arxius, a les fonts primàries, però no a les que hem utilitzat, sinó les que encara resten per explorar. No oblidem que des de fa anys n’hi ha molts que ens han precedit, i han esmerçat hores de treball i dedicació en l’aprofundiment de la trajectòria dels pobles d’un massís que, tot i l’abandonament i la minva demogràfica, es resisteixen a desaparèixer. L’adaptació als temps actuals; la creixent sensibilització de la societat i les administracions vers la preservació d’unes formes de vida, d’un medi natural; les xarxes de comunicacions, que avui, sovint, permeten compaginar el treball a la plana camptarragonina o conquenca i la residència muntanyenca; les noves apostes econòmiques pel turisme de natura, d’esports i de cultura i l’augment de serveis i segones residències, obren la possibilitat de poder viure en aquests pobles habitualment.

El passat ha deixat restes en el paisatge, els marges als boscos assenyalen que en un temps pretèrit aquelles terres es desbrossaren, es conrearen i, posteriorment, es deixaren ermes; unes parets d’un corral enrunat ens indiquen que la ramaderia hi era present, un molí abandonat al costat d’un riu ens ensenya que abans de la invenció de l’electricitat o les màquines de vapor els enginys mecànics funcionaven, bé per la força de l’aigua (molins de farina o de paper) o dels animals (molins d’oli) o dels homes (telers); les dificultats de l’orografia ens adverteixen que sovint l’única forma de transport terrestre era la tracció animal, a bast de mules o matxos.

No hem volgut repetir dades ja conegudes, i a disposició de tothom en lletra impresa, sinó que hem intentat cercar noves estadístiques demogràfiques, agrícoles, pecuàries, forestals, mineres o industrials, que puguin, a la vegada, servir com a base per a establir equiparacions en el temps amb altres indrets de Catalunya. Tampoc no ha estat la nostra idea catalogar tota la bibliografia publicada sobre les Muntanyes de Prades fins al present, tasca que s’haurà d’emprendre un dia o altre, sinó sols la relacionada amb les matèries tractades, això sí, generosament.

L’apèndix també hauria pogut ser més extens, però aquí sí que els criteris d’edició ens limitaven l’espai disponible."

El present article està inclòs en les Actes de les Primeres Jornades sobre el Bosc de Poblet. L'Espluga de Francolí: Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet, 2004. ps. 195-279.

Cercar

Obres Autors

 

Fes-ho córrer!

Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter Comparteix a Myspace Comparteix per correu electrònic