Savinosa, ja et conec!

Autor/s: Bayerri Ortega, David

Data de publicació: 30-01-2012
Classificació: Obres generals

Descripció: Aquesta publicació correspon al Treball de recerca de Batxillerat presentat per David Bayerri Ortega en els seus estudis a l'INS Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, el curs 2010-2011. El treball fou guardonat amb un Premi Consell Social URV 2011 a treballs de recerca de batxillerat i treballs de síntesi de cicles formatius de grau superior. L'obra també fou distingida amb una Menció d'honor en el XVII Premio San Viator de Investigación en Ciencias y Humanidades organitzat pel col·legi San Viator de Madrid.

Entre les platges tarragonines de l’Arrabassada i la Savinosa trobem l’antic i ja abandonat preventori de la Savinosa que  fins l’any 1971 va ser el preventori de tuberculosi més important d’Europa.

D’aquest edifici no hi ha més informació que un petit llibre del qual nomes se’n parla en un parell o tres de pàgines. En trobar-me amb aquesta dificultat per fer el treball vaig decidir buscar la informació en la gent que va viure al preventori. A causa d’aquest fet, ja sigui gràcies a l’atzar, al canal de ràdio “RAC1” i al seu programa “tot és possible”, al “Diari de Tarragona” i a un mitjà de comunicació tan comú com és Internet vaig aconseguir trobar testimonis del preventori però només de la segona part, és a dir, des del 1939 cap endavant. De la resta d’etapes del preventori,  no n’he pogut trobar testimonis a causa de l’antiguitat dels temps.

En el treball es poden distingir molt clarament tres grans blocs, el primer comprèn des de l’11 de febrer del 1911 amb al mort de Llucià Smith, el qual indirectament va ser l’impulsor d’un gran projecte com va ser la Savinosa, també comprèn tots els entrebancs que va tenir la construcció de l’edifici, com ara la dictadura de Primo de Rivera o els endarreriments en la construcció, fins l’any 1936 amb l’esclat de la Guerra civil. En aquest bloc s’explica qui va aportar el primer gra de sorra per a la construcció del preventori, els entrebancs que va haver-hi durant la construcció, la finalització i el primer tancament del preventori.

El segon compren des de l’any 1936 fins al 1939 amb la finalització de la Guerra civil espanyola. Durant aquest període es va produir un tancament del preventori com a tal, per poder passar a ser un hospital de sang del bàndol republicà.
El tercer i últim bloc comprèn des del 1939 fins al 1971 amb el tancament de les instal·lacions del preventori. En aquest bloc hi ha incloses les vivències dels testimonis que he trobat ( una professora, un noi que va estar-hi internat dues vegades, una monja que va treballar en el rebost, una persona que va veure el funcionament del preventori des de fora, una persona que va estar treballant a la cuina i a la bugaderia i una persona que va compartir moments de diversió a Tarragona ), l’estructura del preventori (que no era ni mes ni menys que la estructura d’un petit poble, amb el seu servei de correu propi, la seva direcció pròpia, la seva farmàcia i altres moltes instal·lacions), el seu  funcionament  i quines funcions va desenvolupar abans que les instal·lacions fossin tancades definitivament.

En aquest treball també es pot trobar la resposta a la pregunta: “Per què no s’utilitza per alguna cosa tot aquell terreny?“ entre altres moltes que es pregunten tots els tarragonins que coneixen aquest conjunt d’edificis tal i com el que va ser, no pas com un psiquiàtric o altres molts tipus d’edificacions que no corresponen en res amb els usos que va tindre a la realitat.

Cal destacar que tot el que s’explica en el treball no s’ha de prendre al peu de la lletra perquè en el cas de la gent que van estar-hi ingressada  tenien com a molt 16 anys i la gent que hi va estar treballant va passar fa força temps i pot provocar alguna distorsió de la realitat. En el tercer bloc es pot veure molt bé la controvèrsia de les imatges que es presenten en el treball. I sobretot una altra causa per la que no es pot prendre el treball al peu de la lletra quant a les vivències és perquè pel preventori hi van passar moltíssimes persones i jo només n’he pogut trobar set.

Aquest treball compleix una funció secundària, la qual té la intenció de fer canviar la imatge que es té i es tenia del preventori i de la gent que hi estava ingressada, sobretot en la imatge dels nois ingressats. Aquests nois no estaven malalts; la Savinosa era un preventori no un sanatori com molta gent creu, és a dir, que a la gent malalta se li negava l’ingrés als pavellons.

Cercar

Obres Autors

 

Fes-ho córrer!

Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter Comparteix a Myspace Comparteix per correu electrònic