Josep Pin i Soler


Josep Pin i Soler, escriptor, va conrear la novel·la, el teatre i també va fer traduccions. Pin i Soler va néixer  l'onze de maig de 1842 a Tarragona. De ben petit va quedar orfe de pare. Va iniciar els estudis de llatí a la Universitat, però els problemes econòmics de la família van obligar-lo a abanadonar els estudis per començar a treballar, primer com a fuster a València i, després, a Barcelona. Anys després va tornar a Tarragona on va estudiar Magisteri. va desenvolupar la seva carrera literària entre Tarragona, Barcelona i França. Va morir  el 31 de gener de 1927 a Barcelona.

[ llegir ↓ ]
Josep Pin i Soler
Als 23 anys va decidir anar a Madrid per estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat, però poc després d'iniciar la carrera es va veure implicat en els aldarulls de la "Nit de Sant Daniel", quan l'autoritat va reprimir de forma violenta un grup d'estudiants que protestaven per la deposició de diversos càrrecs universitaris liberals, contraris a Isabel II. Després d'aquests fets, el govern de Narváez va dur a terme una campanya de repressió, que va obligar Josep Pin i Soler a exiliar-se a França. Es va instal·lar a Marsella, on va ocupar fienes molt diverses fins arribar a ser el canceller del consolat espanyol. Com que no podia ascendir en la carrera consular sense canviar de residència, va deixar el càrrec i va iniciar estudis d'arquitectura, amb tant bon ofici que va obtenir el primer premi en un concurs arquitectònic convocat pel Cercle Artístic de Marsella.

A aquestes alçades dominava el francès a la perfecció, i va iniciar les primeres manifestacions literàries amb la publicació d'articles de crítica a la premsa francesa amb el pseudònim de "Le Vieux". Al mateix temps, escrivia, en català, relats breus de caire costumista que publicava al diari tarragoní La Prensa.

El retorn a Catalunya des de França i la producció narrativa
El 1875 Josep Pin i Soler va casar-se amb Alice de Latour, de nacionalitat belga, i això el va portar a passar temporades en aquest país. Van tenir quatre fills però només un en va sobreviure. El 1887, després de 22 anys a França, va tornar a Tarragona. Tot just acabat d'arribar, es va donar a conèixer a la opinió pública i entra a la vida cultural catalana gràcies a la publicació d'una novel·la que havia escrit disset anys abans: 'La família dels Garrigas (1887)' que va ser tot un esdeveniment en el món editorial català. Amb aquesta novel·la va iniciar el cicle narratiu realista, que va tenir continuïtat en 'Jaume' acabada el 1875 i publicada el 1888, i 'Níobe' (1889). Aquesta trilogia, dedicada a Tarragona, la seva ciutat, ofereix un retrat de la societat catalana vuitcentista en el moment de la crisi del model pairal català. 

Al 1899 es va instal·lar a Barcelona, on va treballar en un càrrec administratiu en les indústries Güell. A partir de 1890 va començar a escriure per al teatre amb obres com Sogra i Nora, que va ser  un gran èxit de públic i crítica,  La Viudeta, estrenada el 1891 i La sirena el 1892, entre d'altres El seu teatre representa la incorporació de la comèdia burgesa al teatre català, centrat fins aleshores pel sainet, el drama històric i el drama rural.

En aquest perióde també va conrear altres estils literaris i obra ben diversa com els manuals escolars Regles morals i de bona criança (1892) i Problemes d'escacs (1899). El 1903 va apareixer Vària, el primer volum d'un recull d'articles, narracions breus i opinions dels seus viatges pel Mediterrani, seguit per Vària II (1905) i Orient. Vària III (1906). El 1905 va  escriure la narració El miracle del Tallat, que va ser escenificada per Josep Carner i musicada per Enric Morera. El mateix any estrena, al Teatre Principal de Barcelona, l'obra Poruga, amb tant bona acollida que van decidir d'allargar el text i convertir-la en una comèdia en tres actes, estrenada el 1911 al mateix Teatre Principal, amb la popular Margarida Xirgu representant el paper principal.

El 1910 Josep Pin i Soler va impulsar i dirigir la col·lecció "Biblioteca d'Humanistes", que va publicar textos d'autors clàssics inèdits en català. Ell mateix va ser l'encarregat de traduir les següents obres: Elogi de la Follia (1910), Col·loquis familiars (1911) i Llibre de civilitat pueril (1912) d'Erasme de Rotterdam; Utopia (1912), de Thomas More, i els Diàlegs (1915) de Joan Lluís Vives. El 1920 tradueix Lo príncep, de Maquiavel, a partir de l'original en italià.

Obra teatral
L'any 1917 va estrenar la comèdia burgesa La baronessa o Nau sense timó. Després de la bona acollida de l'obra, va escriure quatre textos durant el 1918 que van tenir una acollida diversa: Alícia, o bé, Paràsits, editada el 1921 però que no va arribar a estrenar-se; L'enveja, que tampoc va arribar a estrenar-se i va quedar inèdita fins el 1985; Castellflorit, estrenada el 1918 al Teatre Romea, i editada el 1921; i Afinitats, que no va ser estrenada fins vuit anys després i que va restar inèdita fins el 2007. El 1921 escriu una última novel·la, Alícia, que va ser publicada el 1923. També va publicar, en castellà, el Libro de la Patria: Coloquios sobre cosas y tierras de España (1923), un manual escolar on exposa la seva ideologia conservadora i la seva visió d'Espanya.

Josep Pin i Soler va morir el 31 de gener de 1927 a Barcelona, a l'edat de 84 anys. El 1947, el seu fill Armand Pin de Latour va publicar Comentaris sobre llibres i autors, que contenia originals reflexions, descripcions i anècdotes que Josep Pin i Soler havia escrit sobre els autors de la seva biblioteca personal.

Intel·lectual independent, després de la seva mort va ser injustament oblidat fins que el 1992, en el 150è aniversari del seu naixement, s'organitza a Tarragona el "Simposi Pin i Soler", que va servir per a revisar la figura i l'obra de l'autor. El 2002, amb el finançament de l'Ajuntament de Tarragona, Arola Editors va iniciar la publicació de la seva obra més representativa, després de descartar la possibilitat de publicar l'obra completa, atès l'interès divers dels textos. La col·lecció es va completar el 2007, després de 12 volums, dirigits i revistats per Magí Sunyer i Josep M. Domingo, i amb estudis crítics de diversos experts en la seva obra.
[Pujar ↑]

Et pot interessar

  1. Jaume Jaume
  2. La família dels Garrigas La família dels Garrigas
  3. Mercè Pin i Planells - Alícia Pin Ruiz. La memòria de Pin i Soler Mercè Pin i Planells - Alícia Pin Ruiz. La memòria de Pin i Soler

Els enllaços

Veure aquest punt a mapes.tinet.cat

Cercar

 

Resum

Nom: Josep Pini Soller
Va néixer: a Tarragona, l'11 de maig de 1842
Va morir: a Barcelona el 31 de gener de 1927
Obra destacada: La família dels Garrigas (1887), Jaume (1888), Níobe (1889), Alícia (premiada el 1921 pel Centre de Lectura de Reus), Lo miracle del Tallat (1898), Sogra i nora (1890), La viudeta (1891), La sirena (1891), La tia Tecleta (1892), La baronessa o bé Nau sense timó (1917), Alícia o bé paràsits (1921),  Castell-Florit (1921), Poruga, Bibiana i Ariana abandonada, La pau reparada, L'enveja i afinitats, Sonets d'uns i altres (1904),Traducció dels Coloquis familiars d'Erasme de Rotterdam (volum I de 1911, volum II de 1912), Comentaris sobre llibres i autors (1947)

T'agrada?

Recomanaries la pàgina? La teva recomanació ha sigut desada!

Valoració actual: Imprescindible! (basat en 1 opinions)

Fes-ho córrer!

Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter Comparteix a Myspace Comparteix per correu electrònic