Ja sé que ets molt velleta,
ja sé que estàs molt malaltona.
Però, a qui vols que li expliqui,
si només et tinc a tu?
Mare, ens treuen la paga,
ja no cobrarem els 400€.
Com tirarem endavant?
Jo he d’estar sempre amb tu.
Com ho faré per poder treballar?
D’on treure’m els diners?
No et vull amoïnar, mare,
perdona aquest cop de geni.
Ja he apagat la tele,
ja sé que hi ha “pobres desgraciats”
que no arriben a final de mes!
Cobren poquet, saps mare?
Se’n van més enllà dels 5.000€
al mes mare, sí, si, al mes.
Ho sento per ells mare
com “deuen patir”.
Bé, tu no et preocupis,
no deixaré de cuidar-te,
no deixaré d’estimar-te.
Seguirem com sempre mare,
tot i que pensi, i com... ?