Tags relacionats...

tarragona



Mapa

Veure aquest punt a mapes.tinet.cat

Josep Maria Domingo - La figura de Pin i Soler

font: Redacció Tinet

publicat: 07-08-2013

Josep Maria Domingo és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Va ser professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona i des del 2000 n'és, de la mateixa especialitat, de la de Lleida. Estudiós en l'obra de Pin i Soler, del qual se'n pot considerar un entès i perfecte coneixedor, hi ha dedicat estudis i obres a la narrativa de l'escriptor tarragoní. Hi ha dedicat un llibre (Josep Pin i Soler i la novel.la, 1869-1892. El cicle dels Garriga, Barcelona, 1996) i ha participat en l'edició de les Obres de l'escriptor (Tarragona, 2002-2007). Domingo ens acosta a la figura de Pin i Soler. El seu coneixement de l'obra i la personalitat de l'autor, aporta llum a l'hora de comprendre la singularitat de la seva figura en l'època i l'espai en què li va tocar viure.

El Josep Maria Domingo ja treballat sobre qüestions diverses de literatura catalana del segle XIX i, integrat en el Grup d'Estudi de la Literatura del Vuit-cents, ha participat des de 1998 en diversos projectes de recerca centrats en aquest àmbit. Participà, també, en la xarxa de recerca sobre la Renaixença (coord. Dr. Joaquim Molas, 1996-2002, i Pere Farrés, 2003-2006, UB).


Ha publicat treballs en les revistes de la seva especialitat ("Llengua & Literatura", "Els Marges", "Revista de Catalunya", "Anuari Verdaguer") i ha col·laborat en obres col·lectives, i ha fet una atenció especial a l'obra narrativa de Josep Pin i Soler: hi ha dedicat un llibre (Josep Pin i Soler i la novel·la, 1869-1892. El cicle dels Garriga, Barcelona, 1996) i ha participat en l'edició de les Obres de l'escriptor (Tarragona, 2002-2007). Ha tractat també de qüestions relatives al teatre (de Pin i Soler), a la poesia (de Rubió i Ors, de Verdaguer, d’Apel·les Mestres, del realisme vuitcentista) i a la crítica i la historiografia de la literatura del segle XIX (la crítica de literatura catalana en "El Barcelonés" de 1884 a 1890, la Historia del renacimiento literario de Francisco M. Tubino). Amb Maria Dasca i M. Àngels Verdaguer va publicar una Bibliografia sobre literatura catalana del segle XIX, 1995-2000. Materials (Barcelona, 2003). Ha tingut cura (amb Rosa Cabré) d'uns Estudis sobre el positivisme a Catalunya. 1 (Barcelona / Vic, 2007) i ha preparat (amb Sandra Sarlé) una edició de l'autobiografia de Pompeu Gener (Mis antepasados y yo. Apuntes para unas memorias, Lleida, 2007).

Ha estat membre de la comissió organitzadora de diversos col·loquis i jornades. És membre de la Societat Verdaguer des de 1995 i ha estat membre fundador de l'Aula Màrius Torres (2005). És al consell de redacció de la revista "Llengua & Literatura" i al consell assessor de de l'"Anuari Verdaguer". De 1997 al 2006 fou assessor de la "Revista de Catalunya".