Josep Maria Domingo - La figura de Pin i Soler
Josep Maria Domingo és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Va ser professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona i des del 2000 n'és, de la mateixa especialitat, de la de Lleida. Estudiós en l'obra de Pin i Soler, del qual se'n pot considerar un entès i perfecte coneixedor, hi ha dedicat estudis i obres a la narrativa de l'escriptor tarragoní. Hi ha dedicat un llibre (Josep Pin i Soler i la novel.la, 1869-1892. El cicle dels Garriga, Barcelona, 1996) i ha participat en l'edició de les Obres de l'escriptor (Tarragona, 2002-2007). Domingo ens acosta a la figura de Pin i Soler. El seu coneixement de l'obra i la personalitat de l'autor, aporta llum a l'hora de comprendre la singularitat de la seva figura en l'època i l'espai en què li va tocar viure.
[ llegir ↓ ]
El Josep Maria Domingo ja treballat sobre qüestions diverses de literatura catalana del segle XIX i, integrat en el Grup d'Estudi de la Literatura del Vuit-cents, ha participat des de 1998 en diversos projectes de recerca centrats en aquest àmbit. Participà, també, en la xarxa de recerca sobre la Renaixença (coord. Dr. Joaquim Molas, 1996-2002, i Pere Farrés, 2003-2006, UB).
Ha publicat treballs en les revistes de la seva especialitat ("Llengua & Literatura", "Els Marges", "Revista de Catalunya", "Anuari Verdaguer") i ha col·laborat en obres col·lectives, i ha fet una atenció especial a l'obra narrativa de Josep Pin i Soler: hi ha dedicat un llibre (Josep Pin i Soler i la novel·la, 1869-1892. El cicle dels Garriga, Barcelona, 1996) i ha participat en l'edició de les Obres de l'escriptor (Tarragona, 2002-2007). Ha tractat també de qüestions relatives al teatre (de Pin i Soler), a la poesia (de Rubió i Ors, de Verdaguer, d’Apel·les Mestres, del realisme vuitcentista) i a la crítica i la historiografia de la literatura del segle XIX (la crítica de literatura catalana en "El Barcelonés" de 1884 a 1890, la Historia del renacimiento literario de Francisco M. Tubino). Amb Maria Dasca i M. Àngels Verdaguer va publicar una Bibliografia sobre literatura catalana del segle XIX, 1995-2000. Materials (Barcelona, 2003). Ha tingut cura (amb Rosa Cabré) d'uns Estudis sobre el positivisme a Catalunya. 1 (Barcelona / Vic, 2007) i ha preparat (amb Sandra Sarlé) una edició de l'autobiografia de Pompeu Gener (Mis antepasados y yo. Apuntes para unas memorias, Lleida, 2007).
Ha estat membre de la comissió organitzadora de diversos col·loquis i jornades. És membre de la Societat Verdaguer des de 1995 i ha estat membre fundador de l'Aula Màrius Torres (2005). És al consell de redacció de la revista "Llengua & Literatura" i al consell assessor de de l'"Anuari Verdaguer". De 1997 al 2006 fou assessor de la "Revista de Catalunya".[Pujar ↑]
Ha publicat treballs en les revistes de la seva especialitat ("Llengua & Literatura", "Els Marges", "Revista de Catalunya", "Anuari Verdaguer") i ha col·laborat en obres col·lectives, i ha fet una atenció especial a l'obra narrativa de Josep Pin i Soler: hi ha dedicat un llibre (Josep Pin i Soler i la novel·la, 1869-1892. El cicle dels Garriga, Barcelona, 1996) i ha participat en l'edició de les Obres de l'escriptor (Tarragona, 2002-2007). Ha tractat també de qüestions relatives al teatre (de Pin i Soler), a la poesia (de Rubió i Ors, de Verdaguer, d’Apel·les Mestres, del realisme vuitcentista) i a la crítica i la historiografia de la literatura del segle XIX (la crítica de literatura catalana en "El Barcelonés" de 1884 a 1890, la Historia del renacimiento literario de Francisco M. Tubino). Amb Maria Dasca i M. Àngels Verdaguer va publicar una Bibliografia sobre literatura catalana del segle XIX, 1995-2000. Materials (Barcelona, 2003). Ha tingut cura (amb Rosa Cabré) d'uns Estudis sobre el positivisme a Catalunya. 1 (Barcelona / Vic, 2007) i ha preparat (amb Sandra Sarlé) una edició de l'autobiografia de Pompeu Gener (Mis antepasados y yo. Apuntes para unas memorias, Lleida, 2007).
Ha estat membre de la comissió organitzadora de diversos col·loquis i jornades. És membre de la Societat Verdaguer des de 1995 i ha estat membre fundador de l'Aula Màrius Torres (2005). És al consell de redacció de la revista "Llengua & Literatura" i al consell assessor de de l'"Anuari Verdaguer". De 1997 al 2006 fou assessor de la "Revista de Catalunya".[Pujar ↑]
