Eduard Toda i Güell


Eduard Toda i Güell va nèixer a Reus el 9 de gener de 1855 i va morir a Poblet el 26 d'abril de 1941.  Va ser diplomàtic, antropòleg, especialista en egiptologia i escriptor. Va ser contemporani i amic personal d'Antoni Gaudí, amb qui va estudiar a Reus durant els seus primer anys de joventut. Posteriorment, va traslladar-se a Madrid per ingressar a la carrera diplomàtica i el 1873 va convertir-se en agregat diplomàtic del Ministeri d'Estat. Això el va permetre ocupar diferents llocs en la representació diplomàtica arreu del món.
[ llegir ↓ ]
Eduard Toda i Güell, pintura retrat de l'època de diplomàtic El 1876 va anar a la Xina com a vicecònsol, concretament a: Macau, Hong Kong, Canton i Xangai. Va traslladar-se uns anys després a Egipte, concretament a El Caire, per a ser el màxim responsable del consolat. Anys després va ser representant diplomàtic, entre d'altres a diferents capitals de països com Regne Unit, Finlàndia, França i Itàlia.

L'any 1882,  a Xangai, va publicar Annam and its minor currency (1882). El 1882 va tornar a Catalunya portant una valuosa col·lecció numismàtica, que va fer cap al Museo Arqueológico de Madrid. Va entrar encontacte amb artistes i autors de la Reinaxença a través de la seva amistat amb Víctor Balaguer. Vai niciar un seguit de textos en català com Macao, records de viatge 1883 i Poblet. Records de la Conca de Barberà, 1883.
El 1884 va anar, ja com a cònsol, a Egipte, on  es va interessar per l'arqueologia egípcia, ciència en la qual fou el primer estudiós de l'Estat Espanyol i de Catalunya. Va fer excavacions a Tebes, va publicar uns estudis particulars sobre la tomba de Sennedjem  i va reunir una col·lecció d'objectes egipcis que actualment es troba repartida entre el Museo Arqueológico Nacional i el Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú.  A París va trobar els escrits d'Alí Bei, que va donar a l'Institut Municipal d'Història de Barcelona

L'any 1887 va anar destinat a Càller, a Sardenya, i es va abocar en la cultura de l’Alguer.  La pervivència de l'alguerès era desconeguda durant els segles XVIII i XIX.  Va redescobrir la pervivència de l'alguerès que va donar a conèixer en dos llibres: Un poble català d'Itàlia: l'Alguer i Records catalans de Sardenya i diferents reculls d'articles de premsa: La premsa catalana a Sardenya, 1903.

Va ser cònsol a Hèlsinki (1889) i a Le Havre (1895-96) i el 1898 actuà a París com a secretari de la comissió espanyola encarregada de negociar la pau amb els EUA.

En els últims anys del segle XIX es va instal·lar a Londres, on va posar fi a la seva carrera diplomàtica i va tenir èxit en els negocis. El 1918 va tornar ric a Catalunya i es va establir al monestir d'Escornalbou, que va reconstruir, i on va aplegar una valuosa biblioteca i una gran col·lecció d'antiguitats i obres d'art. La Biblioteca de Catalunya conserva en diverses col·leccions, fons procedents de la seva biblioteca.
 Escollit membre de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (1916) i president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, va exercir altres càrrecs de menys rellevància i va publicar un gran nombre de llibres i articles.

L'interès per Poblet que tenia des de jove (amb Gaudí i Josep Ribera Sans havia elaborat un projecte per restaurar el monestir) es materialitzà el 1920, quan ingressà a la Comissió de Documents Històrics i Artístics. El 1930 es va instal·lar a Poblet en ser nomenat president del Patronat de Poblet, creat per dirigir la recuperació del monestir, activitat en la qual va treballar sense descans la resta de la seva vida. Des del 1936 va exercir alguns càrrecs de la Generalitat. Els fons que va salvar els va poder lliurar a les noves autoritats franquistes el 1939 sense haver estat malmesos. Va recuperar el càrrec de president del Patronat de Poblet.

Va morir al monestir de Poblet i hi va ser enterrat. L'Ajuntament de Reus li va dedicar un carrer de la ciutat i un col·legi públic porta el seu nom. La ciutat de Barcelona també li ha dedicat un carrer, al barri de Horta.

Obra
  •     Poblet. Descripción histórica, (Reus, 1870).
  •     Annam and its minor currency, (Shangai, 1882).
  •     Macao, records de viatge, 1883.
  •     Poblet. Records de la Conca de Barberà, (Barcelona, 1883).
  •     Sesostris, (Madrid, 1886)
  •     Son Notém en Tebas: inventario y textos de un sepulcro egipcio de la XX Dinastía, (Madrid, 1887)
  •     La Vida en el celeste imperio, (Madrid, 1887)
  •     Un poble català d'Itàlia: l'Alguer, (Barcelona, 1888).
  •     A través del Egipto, (Madrid, 1889)
  •     Bibliografía española de Cerdeña (Madrid, 1890).
  •     Historia de la China, (Madrid, 1893)
  •     Records catalans de Sardenya, (Barcelona, 1903).
  •     La premsa catalana a Sardenya, 1903.
  •     Història d'Escornalbou, (Tarragona, 1926).
  •     Bibliografia espanyola d'Itàlia, (Castell d'Escornalbou, 1927-1931). En cinc volums.
  •     Los Convents de Reus y sa destrucció en 1835 (Reus, 1930)
  •     Per la restauració del Monestir de Poblet, (Barcelona, 1935)
[Pujar ↑]

Et pot interessar

  1. Castell Monestir d'Escornalbou Castell Monestir d'Escornalbou
  2. Enriqueta Sedó - El castell d'Escornalbou Enriqueta Sedó - El castell d'Escornalbou

Els enllaços

Veure aquest punt a mapes.tinet.cat

Cercar

 

Resum

Nom:  Eduard Toda i Güell
Va néixer: Reus el 9 de gener de 1855
Va morir: Poblet el 26 d'abril de 1941
Obra: Poblet. Records de la Conca de Barberà, (Barcelona, 1883),  Un poble català d'Itàlia: l'Alguer, (Barcelona, 1888), Història d'Escornalbou, (Tarragona, 1926), Per la restauració del Monestir de Poblet, (Barcelona, 1935), entre d'altres.

T'agrada?

Recomanaries la pàgina? La teva recomanació ha sigut desada!

Valoració actual: Imprescindible! (basat en 1 opinions)

Fes-ho córrer!

Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter Comparteix a Myspace Comparteix per correu electrònic

Altres fotos

La biblioteca del castillo - Per "jemonbe"Escornalbou (59) - Per "calafellvalo"Eduard Toda - Casa Navàs - Reus - Per "Manuel Punsola"