Emigració de les Muntanyes de Prades i la Conca de Barberà a les viles d'Alcover i la Selva

Autor/s: Grau i Pujol, Josep M.T.

Data de publicació: 03-12-2013
Classificació: Història

Descripció: Emigració de les Muntanyes de Prades i la Conca de Barberà a les viles d'Alcover i la Selva del Camp. Un estudi comparatiu a partir dels padrons del primer quart del s. XIX

Segons els censos aplegats per Josep Iglésies Fort, l’any 1845 els tretze nuclis de les Muntanyes de Prades aplegaven a 3.797 habitants, en relació al cens de Floridablanca de 1787, que en comptava 4.613, el conjunt pradenc havia perdut un 17,7% del seu contingent demogràfic. Els quatre municipis més poblats el 1845, eren Prades (819 hab.), la Riba (706 hab.), l’Albiol (386 hab.) i Mont-ral  amb Farena (287 hab.). La localitat que més creix entre 1787 i 1845 és la Riba, l’única especialitzada en una economia manufacturera (elaboració de paper) en un entorn agrari, tot aprofitant el curs del riu Brugent. Un cens posterior de 1857, atorga a l’altiplà un total de 7.713 persones, xifra màxima de la seva història, a partir d’aquí, la davallada serà continua i imparable1, aquesta elevada diferència entre 1845 i 1857 també es podria explicar per una ocultació del primer recompte. Els intercanvis humans entre les Muntanyes de Prades a favor del Camp de Tarragona, haurien començat anys abans. Per a constatar el volum d'èxode ens hem centrat en dues viles, Alcover i la Selva del Camp, al peu del massís i llocs de mercat per la compra-venda de mercaderies, a més de petits centres de serveis. La nostra font d’informació ha estat els padrons d’habitants, per Alcover el de l’any 1830, amb rectificacions de 1832, i per la Selva, el de 1841, el més proper cronològicament conservat; també aportem dades de Valls de 1844. Com a complement, hem afegit el resultat del buidatge de l’emigració de la Conca de Barberà, tractem  doncs, de migracions interiors de curta distància, una mobilitat rural. D’igual forma que en treballs anteriors, detallem en els apèndixs, els noms i cognoms, per si altres investigadors els volen aprofitar per a realitzar estudis amb diferents enfocaments, siguin antropològics, geogràfics, econòmics o simplement genealògics, per la qual cosa caldria utilitzar fonts documentals complementàries, com són els llibres sacramentals, cadastres i recanes, manuals notarials, etc.

Aquests emigrants podrien esdevenir uns elements de suport i ajuda per altres generacions posteriors de convilatans, que també abandonarien la muntanya a la recerca de treball i millors condicions de vida, aquest moviment dels primer terç del segle XIX l’hem d’entendre com  a precedent del de la segona meitat de la mateixa centúria, i següents.
[...]

Cercar

Obres Autors

 

Fes-ho córrer!

Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter Comparteix a Myspace Comparteix per correu electrònic