Ermita dels Sants Metges
Cap a la banda oriental de la vila, a un quilòmetre aproximadament, es troba l'ermita dels Sants Metges dedicada a Sant Cosme i Sant Damià. Sembla ser que a principis del segle XV ja existia i al llarg dels anys i dels segles, l'ermita s'ha reconstruït i construït de nou diferents vegades. L'edifici actual data del 1970. L'edifici original del segle XV, fou ampliat al segle XVIII i el 1770 fou construït el retaule barroc, obra d'Isidre Espinal -incendiat durant el 1936-. A principis del segle XIX es va restaurar perquè va quedar pràcticament devastat durant la guerra civil.
[ llegir ↓ ]
Cap a la banda oriental de la vila, a un quilòmetre aproximadament, es troba l'ermita dels Sants Metges dedicada a Sant Cosme i Sant Damià. Sembla ser que a principis del segle XV ja existia i al llarg dels anys i dels segles, l'ermita s'ha reconstruït i construït de nou diferents vegades. L'edifici actual data del 1970.
L’edifici original del segle XV, fou ampliat al segle XVIII i el 1770 fou construït el retaule barroc, obra d’Isidre Espinalt -incendiat durant el 1936-. A principis del segle XIX es va restaurar perquè va quedar pràcticament devastat durant la guerra civil.
S’entrava al temple a través d’un pòrtic trilobat que aguantava el cor. L’interior era estucat i pintat completament -es pot veure la participació de Marià Fortuny en aquesta operació-. Davant l’edifici hi havia una placeta a la qual s’arribava a través de dotze esglaons, al costat dels quals, i a la part frontal, en dos nínxols, hi havia les imatges de Sant Cosme i Sant Damià. L’estat ruïnós en què quedà després de l’última guerra civil determinà de fer un nou santuari que, aprofitant només l’absis gòtic de l’antiga església, s’adaptés a una nova concepció de l’edifici. Amb un projecte de l’arquitecte sarralenc Josep Puig i Torné, les obres s’iniciaren el 1967 i s’inaugurà el 1970.
Del nou edifici cal destacar-ne la gran reixa vidrada, dissenyada per Josep Grau-Garriga i feta amb estris agrícoles cedits pels habitants de la vila. Els goigs més antics conservats daten del 1848. En aquest mateix paratge del santuari hi ha una àrea de lleure; a la dreta del camí es troba la font dels Sants Metges, enmig d’arbres frondosos; bastida al segle XVIII, hom hi pot veure al frontal dues imatges en alabastre, molt desgastades, de Sant Cosme i Sant Damià. En aquest indret se celebren anualment dos aplecs de gran tradició, l’un al setembre i l’altre pel juny.[Pujar ↑]
L’edifici original del segle XV, fou ampliat al segle XVIII i el 1770 fou construït el retaule barroc, obra d’Isidre Espinalt -incendiat durant el 1936-. A principis del segle XIX es va restaurar perquè va quedar pràcticament devastat durant la guerra civil.
S’entrava al temple a través d’un pòrtic trilobat que aguantava el cor. L’interior era estucat i pintat completament -es pot veure la participació de Marià Fortuny en aquesta operació-. Davant l’edifici hi havia una placeta a la qual s’arribava a través de dotze esglaons, al costat dels quals, i a la part frontal, en dos nínxols, hi havia les imatges de Sant Cosme i Sant Damià. L’estat ruïnós en què quedà després de l’última guerra civil determinà de fer un nou santuari que, aprofitant només l’absis gòtic de l’antiga església, s’adaptés a una nova concepció de l’edifici. Amb un projecte de l’arquitecte sarralenc Josep Puig i Torné, les obres s’iniciaren el 1967 i s’inaugurà el 1970.
Del nou edifici cal destacar-ne la gran reixa vidrada, dissenyada per Josep Grau-Garriga i feta amb estris agrícoles cedits pels habitants de la vila. Els goigs més antics conservats daten del 1848. En aquest mateix paratge del santuari hi ha una àrea de lleure; a la dreta del camí es troba la font dels Sants Metges, enmig d’arbres frondosos; bastida al segle XVIII, hom hi pot veure al frontal dues imatges en alabastre, molt desgastades, de Sant Cosme i Sant Damià. En aquest indret se celebren anualment dos aplecs de gran tradició, l’un al setembre i l’altre pel juny.[Pujar ↑]
Els vídeos
Ermita de Sarral
Autor: kursorproducciones
Duració: 05:10
Àudios
Cercar
Resum
Característiques: Edificació moderna que inclou un absis gòtic i una reixa vidriada de Josep Grau-Garriga realitzada amb eines agrícoles.
Època: La construcció original data del s.XV. Restaurada i reconstruida diverses vegades, l'última el 1970.
Usos: L'edifici actual acull principalment actes religiosos. Els més destacats se celebren el primer diumenge del mes de juny (Aplec a l'Ermita, festa d'interès comarcal) i 26 de juny (Dia de sant Cosme i sant Damià, festa local).
Fets rellevants: L'antiga construcció havia contingut un retaule barroc del 1770, obra d'Isidre Espinalt, incendiat durant la Guerra Civil, així com també una pintura mural on participà Marià Fortuny.
Època: La construcció original data del s.XV. Restaurada i reconstruida diverses vegades, l'última el 1970.
Usos: L'edifici actual acull principalment actes religiosos. Els més destacats se celebren el primer diumenge del mes de juny (Aplec a l'Ermita, festa d'interès comarcal) i 26 de juny (Dia de sant Cosme i sant Damià, festa local).
Fets rellevants: L'antiga construcció havia contingut un retaule barroc del 1770, obra d'Isidre Espinalt, incendiat durant la Guerra Civil, així com també una pintura mural on participà Marià Fortuny.
T'agrada?
Fes-ho córrer!
Altres fotos
