font: Oasi Comunicació
publicat: 02-03-2011
Publicat: 04-12-2012
L’objectiu d’aquest treball és ressaltar, remarcar i donar rellevància a la figura de l’escriptor tarragoní Josep Pin i Soler. La figura del destacat autor, però, la fem a partir de diferents documents com, per exemple, cartes o articles de diversos diaris de l’època. Per contextualitzar la seva figura i la seva importància com escriptor, també, descrivim la societat i l’època tarragonina i la relació de Pin i Soler amb d’altres escriptors catalans.
Publicat: 28-11-2012
Estudi del dialecte parlat a Pratdip, al Baix Camp. A través d’una sèrie d’entrevistes, es realitza una anàlisi de les característiques fonètiques, sintàctiques, semàntiques i lèxiques d’aquest parlar tan peculiar, ja que barreja tipologies dels dialectes oriental i occidental, així com tipologies pròpies, degudes a la seva situació fronterera.
Publicat: 19-11-2012
Aquest treball és un recull de la tradició oral de Constantí i del camp de Tarragona. Per dur-lo a terme l'autor ha entrevistat a vilatans d'avançada edat i alt reconeixement social per les seves tasques en diversos emplaçaments claus de la vida del poble. Dones d'església, pagesos, rondallaires... en definitiva vilatans que han aportat una llum sobre els records de tota una vila i de tota una vida. Aquests records i experiències han estat degudament classificats segons els diversos generes de l'etnopoètica.
Guardonat amb el Premi de Recerca de Batxillerat 2008, ex aequo, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Publicat: 02-05-2012
Treball sobre el feminisme i sobre diferents tipus de violències i, en concret, la de gènere, tot enfocat des de la literatura de Gemma Lienas.
Aquest treball fou guardonat amb el Premi de Recerca de Batxillerat 2011 del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. L'obra també fou distingida amb el primer premi al millor treball de recerca del departament de Llengua i Literatura Catalana de l'INS Antoni de Martí i Franquès.
Publicat: 03-02-2012
Primer número, corresponent a l'any 2011, de la revista Podall (Publicació de Cultura, Patrimoni i Ciències), editada pel Museu Arxiu de Montblanc i Comarca. ISSN: 2014-6957. Dipòsit legal: T-58-2011.
CONTINGUTS
Editorial - 5
Humanitats i Ciències socials
Història de l’art
Una imatge d’alabastre per a un retaule barroc de Poblet (1713-1715) - 7
Joan Yeguas Gassó
Prehistòria
Una visió de l’art rupestre a les muntanyes de Prades - 14
Ramon Viñas Vallverdú.
Història moderna
Un capbreu de la comunitat de preveres de Montblanc de finals del segle XVI (1590-1593) - 51
Roser Puig Tàrrech - Josep M. Grau Pujol
Història contemporània
El monument de la Plaça de la Creu: l’ombra allargada dels «Fets de Solivella» - 58
Josep M. Sans Travé
L’exili republicà després de la guerra civil a Barberà de la Conca (1939) - 132
Josep M. Grau Pujol
Onomàstica
Onomàstica de Vilaverd (anys 1341-1339) - 151
Moisès Selfa i Sastre
Pensament
Aproximació al pensament polític de Josep Conangla i Fontanilles - 160
Xavier Ferré i Trill
Música
El P. Jordi M. Bou i Simó, organista del monestir de Poblet - 162
Gener Gonzalvo Bou
Patrimoni
L’arxiu Montserat Tarradellas i Macià. Monestir de Poblet - 166
Montserrat Catalán i Benavent
Ciències naturals
Els microsatèl·lits o SSR com a eina per a la identificació de varietats - 172
Francesca Fort i Marsal, i altres
Exemple que il·lustra les possibilitats d’utilització de la seqüenciació en la tècnica dels SSR
Francesca Fort Marsal, i altres
Agora
Dotze anys de recerca arqueològica a la Conca de Barberà (1999-2010) - 197
Manuel Vaquero
Diversos
La peça del Museu:
Primer premi Biennal d’art de Montblanc de l’any 1953. Martínez Lozano - 223
Josep M. Carreras Vives
Fotografia
Església de Santa Maria de Poblet - 226
Domi Mora
Lettera - 228
Josep Civit i Mateu
Enriqueta Moix Maré
Informacions
Memòria d’activitats. 2010 - 234
Museu Arxiu de Montblanc i Comarca
Cente d’Estudis de la Conca de Barberà
Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà
Associació Amics Martínez Lozano
Associació Litèrària L’Escarritx
Bibliografia del Museu Arxiu i del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, 2010 - 259
Publicat: 30-01-2012
Aquesta publicació correspon al Treball de recerca de Batxillerat presentat per David Bayerri Ortega en els seus estudis a l'INS Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, el curs 2010-2011. El treball fou guardonat amb un Premi Consell Social URV 2011 a treballs de recerca de batxillerat i treballs de síntesi de cicles formatius de grau superior. L'obra també fou distingida amb una Menció d'honor en el XVII Premio San Viator de Investigación en Ciencias y Humanidades organitzat pel col·legi San Viator de Madrid.
Entre les platges tarragonines de l’Arrabassada i la Savinosa trobem l’antic i ja abandonat preventori de la Savinosa que fins l’any 1971 va ser el preventori de tuberculosi més important d’Europa.
D’aquest edifici no hi ha més informació que un petit llibre del qual nomes se’n parla en un parell o tres de pàgines. En trobar-me amb aquesta dificultat per fer el treball vaig decidir buscar la informació en la gent que va viure al preventori. A causa d’aquest fet, ja sigui gràcies a l’atzar, al canal de ràdio “RAC1” i al seu programa “tot és possible”, al “Diari de Tarragona” i a un mitjà de comunicació tan comú com és Internet vaig aconseguir trobar testimonis del preventori però només de la segona part, és a dir, des del 1939 cap endavant. De la resta d’etapes del preventori, no n’he pogut trobar testimonis a causa de l’antiguitat dels temps.
En el treball es poden distingir molt clarament tres grans blocs, el primer comprèn des de l’11 de febrer del 1911 amb al mort de Llucià Smith, el qual indirectament va ser l’impulsor d’un gran projecte com va ser la Savinosa, també comprèn tots els entrebancs que va tenir la construcció de l’edifici, com ara la dictadura de Primo de Rivera o els endarreriments en la construcció, fins l’any 1936 amb l’esclat de la Guerra civil. En aquest bloc s’explica qui va aportar el primer gra de sorra per a la construcció del preventori, els entrebancs que va haver-hi durant la construcció, la finalització i el primer tancament del preventori.
El segon compren des de l’any 1936 fins al 1939 amb la finalització de la Guerra civil espanyola. Durant aquest període es va produir un tancament del preventori com a tal, per poder passar a ser un hospital de sang del bàndol republicà.
El tercer i últim bloc comprèn des del 1939 fins al 1971 amb el tancament de les instal·lacions del preventori. En aquest bloc hi ha incloses les vivències dels testimonis que he trobat ( una professora, un noi que va estar-hi internat dues vegades, una monja que va treballar en el rebost, una persona que va veure el funcionament del preventori des de fora, una persona que va estar treballant a la cuina i a la bugaderia i una persona que va compartir moments de diversió a Tarragona ), l’estructura del preventori (que no era ni mes ni menys que la estructura d’un petit poble, amb el seu servei de correu propi, la seva direcció pròpia, la seva farmàcia i altres moltes instal·lacions), el seu funcionament i quines funcions va desenvolupar abans que les instal·lacions fossin tancades definitivament.
En aquest treball també es pot trobar la resposta a la pregunta: “Per què no s’utilitza per alguna cosa tot aquell terreny?“ entre altres moltes que es pregunten tots els tarragonins que coneixen aquest conjunt d’edificis tal i com el que va ser, no pas com un psiquiàtric o altres molts tipus d’edificacions que no corresponen en res amb els usos que va tindre a la realitat.
Cal destacar que tot el que s’explica en el treball no s’ha de prendre al peu de la lletra perquè en el cas de la gent que van estar-hi ingressada tenien com a molt 16 anys i la gent que hi va estar treballant va passar fa força temps i pot provocar alguna distorsió de la realitat. En el tercer bloc es pot veure molt bé la controvèrsia de les imatges que es presenten en el treball. I sobretot una altra causa per la que no es pot prendre el treball al peu de la lletra quant a les vivències és perquè pel preventori hi van passar moltíssimes persones i jo només n’he pogut trobar set.
Aquest treball compleix una funció secundària, la qual té la intenció de fer canviar la imatge que es té i es tenia del preventori i de la gent que hi estava ingressada, sobretot en la imatge dels nois ingressats. Aquests nois no estaven malalts; la Savinosa era un preventori no un sanatori com molta gent creu, és a dir, que a la gent malalta se li negava l’ingrés als pavellons.
Publicat: 23-01-2012
Des de sempre a casa havia vist molts llibres de Mercè Rodoreda, i quan a la televisió vaig veure la sèrie Mirall Trencat em vaig ficar de ple a conèixer una mica més de la vida i obra d’aquesta escriptora.
En el moment de fer el treball de recerca vaig pensar que agradant-me com m’agrada la literatura i en especial l’obra de Mirall Trencat, seria una bona ocasió per endinsar-m’hi. Vaig visitar la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport del Doctor Joan Martí i Castell, perquè m’assessoressin dels diferents estudis de l’obra de Mercè Rodoreda.
Del tema de les flors, tant important per l’escriptora, hi havia molt poca documentació, i vaig creure que seria un bon aspecte a cercar. A partir d’aquí el meu treball consisteix en analitzar el llenguatge de les flors i el seu significat en l’obra de Mercè Rodoreda.
He d’agrair el suport, la dedicació i la crítica sempre constructiva que em va oferir la professora Anna Gispert.
Publicat: 16-01-2012
Ja mai de tu no n'eixirà el silenci és el fruit del Premi-beca Josep Yxart de l'Ajuntament de Tarragona i suposa una anàlisi bibliogràfica i biogràfica de la figura de l'autora tarragonina Montserrat Abelló. L'estudi interpreta els poemes i extrau una síntesi de quatre dels seus poemaris publicats, distants en el temps de manera que permetin traçar-ne la trajectòria: Vida diària (La Sal, 1981), El blat del temps (Columna, 1986), Dins l'esfera del temps (Proa, 1998) i El fred íntim del silenci (Denes, 2008). A partir d'aquí, el treball planteja una visió de la producció literària de Montserrat Abelló, mostra una exposició del l'estil personal que ha definit amb el pas del temps i inclou la pròpia veu de la poeta a través de dues entrevistes.
Publicat: 22-12-2011
Montserrat Abelló és poeta i traductora, dona, mare, feminista i tarragonina. Fes teu aquest desig i endinsa't al cor de les paraules esdevé el resultat de l'anàlisi individual i comparativa de dues de les seves obres literàries publicades: El blat del temps (Columna,1986) i Dins l'esfera del temps (Proa, 1998). Partint de l'estudi i la interpretació dels poemes que en formen part, i sense perdre de vista el factor biogràfic, el treball aprofundeix en l'estil literari personalíssim d'aquesta autora i vol esdevenir una mirada crítica sobre la seva producció. Guardonat amb el Premi del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (2006) i amb el Premi CIRIT de la Generalitat de Catalunya (2006), Fes teu aquest desig i endinsa't al cor de les paraules va ser la primera monografia sobre la vida i l'obra de Montserrat Abelló.
Publicat: 22-11-2011
El present treball és un estudi literari sobre les lletres de les cançons del grup de rock català Sopa de Cabra en relació amb els tòpics d’origen clàssic. D’aquesta manera, l’anàlisi ens permet esbrinar si les diverses temàtiques emprades per elaborar les cançons són inèdites o aprofiten recursos ja utilitzats. A més, ens serveix per conèixer el procés d’elaboració de les cançons, el secret de l’èxit del grup musical i la vigència dels tòpics literaris en l’actualitat.
El treball s’inicia amb un llistat de tòpics literaris elaborat a partir de la possibilitat d’ésser vigents avui en dia. A continuació, es contextualitza Sopa de Cabra en el seu gènere musical, el rock català, amb una introducció a la història del rock internacional i espanyol. Seguidament, es presenta l’anàlisi de les cançons, utilitzant exemples dels tòpics dins de la literatura clàssica, anglesa, italiana, espanyola i catalana, entre d’altres. La investigació s’organitza segons la temàtica principal dels tòpics literaris: l’amor, la fortuna, la mort i l’existència.
Com a treball de camp, s’inclouen les dues entrevistes realitzades a en Gerard Quintana, vocalista de Sopa de Cabra i creador de les seves lletres, i a en Pep Blay, crític musical, escriptor i periodista íntimament relacionat amb el grup.
Aquest treball fou guardonat amb un dels Premis de Recerca Jove 2010 (Premis CIRIT) atorgats per la Generalitat de Catalunya.
