font: Oasi Comunicació
publicat: 02-03-2011
Publicat: 12-02-2008
Continuant la recerca de documentació referent als pobles de les Muntanyes de Prades
vinculada amb l’aprofitament dels recursos naturals, volem centrar-nos avui en com una
petita comunitat rural assumia col·lectivament una important despesa com era
l’arranjament de l’església parroquial i de la rectoria on havia de viure el prevere, a
través d’una llibreta de comptes de l’Albiol (1).
Publicat: 17-10-2007
Vallclara, Vimbodí, Senan i Vilanova de Prades són els termes municipals de la
Conca de Barberà que limiten amb les Garrigues. La nostra intenció amb el present article és documentar les relacions humanes del primer poble, Vallclara, amb els seus veïns garriguencs, la font documental emprada ha estat el padró d’habitants dels segles
XIX i XX, malgrat les divisions administratives del segle XIX (província i partit judicial) que el separaren oficialment de localitats amb un passat comú (jurisdicció senyorial del monestir de Poblet, pertinença a l’Arquebisbat de Tarragona, una economia agrària...). Segons Josep Iglésies, Vallclara l’any 1857 comptava amb 411
habitants, el 1877 amb 433, el 1897, 426, quan s’inicia la davallada que s’accentuarà en el segle XX: el 1930 baixà a 295, el 1950 a 209 i el 1970 sols a 129 (1), la causa serà la
emigració vers a les ciutats a la recerca d’un futur millor. La base econòmica era
l’agricultura amb el complement de la ramaderia i el bosc, sense indústria i amb una dependència del clima per a obtenir bones collites, l’aigua és escassa i els conreus són de secà.
Publicat: 25-09-2007
Tarragona com a capital de província aplega molts dels serveis de la demarcació, alguns
abans depenents de l’administració central i avui de l’autonòmica, tots han generat i
generen documentació que periòdicament es traspassa als Arxius Centrals
administratius o a l’Històric de Tarragona (AHT), precisament en aquest darrer centre hi
ha dipositat el fons del Servei de Recursos Forestals del districte de Tarragona-Castelló
(1846-1984) ,on predomina bàsicament informació dels boscos de les Terres de l’Ebre .
Publicat: 25-09-2007
La major part dels moviments migratoris del segle XIX a Catalunya es produiren per motius econòmics, bèl·lics, militars o polítics. Els primers foren el resultat de l’atracció que sobre el món rural exerciren les ciutats industrialitzades i comercials. L’any 1842 i per nombre d’habitants al Camp destacaven dues urbs: Reus, amb 28.084 empadronats i Tarragona, amb 13.014. Per distància i comunicacions, les relacions de Riudoms eren més intenses amb la capital de partit judicial, Reus. En aquesta època, la primera meitat del segle XIX, la població de Riudoms sobrepassava de poc els tres mil habitants –el cens de l’any 1842 en comptabilitza 3.147 i el de 1857, 3.478.
Publicat: 25-09-2007
Una de les conseqüències de la crisi agrària de finals del segle XIX a la Conca de Barberà, fou l’emigració de persones envers les ciutats, unes vegades per a la recerca de millors condicions de vida, d’altres en funció de les seves ocupacions o bé per estratègies matrimonials. El fet de traslladar-se a llocs amb possibilitas de desenvolupament econòmic, també comportà l’accès a estudis superiors de molts d’ells, alguns dels quals posteriorment tornaren a efectuar una segona emigració envers la capital catalana.
Publicat: 20-08-2007
Ningú no dubta de la importància de Reus a l'època moderna; al segle XVIII, esdevé la segona població de Catalunya després de Barcelona. No ens ha d'estranyar, doncs, que al set-cents hi localitzem una família de constructors d'orgues. En primer lloc, ho devem a la gran multiplicitat d'artesans especialitzats que hi havia, ja que la concentració d'oficis afavoria l'orguener en la construcció de la seva obra; així, per exemple, podia demanar la col·laboració i ajuda d'argenters, estanyers, fusters, serrallers, escultors, dauradors, ferrers, etc.
Publicat: 16-07-2007
Una tipologia documental poc estudiada i que aporta informació valuosa per al
coneixement del comerç intercontinental són les relacions dels preus corrents “al por major”. Es tracta d’uns fulls que s’imprimien diàriament amb els preus de les mercaderies que es comerciaven a l’engròs en els principals ports d’Europa i Amèrica.
En algunes poblacions s’adjuntaven al darrera dels diaris mercantils. A Barcelona les dades eren facilitades pel col·legi de corredors de comerç.Eren redactats en diferents llengües i no hi falten referències sobre el canvi de moneda i equivalència de mesures.
Eren molt útils per a les companyies per saber si era moment de vendre o comprar, i els acostumem a trobar en fons d’empreses.
Publicat: 15-05-2007
A finals del segle XVIII, el conjunt de pobles que integren les Muntanyes de Prades aplegava a 4.613 ànimes, el seu màxim demogràfic fou l’any 1857 amb 7.713.
Passada la fil.loxera, el 1900 la població s’havia reduït a 5.827 persones, la pèrdua de capital humà continuarà durant tot el segle XX, el 1936 era de 4.055. En el primer any de la postguerra (1940) la suma de residents era de 3.731 i el 1960 sols de 2.848 (1).
La causa del decreixement és l’emigració de la gent de muntanya vers altres poblacions, principalment del Camp de Tarragona, tot i que també de la Conca, les Garrigues o el Priorat.
La recerca d’unes millors condicions de vida i de treball provocarà la disminució de joves i, en conseqüència, una baixada de la fecunditat, i paral.lelament un envelliment de la població.
Publicat: 26-04-2004
