font: Oasi Comunicació
publicat: 02-03-2011
Publicat: 22-04-2014
Aquest llibre recull el conte premiat (Vi bo, original de Vicent Enric Belda) en el 16è Premi de narrativa curta per Internet TINET (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2012-2013) i una selecció dels millors relats que s’hi van presentar.
El premi TINET l’organitzen i el convoquen l’Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, amb la col·laboració i el patrocini de la Diputació de Tarragona.
Publicat: 08-04-2014
A Miralbou, aparentment, quan la ràdio emeté la notícia, tot semblava continuar com si res hagués passat.
Miralbou és un petit poble enclavat en els primers contraforts pirinencs. Encara que a l’estiu decuplica la seva població, normalment no arriba a censar el miler d’habitants. I per a no arribar-hi, degut a les profundes valls que l’envolta, no arriba prou bé la TDT, ni el tren. Encara avui hi ha dificultats de cobertura per a la telefonia mòbil. La majoria dels vilatans viu sobretot de conrear el camp, d’embotellar aigua mineral, del suro i de l’esforç per tirar endavant llur turisme. Per alguna raó, als afores es troben algunes ruïnes ibèriques —quatre pedruscalls mal comptats—, grans petjades de dinosaures —saberuts vinguts de la capital asseguren que són les empremtes que deixaren els elefants que duia Anníbal camí de Roma— i una esglesiola romànica en estat més que ruïnós. El que sí es conserva bé és un autèntic pont romà, el qual, pel que sembla, segles enrere hi passava un riu per dessota.
[...]
Publicat: 31-03-2014
No fa gaire vaig anar a la plaça Catalunya per oferir el meu suport a la joventut «indignada» que hi acampava. A la deessa blanca l’envoltaven un fotimer de cartells amb eslògans exaltadament cridaners, alguns dels quals em feren recordar un fet que esdevingué ara farà uns trenta-cinc anys al mateix indret. Més o menys succeí d’aquesta manera.
[...]
Publicat: 20-03-2014
[...] mentre que aquí, en el país, s’enviava la segona divisió de voluntaris cap el front de l’est, Franco i els seus planificaven aixecar el més sumptuós i alt monument que recordés el feixisme per sempre més.
A tot això, a la canalla i als adolescents de l’època aquesta situació d’excepció no ens treia la son. Teníem altres coses més importants en què pensar: la fam, les malalties i el perill diari per [...]
Publicat: 12-03-2014
Torcuato Pérez era carter a Miralbou des de feia un grapat d’anys. Havia nascut a La Rambla, un poblet cordovès. No va conèixer els seus pares: la guerra civil ho impedí. Son pare, diuen, morí afusellat i sa mare no pogué fugir dels estralls d’un bombardeig. Fins els sis anys fou acollit en un centre religiós; després passà, gràcies a la intervenció d’un parent llunyà, a un col·legi d’orfes de la guàrdia civil. Més grandet, ingressà a la Benemèrita, a la qual abandonà perquè no l’atreien les armes. Pels seus antecedents, no trobà cap dificultat per accedir al cos de correus. [...]
Publicat: 10-03-2014
S'havia de separar del seu marit perquè no era feliç. De què li venia aquella infelicitat? Des de petita que arrossegava un malestar i una por que li durarien tota la vida.
Publicat: 05-03-2014
M’ha sorprès. Sempre sorprèn la desaparició d’un amic volgut, o de qualsevol desconegut; tot pot ser perquè, al final, t’adones que en aquest món et vas quedant més sol que un mussol i el cabell que cavalca voleiat pel vent és cada dia més escàs i mes cendrós.
[...]
Publicat: 21-02-2014
Ja no hi havia dubtes: el barri vell seria enrunat. Sols hi vivien dues famílies. Ni les promeses més vehements dels nous constructors ni les mesures legals de les autoritats foren suficients per a desnonar-les. Mesos abans es multiplicaren les protestes i s’organitzaren mobilitzacions en el veïnat, atès que ningú volia marxar d’aquell hàbitat que constituïa el treball per a uns, el negoci per a altres, malgrat el precari estat de llurs llars.
Nogensmenys, a poc a poquet la majoria dels veïns —els més mig convençuts i els menys a contracor— decidí acceptar l’oferiment del promotor dels nous habitatges.
[...]
Publicat: 10-02-2014
[...]
El règim no es cansava de repetir les seves bones qualitats i intencions per millorar la situació en què ens trobàvem. I, la veritat, no s’albirava cap més alternativa de futur que paraules i més paraules, totes endebades.
Els joves, de casa a col·legi, i a l’inrevés. Els pares, de casa al treball, i a l’inrevés. I de treball, l’afortunat que en tingués. És a dir, l’avorriment elevat a la màxima potència.
I a tot això, esclata la notícia. Alemanya, després de cruspir-se Àustria, envaeix Polònia. I és tant l’èxit amb que ho porta a cap, que es llança contra els Països Baixos i, sense fre, s’endinsa cap a França. I en unes batalles llampec, arriba a les costes de la Bretanya i amenaça Anglaterra.
[...]
L'autor recomana acompanyar aquesta narració –com en un guió per a la ràdio– de la peça musical que se cita en el text.
Publicat: 06-02-2014
Els primers temps després de la guerra civil foren angoixosos i traumàtics per a gairebé tota la població; potser fóra una mica pitjor a les grans urbs.
El 1940, un professional qualificat venia a cobrar unes cent vint-i-cinc pessetes mensuals. El consum elèctric d’una casa normal —sis o set bombetes de baixa potència— era d’uns quinze kilowatts. El bitllet del metro o del tramvia podia costar un ral.
En Roger llavors tenia dotze anys, anava a col·legi i a sa casa no es cantava allò de «quan el pare no té pa, la canalla, la canalla, fa ballar», perquè no hi havia prou humor per cantar i menys per ballar, atès que l’instint per sobreviure planava per damunt de qualsevol altra necessitat.
[...]
