Publicat: 26-01-2011
Albert Curto, director de l'Arxiu Històric Comarcal, expert coneixedor de la història de Tortosa, explica el valor històric, sociològic i emocional que té la catedral de la capital del Baix Ebre.
Publicat: 22-10-2010
Andreu Muñoz Melgar és director de la representació de la Passió de Sant Fructuós i expresident de l'Associació. Muñoz explica els orígens, les característiques i l'evolució d'aquesta tradició que va començar l'any 1990 i que s'escenifica a l'amfiteatre de Tarragona. Andreu Muñoz repassa l'evolució i les característiques d'aquesta representació, amb més de 20 anys d'història, que ha anat evolucionant amb un esperit clar de reconstrucció històrica i una posada en escena original i impactant que captiva els espectadors.
Publicat: 09-02-2012
La comunitat gitana de la Part Alta de Tarragona té una llarga història de la qual n'han estat protagonistes els seus membres durant generacions. Les famílies com la de l'Andreu Torres han preservat gairebé intactes les seves tradicions i per damunt de tot han mantingut i defensat el sentiment de pertinença a una cultura que no vol renunciar a la seva essència.
L'Andreu Torres Giménez va néixer a Tarragona el 22 d'agost de 1945 en el sí d'una d'aquestes famíles: la de "Cal Rabalat". L'Andreu explica la seva particular història, la manera de viure i de fer d'una familia que forma part d'una comunitat més àmplia que durant dècades ha compartit espais i vincles comuns a la Part Alta de Tarragona.
Publicat: 25-10-2010
Conxa Packard és néta de la darrera inquilina de Casa Navàs, Maria Font de Rubinat, i forma part de la quarta generació de la família que va encarregar a l'arquitecte Domenèch i Montaner la construcció d'aquest singular i emblemàtic habitatge modernista de Reus. Conxa Packard és en l'actualitat, a més, guia de la Casa Navàs alhora que treballa en l'establiment de teixits que hi ha als baixos de l'habitatge. L'establiment també és obra de Domènech i Montaner, i tot i el pas del temps i l'adaptació als usos comercials, manté conservats els seus elements modernistes.
Publicat: 14-04-2011
L'Enriqueta Sedó i Pedrola és la guia turística del Castell Monestir d'Escornalbou des de l'any 1989. Segurament, és la persona que millor coneix aquest conjunt monumental que s'aixeca a la vessant sud de la muntanya d'Escornalbou, a uns 650 metres d'altitud. Ella com ningú coneix la història, el dia a dia, i tots els seus racons. Però el castell d'Escornalbou no és, només, el lloc habitual de la seva activitat professional, on hi puja diàriament amb boira o dia clar. Per a l'Enriqueta Sedó, que va néixer a Duesaigües l'any 1958, el Castell Monestir forma part del seu paisatge vital, perquè el castell sempre ha estat present, observant des de l'alçada la vida dels pobles del voltant i la dels seus habitants.
Publicat: 08-06-2011
Jordi Morant i Clanxet va néixer a Tarragona l’any 1933, va cursar estudis de música i de dibuix; tanmateix, va acabar dedicant-se la investigació històrica, convertint-se en un dels investigadors més notables de la ciutat.
Apassionat del patrimoni, la música i les tradicions ha estat fundador, impulsor i dinamitzador de diferents entitats i és autor d'obres com Història dels castells, Pàgines Tarragonines o Iconografia de Santa Tecla. Aquestes són només alguns de la trentena de treballs publicats.
És autor, també de més d'un centenar de biografies de personatges de la ciutat, així com articles que documenten la història a través dels seus espais i les seves tradicions. El seu relat biogràfic és, alhora, un retrat de la realitat social i cultural de la Tarragona de la segona meitat del segle XX.
Fotografies: Arxiu personal de Jordi Morant i Clanxet
Publicat: 14-10-2010
Jordi Rovira i Soriano és el secretari de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d'intercanvi del Butlletí Arqueològic d'uns 350. Durant l'entrevista, Jordi Rovira ens explica el significat de la declaració del conjunt de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat i relata les seves valoracions i impressions sobre la tasca de conservació del patrimoni, el seu actual estat i la seva projecció.
Publicat: 30-05-2011
La Maria del Carme Gené és una de les dues filles del reconegut escultor reusenc Modest Gené. Seguint la feina iniciada per la seva mare, i amb l'ajut de la seva germana, Maria Glòria, han recollit, classificat, ordenat i divulgat la fructífera obra d'un artista únic. Però no només aixo, perquè la Maria del Carme, a més de recordar la brillant trajectòria artística de Modest Gené, és un testimoni directe de la vessant més personal de l'escultor: la del pare i també la de l'home inquiet que va ser capaç de descobrir i representar en la seva obra, com cap altre artista, l'ànima del poble africà.
Publicat: 01-12-2010
Miquel Juncosa va néixer a Reus el 30 de juny de 1956. La seva passió pels gegants va sorgir des de ben petit, quan ja seguia de prop i amb admiració els gegants per les Festes de Sant Pere i el Corpus. El naixement dels seus fills va fer que es volgués implicar més directament en aquest món que sempre l'havia fascinat, fins a vincular-se activament a la Colla Gegantera de Reus, de la qual n'és membre des de fa 20 anys. En tots aquests anys ha ocupat diferents responsabilitats i no ha deixat de prendre part en les sortides, portant, fent ballar i seguint els gegants. En l'actualitat és secretari de la Junta de la Colla i segueix fent ballar un d'aquests elements que considera carregats de màgia, concretament el Vitxet. Un fet que, afirma, el fa sentir orgullós.
Publicat: 07-11-2011
Rosa de les Neus Palau Palau és una de les tres nebodes de l'artista montblanquí Maties Palau Ferré. La seva infantesa va transcórrer prop de l'artista compartint la casa que és l'actual seu del Museu Palau Ferré. La família Palau, no només conserva el record i el llegat de l'artista, sinó que els difon arreu a través de la Fundació Palau Ferré de Montblanc. El testimoni de la Rosa de les Neus ens acosta a la vessant més personal de l'artista davant la seva pròpia obra i davant la vida. La manera de ser i de viure d'un geni que mai va oblidar ni el seu origen ni allò que ell mateix anomenava 'el meu paradís': la ciutat de Montblanc.
