Publicat: 11-06-2014
[...]
El Genís i els seus acordions. Aproximadament una dotzena, en tenia, entre nous i vells. Li agradaven molt, i no hi havia festa familiar o d'amics en la que no sonessin les notes dels acordions amb aquelles ganes seves de disfrutar i fer disfrutar els altres, sempre amb aquell esperit positiu.
[...]
Publicat: 03-07-2013
Anàlisi de la poesia d’Isabel Ortega és un descobriment personal dels poemes de l’autora. El treball s’endinsa en el contingut d’un recull de poemes de l’obra d’Isabel Ortega i fa una aproximació a l’estil de l’autora.
Els llibres tractats en el treball són el primer poemari, Enfilall, de l'any 2002, i el tercer, Nòmada, publicat el 2009.
Publicat: 12-06-2013
A «The fascination of the pool», Virginia (Stephen) Woolf sembla intuir com seria la seva mort. El relat –un dels més curts que se li coneixen i escrit en primera persona, forma en què no solia fer-ho– ens descriu com era de profund l’estany i l’atracció que sentia prop de les seves aigües.
[...]
Publicat: 08-04-2013
El progrés en la prevenció de riscos mediambientals. Estudi del risc d’inundació en dos punts del riu Francolí al seu pas per Tarragona
Estudi del risc que generen les avingudes ocasionals produïdes pels forts aiguats al seu pas per una ciutat. Les inundacions són la principal causa de risc mediambiental a Catalunya i pot ser útil presentar un mètode de previsió de riscos d’inundacions basat en l’estudi de dades històriques sobre: precipitacions, període de retorn de les avingudes i de les inundacions, i en mètodes matemàtics com “l’equació de flux” i “l’equació de Possenti”.
Per a realitzar aquest estudi s’ha escollit el riu Francolí al seu pas per la ciutat de Tarragona. El treball posa de manifest que en obres com el pont de la línia de ferrocarril Barcelona – Madrid reconstruït l’any 1939, època sense cap gestió mediambiental ni planificació urbanística, presenten un elevat índex de risc d’inundació. Mentre que obres com el projecte de l’any 2000 de la zona limitada entre els dos murs de contenció realitzat seguint la nova gestió mediambiental i planificació urbanística no presenten cap risc d’inundació.
Publicat: 28-11-2012
Estudi del dialecte parlat a Pratdip, al Baix Camp. A través d’una sèrie d’entrevistes, es realitza una anàlisi de les característiques fonètiques, sintàctiques, semàntiques i lèxiques d’aquest parlar tan peculiar, ja que barreja tipologies dels dialectes oriental i occidental, així com tipologies pròpies, degudes a la seva situació fronterera.
Publicat: 17-03-2014
Ruta literària de la ciutat de Tarragona per mitjà de l'anàlisi de la novel·la de Maria Aurèlia Capmany L'altra ciutat. Consisteix en una mirada retrospectiva cap als paisatges de la Tarragona dels anys 20, des d'una perspectiva insòlita.
Publicat: 10-03-2014
Antoni Carreras ens introdueix a l'últim número de la revista del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà. Aquest està dedicat a homenatjar a dos personatges de la vida cultural de la Conca, el pare Jordi Bou i Simó, espluguí, músic i monjo del monestir de Santa Maria de Poblet, glossat per Gener Gonzalvo i Bou, i el doctor Ramon Maria Masalles i Saumell, botànic blancafortí i mestre de naturalistes, glossat per Josep M. Ninot Sugrañes. La revista aplega un total de tretze articles repartits en vuit apartats: Biografia dels homenejats, història medieval, moderna, contemporània, art, patrimoni artístic, fonts arxivístiques i bibliogràfiques i memòria d’activitats.
Publicat: 22-04-2013
Aquesta publicació correspon al Treball de recerca de Batxillerat presentat per Maria Font Ferran en els seus estudis a l'INS Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, el febrer de 2010. El treball és una anàlisi arquitectònica i iconogràfica de l'església de Constantí, al Tarragonès.
Publicat: 27-01-2014
En aquest treball podreu conèixer l'origen i l'evolució de Tarraco Viva, unes jornades de divulgació històrica romana que es duen a terme cada any a la ciutat de Tarragona. Aquestes jornades tenen l'objectiu de donar a conèixer a la població com vivien els romans d'una manera fidedigna.
Publicat: 24-10-2013
Segon número, corresponent a l'any 2012, de la revista Podall (Publicació de Cultura, Patrimoni i Ciències), editada pel Museu Arxiu de Montblanc i Comarca. ISSN: 2014-6957. Dipòsit legal: T-58-2011.
CONTINGUTS
Introducció
Prehistòria
El reciclatge d’artefactes lítics al paleolític superior: les eines cremades del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet)
Manuel Vaquero (coordinador), Susana Alonso, Sergio García Catalán, Angélica García-Hernández, Bruno Gómez de Soler, David Rettig i Maria Soto . . 9
Els centres d’interpretació de l’art rupestre de Catalunya (CIAR). Divulgar el patrimoni mundial
Ramon Viñas, Agustí Vericat i Jaume Mor . . . . 26
Història
Una altra peça del trencaclosques pobletà durant la Guerra de Secessió
Josep M. Grau i Pujol i Manuel Güell i Junker . . . . 56
El pou de gel de la Granja Mitjana (Vimbodí): Seguiment arqueològic, restauració, posada en valor i la seva contextualització
Adam Picón i Manyosa . . . . . . 65
El servei de Correus a Vimbodí-Poblet (1850-2012)
Jordi Jiballí Cuadras . . . . . . 94
Els crims de la Pobla de Ferran de l’any 1928
Jordi Creus Verni . . . . . . 134
«Recuerdos», vivències del soldat republicà Josep Jiballí Dolcet, incorporat amb la seva lleva a l’exèrcit franquista
Jordi Jiballí Cuadras . . . . . . 148
Arxivística
El testament de Bartomeu de Castellnou, de Montblanc (1376)
Josep M. Llobet i Portella . . . . . 186
Catàleg dels testaments del segle XVII conservats a l’Arxiu parroquial de Santa Maria de Montblanc
Jordi Anglès Sanahuja . . . . . . 190
Inventari de la col·lecció de documents de la família Gassol-Andreu, de Montblanc (1880-1915)
Josep M. Grau i Pujol . . . . . . 204
Una col·lecció de documents sobre Mn. Ramon Muntanyola i Llorach (1942-1983)
Josep M. Grau i Pujol . . . . . . 222
La digitalització de documentació històrica: patrimoni i noves tecnologies a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà
Josep M. Porta i Balanyà i Núria Vilà i Ninot . . . . 235
Genealogia
La genealogia de la família Contijoch de la Conca de Barberà a través de les llibres sacramentals (1575-2012)
Eduard Contijoch i Miquel . . . . . 247
Llengua i Literatura
Epistolari entre l’historiador selvatà Eufemià Fort i Cogul i l’impressor Josep M. Requesens, de Montblanc (1946-1953)
Josep M. Carreras Vives i Josep M. Grau i Pujol . . . . 255
Ramon Amigó Anglès (1925-2011)
Xavier Ferré Trill . . . . . . 264
Espiritualitat i Pensament
Consciència, natura i esperança en el discurs simbòlic de Maties Palau Ferré
Eudald Carbonell i Policarp Hortolà . . . . . 269
Noche oscura
Domi Mora . . . . . . 274
Geologia i Espeleologia
El secret de la Pasquala
Jordi Pujadas i Ferrer . . . . . . 294
Solencio de Bastaras. Bastaras-Panzano (Osca). Crònica sentimental de Solencio de Bastaras
Joan Pallisé Clofent . . . . . . 305
Tecnologia i medi ambient
Més de mig segle de l’home a l’espai
Josep Roselló Guasch . . . . . . 334
Telescopi de 810 mm de diàmetre de construcció artesana
Jaume Felip Sànchez . . . . . . 344
El procés de reconversió ecològica del Monestir de Poblet. Actuacions impulsades per la comunitat de monjos per millorar la seva relació amb el medi natural entre 2007-2012
Lluc Torcal i Josep M. Mallarach . . . . . 350
Associació Forestal de les comarques de Tarragona
Joan Llagostera . . . . . . 372
Biologia
La teràpia gènica com a correctora d’errors genètics
Roman Galimany i Solé . . . . . . 386
Àgora
Un projecte humanista de Miquel Golobardes i Vila durant la postguerra: el Col·legi Acadèmia Montblanc (1941-1943)
Maria Golobardes i Martí . . . . . . 397
La peça del mes
La xeringa. Una peça genuïna del carnaval montblanquí
Josep M. Carreras Vives . . . . . . 455
Publicat: 04-12-2012
L’objectiu d’aquest treball és ressaltar, remarcar i donar rellevància a la figura de l’escriptor tarragoní Josep Pin i Soler. La figura del destacat autor, però, la fem a partir de diferents documents com, per exemple, cartes o articles de diversos diaris de l’època. Per contextualitzar la seva figura i la seva importància com escriptor, també, descrivim la societat i l’època tarragonina i la relació de Pin i Soler amb d’altres escriptors catalans.
Publicat: 30-04-2014
La celebració dels aniversaris sempre són motiu de goig, un senyal evident que els projectes es consoliden i tenen continuïtat, és el cas de l’Agenda 19, que ha esdevingut una plataforma de cultura, no sols per divulgar actes de la nostra comarca, sinó per publicar textos sobre diferents temàtiques, siguin d’humanitats com de ciències naturals.
Publicat: 19-11-2012
Aquest treball és un recull de la tradició oral de Constantí i del camp de Tarragona. Per dur-lo a terme l'autor ha entrevistat a vilatans d'avançada edat i alt reconeixement social per les seves tasques en diversos emplaçaments claus de la vida del poble. Dones d'església, pagesos, rondallaires... en definitiva vilatans que han aportat una llum sobre els records de tota una vila i de tota una vida. Aquests records i experiències han estat degudament classificats segons els diversos generes de l'etnopoètica.
Guardonat amb el Premi de Recerca de Batxillerat 2008, ex aequo, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Publicat: 16-01-2012
Ja mai de tu no n'eixirà el silenci és el fruit del Premi-beca Josep Yxart de l'Ajuntament de Tarragona i suposa una anàlisi bibliogràfica i biogràfica de la figura de l'autora tarragonina Montserrat Abelló. L'estudi interpreta els poemes i extrau una síntesi de quatre dels seus poemaris publicats, distants en el temps de manera que permetin traçar-ne la trajectòria: Vida diària (La Sal, 1981), El blat del temps (Columna, 1986), Dins l'esfera del temps (Proa, 1998) i El fred íntim del silenci (Denes, 2008). A partir d'aquí, el treball planteja una visió de la producció literària de Montserrat Abelló, mostra una exposició del l'estil personal que ha definit amb el pas del temps i inclou la pròpia veu de la poeta a través de dues entrevistes.
Publicat: 07-11-2011
El Critó és un diàleg escrit per Plató, amb Sòcrates i Critó com a interlocutors.
Critó, el dia abans de la mort de Sòcrates, es presenta a la seva cel·la i li ofereix de fugir d'Atenes, per tal d'evitar la condemna a la qual ha estat sotmès. Però Sòcrates, argumentant que no es poden trencar les lleis, es nega a escapar.
Traductor: Joan Crexells.
Digitalitzat a Viquitexts.
Enviat per Pere Orga.
Publicat: 03-11-2011
La Defensa (o Apologia) de Sòcrates, escrita entre el 393 i 389 aC, és la versió que dóna Plató del discurs de defensa pronunciat per Sòcrates davant del tribunal atenès que el va condemnar a mort (399 aC).
Traductor: Joan Crexells.
Digitalitzat a Viquitexts.
Enviat per Pere Orga.
Publicat: 23-01-2012
Des de sempre a casa havia vist molts llibres de Mercè Rodoreda, i quan a la televisió vaig veure la sèrie Mirall Trencat em vaig ficar de ple a conèixer una mica més de la vida i obra d’aquesta escriptora.
En el moment de fer el treball de recerca vaig pensar que agradant-me com m’agrada la literatura i en especial l’obra de Mirall Trencat, seria una bona ocasió per endinsar-m’hi. Vaig visitar la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport del Doctor Joan Martí i Castell, perquè m’assessoressin dels diferents estudis de l’obra de Mercè Rodoreda.
Del tema de les flors, tant important per l’escriptora, hi havia molt poca documentació, i vaig creure que seria un bon aspecte a cercar. A partir d’aquí el meu treball consisteix en analitzar el llenguatge de les flors i el seu significat en l’obra de Mercè Rodoreda.
He d’agrair el suport, la dedicació i la crítica sempre constructiva que em va oferir la professora Anna Gispert.
Publicat: 02-05-2012
Treball sobre el feminisme i sobre diferents tipus de violències i, en concret, la de gènere, tot enfocat des de la literatura de Gemma Lienas.
Aquest treball fou guardonat amb el Premi de Recerca de Batxillerat 2011 del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. L'obra també fou distingida amb el primer premi al millor treball de recerca del departament de Llengua i Literatura Catalana de l'INS Antoni de Martí i Franquès.
Publicat: 03-02-2012
Primer número, corresponent a l'any 2011, de la revista Podall (Publicació de Cultura, Patrimoni i Ciències), editada pel Museu Arxiu de Montblanc i Comarca. ISSN: 2014-6957. Dipòsit legal: T-58-2011.
CONTINGUTS
Editorial - 5
Humanitats i Ciències socials
Història de l’art
Una imatge d’alabastre per a un retaule barroc de Poblet (1713-1715) - 7
Joan Yeguas Gassó
Prehistòria
Una visió de l’art rupestre a les muntanyes de Prades - 14
Ramon Viñas Vallverdú.
Història moderna
Un capbreu de la comunitat de preveres de Montblanc de finals del segle XVI (1590-1593) - 51
Roser Puig Tàrrech - Josep M. Grau Pujol
Història contemporània
El monument de la Plaça de la Creu: l’ombra allargada dels «Fets de Solivella» - 58
Josep M. Sans Travé
L’exili republicà després de la guerra civil a Barberà de la Conca (1939) - 132
Josep M. Grau Pujol
Onomàstica
Onomàstica de Vilaverd (anys 1341-1339) - 151
Moisès Selfa i Sastre
Pensament
Aproximació al pensament polític de Josep Conangla i Fontanilles - 160
Xavier Ferré i Trill
Música
El P. Jordi M. Bou i Simó, organista del monestir de Poblet - 162
Gener Gonzalvo Bou
Patrimoni
L’arxiu Montserat Tarradellas i Macià. Monestir de Poblet - 166
Montserrat Catalán i Benavent
Ciències naturals
Els microsatèl·lits o SSR com a eina per a la identificació de varietats - 172
Francesca Fort i Marsal, i altres
Exemple que il·lustra les possibilitats d’utilització de la seqüenciació en la tècnica dels SSR
Francesca Fort Marsal, i altres
Agora
Dotze anys de recerca arqueològica a la Conca de Barberà (1999-2010) - 197
Manuel Vaquero
Diversos
La peça del Museu:
Primer premi Biennal d’art de Montblanc de l’any 1953. Martínez Lozano - 223
Josep M. Carreras Vives
Fotografia
Església de Santa Maria de Poblet - 226
Domi Mora
Lettera - 228
Josep Civit i Mateu
Enriqueta Moix Maré
Informacions
Memòria d’activitats. 2010 - 234
Museu Arxiu de Montblanc i Comarca
Cente d’Estudis de la Conca de Barberà
Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà
Associació Amics Martínez Lozano
Associació Litèrària L’Escarritx
Bibliografia del Museu Arxiu i del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, 2010 - 259
Publicat: 16-06-2011
"Mai havia pensat que la meva trista actuació pública, en l’àmbit associatiu, hagi pogut interessar. Hom no pensa més enllà i la repercussió que els anys poden proporcionar-li. Sempre he tingut present que el meu terròs és el més encisador del món. Mai he volgut anar-me’n. Ser erm emigrant? Mai. Val més ser cua de sardina que cap de lluç estranger. Sempre he estat sentimental i, de recel, Tarragona tindrà les serves mancances, no hi ha ningú, poble o ciutat que no tingui defectes i problemes de qualsevol arbre."
Publicat: 31-10-2011
"El montblanquí Josep M. Contijoch Casanovas acaba de publicar un recull de prop de cinquanta contes, rondalles, llegendes i anècdotes d’arreu del nostre planeta, que continua la línia encetada en altres volums apareguts anteriorment, com per exemple Ràfegues muntanyenques (Valls, 1999), Gags urbans (Montblanc 2006) i articles publicats a les revistes Espitllera, El Foradot, El Reboll i L’Orella de Farena.
Aquesta obra de 160 pàgines, és un compendi de literatura oral dels cinc continents, realitzat a base d’ajuda de diferents persones que durant anys a través d’Internet li han proporcionat el material bàsic per a estructurar un projecte que ara veu la llum pública, mitjançant la seva adaptació i traducció al català dels escrits aplegats.
Són textos de diferent procedència que es transmetien de generació en generació, a la vora del foc o a través de l’escriptura. [...]"
Publicat: 22-11-2011
El present treball és un estudi literari sobre les lletres de les cançons del grup de rock català Sopa de Cabra en relació amb els tòpics d’origen clàssic. D’aquesta manera, l’anàlisi ens permet esbrinar si les diverses temàtiques emprades per elaborar les cançons són inèdites o aprofiten recursos ja utilitzats. A més, ens serveix per conèixer el procés d’elaboració de les cançons, el secret de l’èxit del grup musical i la vigència dels tòpics literaris en l’actualitat.
El treball s’inicia amb un llistat de tòpics literaris elaborat a partir de la possibilitat d’ésser vigents avui en dia. A continuació, es contextualitza Sopa de Cabra en el seu gènere musical, el rock català, amb una introducció a la història del rock internacional i espanyol. Seguidament, es presenta l’anàlisi de les cançons, utilitzant exemples dels tòpics dins de la literatura clàssica, anglesa, italiana, espanyola i catalana, entre d’altres. La investigació s’organitza segons la temàtica principal dels tòpics literaris: l’amor, la fortuna, la mort i l’existència.
Com a treball de camp, s’inclouen les dues entrevistes realitzades a en Gerard Quintana, vocalista de Sopa de Cabra i creador de les seves lletres, i a en Pep Blay, crític musical, escriptor i periodista íntimament relacionat amb el grup.
Aquest treball fou guardonat amb un dels Premis de Recerca Jove 2010 (Premis CIRIT) atorgats per la Generalitat de Catalunya.
Publicat: 22-12-2011
Montserrat Abelló és poeta i traductora, dona, mare, feminista i tarragonina. Fes teu aquest desig i endinsa't al cor de les paraules esdevé el resultat de l'anàlisi individual i comparativa de dues de les seves obres literàries publicades: El blat del temps (Columna,1986) i Dins l'esfera del temps (Proa, 1998). Partint de l'estudi i la interpretació dels poemes que en formen part, i sense perdre de vista el factor biogràfic, el treball aprofundeix en l'estil literari personalíssim d'aquesta autora i vol esdevenir una mirada crítica sobre la seva producció. Guardonat amb el Premi del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (2006) i amb el Premi CIRIT de la Generalitat de Catalunya (2006), Fes teu aquest desig i endinsa't al cor de les paraules va ser la primera monografia sobre la vida i l'obra de Montserrat Abelló.
Publicat: 02-11-2011
Les primeres paraules d’aquest pròleg han de ser de reconeixement i d’agraïment al bon amic Sr. Jordi Morant i Canxet i a tots els seus col·laboradors que han fet possible que surti a la llum aquest llibre dedicat a l'obra musical i artística de l’ORFEÓ TARRAGONÍ.
La història del nostre ORFEÓ TARRAGONÍ l’hem de conèixer. És una d'aquelles entitats de les quals hem de salvar de la la memòria.
L’ORFEÓ TARRAGONI forma part de les pàgines del tarragonisme de gran volada, categoria, amplitud de mires i bon contingut que no es deixa atrapar per petites coses. Van portar ben alt el nom de Tarragona en molts diferents llocs.
L'ORFEÓ TARRAGONÍ és un de tants casos que van ser estroncats durant i desprès de la guerra fraticida. Els supervivents van fer una opció de no tornar a reviure si s’havien de posar sota l'aixopluc de “Educación y Descanso”. Va ser una decisió coherent i valenta. Altres institucions van preferir un altre camí a través del qual encara avui existeixen. El lector podrà pensar si va ser millor emprendre el camí que van fer altres entitats culturals. Segui quina sigui l’opinió, cal fer un reconeixement al coratge que van tenir els que van emprendre aquestes difícils decisions en moments molt compromesos.
Com reconeixement mereixen tots els que van fer possible la curta vida del nostre ORFEÓ TARRAGONÍ, des dels seus fundadors fins als últims, passant pels més de 170 cantaires.
No m’he d'allargar ni introduir temes que el lector anirà trobant en aquesta treballada Història. Només per la proximitat musical, i sense desmerèixer gens ni mica els altres, voldria esmentar el mestre Gols del qual encara avui cantem a la Catedral la música popular i culta dels seus goigs a la Mare de Déu del Claustre.
Moltes gràcies al bon amic Jordi per l’honor que em feu de demanar-me que prologui aquest llibre. Que realment serveixi per a estimar encara més el patrimoni musical de la nostra ciutat, que és molt ampli en el temps i en el contingut, i per a mantenir-lo viu entre tota la variada i roca realitat d’activitats musicals que hi ha avui dia a la nostra Tarragona. Avui a casa nostra hi ha moltes persones que canten i toquen i creen i aniden. Que tot el que fem musicalment sigui digne d'un tarragonisme d’alta volada.
Miquel Barbarà Anglès
Degà–president del Capítol de la Catedral,
mestre de capella i director del cor i orquestra
dels Amics de la Catedral de Tarragona
Publicat: 30-01-2012
Aquesta publicació correspon al Treball de recerca de Batxillerat presentat per David Bayerri Ortega en els seus estudis a l'INS Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, el curs 2010-2011. El treball fou guardonat amb un Premi Consell Social URV 2011 a treballs de recerca de batxillerat i treballs de síntesi de cicles formatius de grau superior. L'obra també fou distingida amb una Menció d'honor en el XVII Premio San Viator de Investigación en Ciencias y Humanidades organitzat pel col·legi San Viator de Madrid.
Entre les platges tarragonines de l’Arrabassada i la Savinosa trobem l’antic i ja abandonat preventori de la Savinosa que fins l’any 1971 va ser el preventori de tuberculosi més important d’Europa.
D’aquest edifici no hi ha més informació que un petit llibre del qual nomes se’n parla en un parell o tres de pàgines. En trobar-me amb aquesta dificultat per fer el treball vaig decidir buscar la informació en la gent que va viure al preventori. A causa d’aquest fet, ja sigui gràcies a l’atzar, al canal de ràdio “RAC1” i al seu programa “tot és possible”, al “Diari de Tarragona” i a un mitjà de comunicació tan comú com és Internet vaig aconseguir trobar testimonis del preventori però només de la segona part, és a dir, des del 1939 cap endavant. De la resta d’etapes del preventori, no n’he pogut trobar testimonis a causa de l’antiguitat dels temps.
En el treball es poden distingir molt clarament tres grans blocs, el primer comprèn des de l’11 de febrer del 1911 amb al mort de Llucià Smith, el qual indirectament va ser l’impulsor d’un gran projecte com va ser la Savinosa, també comprèn tots els entrebancs que va tenir la construcció de l’edifici, com ara la dictadura de Primo de Rivera o els endarreriments en la construcció, fins l’any 1936 amb l’esclat de la Guerra civil. En aquest bloc s’explica qui va aportar el primer gra de sorra per a la construcció del preventori, els entrebancs que va haver-hi durant la construcció, la finalització i el primer tancament del preventori.
El segon compren des de l’any 1936 fins al 1939 amb la finalització de la Guerra civil espanyola. Durant aquest període es va produir un tancament del preventori com a tal, per poder passar a ser un hospital de sang del bàndol republicà.
El tercer i últim bloc comprèn des del 1939 fins al 1971 amb el tancament de les instal·lacions del preventori. En aquest bloc hi ha incloses les vivències dels testimonis que he trobat ( una professora, un noi que va estar-hi internat dues vegades, una monja que va treballar en el rebost, una persona que va veure el funcionament del preventori des de fora, una persona que va estar treballant a la cuina i a la bugaderia i una persona que va compartir moments de diversió a Tarragona ), l’estructura del preventori (que no era ni mes ni menys que la estructura d’un petit poble, amb el seu servei de correu propi, la seva direcció pròpia, la seva farmàcia i altres moltes instal·lacions), el seu funcionament i quines funcions va desenvolupar abans que les instal·lacions fossin tancades definitivament.
En aquest treball també es pot trobar la resposta a la pregunta: “Per què no s’utilitza per alguna cosa tot aquell terreny?“ entre altres moltes que es pregunten tots els tarragonins que coneixen aquest conjunt d’edificis tal i com el que va ser, no pas com un psiquiàtric o altres molts tipus d’edificacions que no corresponen en res amb els usos que va tindre a la realitat.
Cal destacar que tot el que s’explica en el treball no s’ha de prendre al peu de la lletra perquè en el cas de la gent que van estar-hi ingressada tenien com a molt 16 anys i la gent que hi va estar treballant va passar fa força temps i pot provocar alguna distorsió de la realitat. En el tercer bloc es pot veure molt bé la controvèrsia de les imatges que es presenten en el treball. I sobretot una altra causa per la que no es pot prendre el treball al peu de la lletra quant a les vivències és perquè pel preventori hi van passar moltíssimes persones i jo només n’he pogut trobar set.
Aquest treball compleix una funció secundària, la qual té la intenció de fer canviar la imatge que es té i es tenia del preventori i de la gent que hi estava ingressada, sobretot en la imatge dels nois ingressats. Aquests nois no estaven malalts; la Savinosa era un preventori no un sanatori com molta gent creu, és a dir, que a la gent malalta se li negava l’ingrés als pavellons.
Publicat: 01-06-2004
Publicat: 19-11-2003
Entrevista a Ramon Giné, col·lecionista de palíndroms.
Publicat: 30-05-2011
Recull de les actes, discursos i poemes guardonats en els Jocs Florals d'Esplugues de Llobregat de l'any 2007.
Publicat: 16-12-2009
"Revista digital de Arte Experimental".
Primera revista digital d'art, realitzada amb software lliure, eines gratuïtes d'internet i sota llicències Creative Commons.
